Fòbia

En les principals destinacions turístiques, s’està arribant a uns nivells de saturació que provoquen una reacció de fòbia al turisme, amb un rebuig social creixent. En poques setmanes hem assistit a protestes importants a les Canàries contra la massificació turística. A protestes a Girona per la sobredosi de cicloturisme que col·lapsa la ciutat, que ha acabat en actes vandàlics en empreses del ram. Venècia ha marcat un número limitat de visites al dia i n’ha apujat la taxa i, finalment, el Govern Balear del PP i VOX, encara que d’entrada sorprengui, ha decidit limitar el turisme amb diverses mesures. Quan les destinacions saturades, moltes de monocultiu turístic, responen així, és perquè els mateixos lobbies de l’empresariat turístic arriben a la conclusió que estan matant la gallina dels ous d’or. Si la major part de la població comença a percebre el turisme com un problema i no com una oportunitat, el sector comença a trontollar. Si els mateixos turistes, entre els quals ens hi comptem tots, volen fer turisme sense tant turisme que degrada es destinacions, aquestes estan en risc de decaure.

Cal aclarir que el turisme de masses és el que va ser possible a partir de l’accés dels treballadors als drets a les vacances pagades i a l’ascensió creixent de capes humils al nivell de classes mitjanes amb més poder adquisitiu. El turisme, per tant, és un dret. Ara bé, la massificació d’aquest dret s’ha produït en la majoria de la població europea i en els centenars de milions de persones que, sobretot a Àsia, estan ascendint a la classe mitjana. I aquesta realitat, en principi positiva, té conseqüències negatives pel que fa a la despesa energètica i impacte ambiental; i pel que fa a la degradació de les destinacions, si no es regulen i no es protegeix la població local, garantint-ne els serveis sanitaris, el dret a l’habitatge o la mobilitat.

Si aquestes disfuncions comportessin, a canvi, un creixement de la riquesa per habitant es podrien arribar a tolerar. Però quines són les dades fredes? El 2024, el PIB turístic representarà entre un 12,9% i un 13,3% de l’economia de l’Estat. Però, només creix en mà d’obra molt intensiva però de baixa qualificació i salari. Això fa que les àrees amb menys riquesa per habitant són Canàries, Balears i la Costa mediterrània, inclosa la catalana. Mentre el PIB puja, l’acumulació de població eventual o de treballs precaris fa que el repartiment de la riquesa caigui. Al conjunt de l’estat, amb molts territoris monoturístics, la renda de les famílies amb prou feines està un 1% per sobre del 2007, quan al conjunt de l’OCDE ha avançat un 16%. La hipertròfia turística de l’economia espanyola és un atractor de mà d’obra barata flotant, mal pagada, mal integrada i que afecta la cohesió cultural i social en molts indrets.

La Destinació Barcelona (capital més regió) ha tancat el 2023 amb 26 Milions de turistes i un impacte econòmic de la despesa directa de 12.750 M d’euros. En l’àrea barcelonina, partint d’una estança mitjana de 3 nits per part dels turistes, tindríem que la població de Barcelona, cada dia de l’any augmenta en 290.000 persones que tenen accés als transports, a la sanitat, quasi gratis; i en canvi es permeten pagar preus astronòmics de lloguers de pisos turístics, de serveis de restauració o de places hoteleres, amb treballadors mal pagats o temporers i poc professionals, sense domini del que és el servei, començant per la llengua del país.

En aquesta passada campanya electoral va planar el problema derivat de la immigració pel creixement sobtat de la població i que alguns han volgut dirigir només cap al xoc cultural; i per això caldrà que tothom abordi la qüestió des del màxim de consens. Però si a Barcelona, segons el cens, hi ha 391.991 persones immigrades (un 23,6% del total) que viuen a la ciutat i que accedeixen als serveis com els pertoca, resulta que la població turística flotant significa el 17,5% del total de la ciutat. I aquests no cotitzen aquí i es limiten a pagar una ridícula taxa turística que Turisme Barcelona destina només a promoció; i no a reparar o compensar les externalitats negatives de la sobredosi turística. Seria pensable una taxa turística més forta i una càrrega a l’empresariat del sector per a construcció d’habitatges assequibles per a població resident?

Mentrestant el 80% del territori català, situat a l’interior, podria rebre més turistes, començant pels de quilòmetre zero. Perquè ajudaria a complementar economies rurals o bàsicament industrials. I fer-ho ja des d’una òptica de regulació i contenció responsable. Perquè a la costa, si les dues primeres forces guanyadores de les eleccions continuen apostant pels casinos i els macro complexos acabaran patint una rebel·lió dels propis i una degradació de la destinació que no ens mereixem. Els grans grups internacionals al mercat espanyol s’estan lucrant; i davant la crisi de seguretat a la Mediterrània oriental estan accelerant la compra del país sencer. Fòbia? A l’especulació.