La Fundació Bofill i Verificat han impulsat una prova pilot per combatre la desinformació i les notícies falses a les escoles i instituts. El programa s'anomena 'Centres Desfake', i es farà en una desena de centres educatius fins la primavera de 2024. L'objectiu és construir espais de confiança mediàtica a les escoles i empoderar els docents per ajudar els alumnes a processar el gran volum de continguts que reben. "L'accés a la tecnologia ha de ser una font d'oportunitats i no una eina per fomentar la manipulació, la polarització o la desmotivació per l'aprenentatge", han explicat els responsables del projecte. A l'Estat, el 74% dels professors perceben que els estudiants estan desinformats, segons un informe de la Fundación Luca de Tena.

L'accés generalitzat a la tecnologia i l’accelerada digitalització educativa ha fet que la desinformació sigui un fenomen rellevant i urgent d’atendre a les aules. En aquest context, la Fundació Bofill i Verificat, amb el suport del departament d'Educació, han impulsat aquest projecte que en un futur podria estendre's a la resta d'escoles i institus catalans. Ho ha explicat Cristina Figueras, responsable de 'Centres Desfake', que ha detallat que els professors que hi prenguin part obtindran una acreditació del nivell D2 en competencia digital docent. 

El tret de sortida de prova pilot és aquest dimecres amb la jornada ‘No m’ho empasso: construïm espais de confiança mediàtica’ que se celebra al Hub Social de Barcelona. La previsió és que referents internacionals i locals participin en diferents sessions i conferències per debatre sobre l’alfabetització informacional i mediàtica (AMI), i fins i tot, experimentar amb pràctiques educatives que ja s’estan duent a terme amb infants i joves del nostre territori.

Entre aquests hi destaca el director del projecte nordamericà Media Wise, Alex Mahadevan; l’expert en divulgació educativa de la EUIPO Observatory, Kari Kivien; així com membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Figueras ha remarcat la utilitat de la mesura per combatre l'elevada exposició a grans volums d'informació de baixa qualitat o malintencionada que tenen els infants i adolescents i que reben a través de les xarxes socials o Internet. Així, ha assegurat que els centres educatius i les entitats socioeducatives tenen un paper determinant a l'hora de crear espais de confiança mediàtica als entorns digitals. 

A més, ha avisat que els discursos d’odi impacten amb més rellevància a les comunitats més vulnerables, les quals disposen de menys eines i estratègies per protegir-se de la influència nociva d’aquestes informacions.

De fet, segons un informe de la Fundació Luca de Tena sobre alfabetització mediàtica a l’Estat espanyol el 2023, el 74% dels professors perceben que els seus alumnes estan desinformats i el 67% assenyala que no s’han invertit prou recursos per impartir alfabetització mediàtica a les aules. En aquest sentit, els docents alerten que calen més esforços per a ensenyar als alumnes a tenir una actitud crítica envers la informació. 

A banda, d’acord amb l’informe PISA, els adolescents tenen una capacitat insuficient per reconèixer la fiabilitat d’una font d’informació. Amb tot, el 90% dels estudiants creu que és capaç de distingir entre informació i opinió. 

La posada en marxa d’aquesta prova pilot coincideix la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica que la UNESCO celebra del 23 al 25 d’octubre. La iniciativa forma part de la subvenció d’impuls digital de la conselelria d'Educació que disposa de fons Next Generation UE.