5 converses prohibides davant dels nostres fills

Sovint, les mares i pares tenim converses amb altres adults en presència dels fills i menysvalorem la seva capacitat d’enteniment, en les quals diem coses que un nen no hauria de sentir. El motiu principal pel qual no haurien de sentir aquestes converses és que no són gens educatives. Repassem les cinc converses que hauríem d’evitar tenir en presència dels nostres fills.

1 - Que prima que estàs, que maca!

«Ui, que prima que estàs, que maca t’has quedat», li diu una mare a una altra, mentre ambdues es troben a la sortida del supermercat. «La veritat és que t’has quedat divina, ja em diràs què has fet». Aquesta conversa és molt habitual, especialment entre dones, però ens hem parat a pensar en les conseqüències que tindrà per als nostres fills si són a prop i la senten? Missatges com aquest abunden en la idea que estar gras és un problema en si mateix i que estar prim és l’única cosa que importa, fins i tot a costa de la salut. Moltes de les vegades que diem a algú que ara que s’ha aprimat està més maco, no ens hem parat a pensar què ha provocat que aquesta persona s’hagi aprimat. Darrere d’aquesta pèrdua de pes pot haver-hi un problema de salut, una mala ratxa, un trastorn de la conducta alimentària... o, simplement, que ara fa més esport, però nosaltres ja d’entrada hem relacionat aquesta baixada de pes amb una cosa positiva. Amb aquesta actitud podem provocar que les nostres filles i fills creixin odiant el seu cos i pressuposant que la primesa és una cosa que valorem molt, i a la quals ells han d’aspirar. En aquest sentit, el psicòleg Alberto Soler sempre recorda que «els nostres fills no volen decebre’ns, i si nosaltres valorem alguna cosa d’algú, ells tendiran a imitar-ho». 

2 - Quin professor que li ha tocat aquest curs al meu fill!

Una conversa recurrent entre pares a les portes del col·legi sol ser aquesta:

– «Qui li ha tocat enguany, al Lucas?»

– «LA Teresa».

– «Ui, la Teresa. Va ser la tutora del Carles l’any passat. Ànims, perquè déu-n’hi-do amb laTeresa. Sort que aquest any ja no la tenim, perquè no ens agradava gens».

Sobre aquest fenomen comú, que és la crítica als docents davant dels nostres fills, va centrar el periodista Carles Capdevila una ponència en un esdeveniment, Gestionant fills, i ens va deixar reflexions tan meravelloses com aquestes. «Des que vaig tenir la meva primera filla, vaig descobrir que si anava a deixar la meva filla tot el dia amb una persona, el més lògic era confiar en aquesta persona i no criticar-la davant de la porta. Hem d’entendre que som un equip. Per a mi, un pare o una mare que critica el seu mestre és com l’aficionat que xiula el seu propi porter. La meva missió d’avui és dir-vos que hem d’estimar els nostres mestres i donar-los confiança».

En aquest sentit també s’expressa la pedagoga Anna Ramis: «Ens costa dipositar la nostra confiança en les escoles i els docents amb els quals els nostres fills i filles passen vuit hores diàries. I, al final, aquesta escletxa d’escepticisme i desconfiança en aquelles persones que contribueixen a l’educació dels nostres fills no fa més que restar. Resta perquè no afavoreix els nostres fills, no afavoreix l’ambient d’estudi i aprenentatge. No ens afavoreix ni a nosaltres ni als docents…». I és que, com confiaran els nostres fills en algú en qui nosaltres no confiem? Com respectaran el seu professor si ens senten criticar-lo?

3 - Vaig a prendre una cervesa, a veure si em relaxo

Quan ens trobem en un ambient relaxat i distès, tendim a realitzar expressions o comentaris de manera inconscient, que no tenen cap tipus maldat ni mala intenció, però que dits en presència dels nostres fills, poden normalitzar comportaments que no volem que els nostres fills normalitzin. Algunes d’aquestes expressions són: «Em prendré una cervesa a veure si em relaxo», «el cigarret d’havent dinat és sagrat»... Fins i tot, quan algun familiar en algun sopar rebutja una copa de vi que algú es disposa a servir-li, no és rar escoltar frases com: «no siguis avorrit, pren-te una» o «d’aquí fins que coixes el cotxe se t’ha passat l’efecte».

«No podem oblidar que la prevenció del consum de drogues comença en la infància, no en l’adolescència, i que en aquest sentit les mares i pares som exemple», ens diu Anais López, educadora social i experta en addiccions.

Sembla lògic que si els adults normalitzem el consum d’alcohol i altres substàncies nocives com el tabac, consumint davant dels nostres fills sense cap objecció, després serà difícil que els nostres fills entenguin els riscos de beure o consumir aquestes substàncies

4 - Al teu pare ni l'esmentis

Actualment, a Espanya, gairebé 6 de cada 10 matrimonis acaben en divorci. Moltes d’aquestes parelles tenen fills. En la majoria de ruptures, el ressentiment que hi ha entre els adults es transmet als fills, encara que sigui de manera involuntària o inconscient. I es fa a través de converses amb altres persones en les quals es critica l’altra part, o directament en converses amb els fills. «Els pares enemistats poden no adonar-se que, en denigrar la figura de l’altre, es danya els fills i no el pare o la mare absent», ens recorda la pedagoga Lola Álvarez. «Encara que sigui molt difícil, els pares i mares separats haurien de mantenir el respecte i la lleialtat cap a l’altre i, en la mesura que sigui possible, haurien d’esforçar-se a seguir units en el seu rol de pares». 

5 - Tot em surt malament

És normal o habitual que, en moltes de les converses que tenim amb la nostra parella en arribar a casa, acabem queixant-nos per una o diverses coses que ens han ocorregut durant el dia. L’expert en talent Fernando Botella sempre ens recorda que «no està malament que de tant en tant ens queixem, però hem d’anar amb compte a fer de la queixa una manera de vida, ja que viure en estat de queixa és viure des del victimisme més absolut. És treure’ns qualsevol responsabilitat. La queixa ens immobilitza, ens impedeix passar a l’acció». I el més important, «si et queixes repetitivament, cada dia, els nens aprenen a viure de la queixa».