La Fundació Bofill ha plantejat invertir uns 450 milions en beques a l'estudi que permetin que el 2030 s'arribi al 30% de l'alumnat de 3r d'ESO a 2n de postobligatòria que està en situació de pobresa. Aquest plantejament busca revertir el fet que actualment 77.837 alumnes en aquests cursos no reben cap beca. En concret, el 2022 hi havia 106.161 alumnes en aquesta franja d'edat en risc de pobresa i només 28.324 rebia un ajut del ministeri d'Educació i FP. El cap de projectes de la Bofill, Miquel Àngel Alegre, ha posat sobre la taula també que Catalunya no té política pròpia de beques a l'estudi en aquest àmbit i ha afegit que el traspàs és una oportunitat per posar-hi solució.

La Bofill ha presentat una proposta de model de beca de continuïtat a l'estudi que solucioni el fre que suposa per a molts alumnes la situació econòmica, però que també incentivi el cost que suposa deixar d'estudiar i posar-se a treballar. Ara per ara, Catalunya no disposa d'un programa de beques destinat a aquesta continuïtat dels estudis en la postobligatòria.

De fet, el curs 2020-2021 la despesa en beques representava un 3,4% del total de la despesa pública en educació. A l'estat aquesta inversió és del 3,9% i la mitjana europea dels 27 és del 5,9%.

Pel que fa al nivell de cobertura, al conjunt dels estudis no universitaris el percentatge d'alumnat becat és del 16,9%, per sota del 23,4% de mitjana estatal.

Objectiu 2030

El model 'Beca + Secundària' es marca l'objectiu que el 2030 tots els alumnes de 3r d'ESO a 2n de postobligatòria en risc de pobresa o en situació de privació material severa estiguin coberts. Això suposa el 29,5% del total de l'alumnat en aquesta franja. L'impacte pressupostari serien 455,6 milions, equivalent al 5,6% de la despesa pública en ensenyaments no universitaris.

Per portar a terme aquesta proposta plantegen diversos escenaris d'aplicació que permetin arribar a l'objectiu. El primer se centra en els 56.110 alumnes en risc de pobresa que cursen ensenyaments postobligatoris o programes de formació inicial (PFI). En aquest escenari es redueixen els imports de la beca i el cost total seria d'uns 198 milions. Això suposaria passar del 4,21% al 4,29% de despesa educativa sobre el PIB.

El segon escenari inclou els alumnes de 3r i 4t d'ESO i implicaria 283 milions. Això suposaria passar del 4,21% al 4,33% de despesa educativa sobre el PIB.

Import modulable i accés fàcil

L'import d'aquest ajut seria modulable en funció del llindar de la renda en què es troba la família de l'alumne. La proposta de la Bofill cobriria els llindars 1 i 2, que són aquells alumnes que queden per sota de l'Indicador de Renda de Suficiència (IRSC) i el llindar de la pobresa, respectivament. Amb això s'arribaria als 106.161 alumnes, el 29,5% del total que cursen aquest període entre 3r d'ESO i 2n de postobligatòria.

Els imports de la beca han de permetre als alumnes tenir un "estímul" per continuar estudiant. En el cas de l'ESO es planteja com una assignació econòmica per reduir la desadhesió escolar i en el cas de la postobligatòria es plantejaria com una 'beca salari'. Alegre ha posat com a exemple que es podria estar parlant de fins a 6.000 euros anuals en el cas de la postobligatòria. Actualment, els ajuts del ministeri són d'uns 1.700 euros a l'any.

D'altra banda, Alegre ha insistit que l'accés a aquests ajuts ha de ser fàcil. I és que la Bofill calcula que un 40% de famílies que tenen accés a algun tipus d'ajuda no l'acaba demanant per manca d'informació.

Per això, proposen un pla individualitzat d'orientació, sota la responsabilitat dels centres educatius, que plantegi també la participació de les famílies i que permeti garantir l'aprofitament de l'ajut rebut. En aquest sentit, també es proposa que, si no han canviat les condicions, la beca es pugui renovar automàticament.

La idea final d'aquestes beques és reduir l'abandonament escolar. Actualment, el 14% dels joves abandona prematurament els estudis, un percentatge que es multiplica per quatre entre els joves amb menys recursos econòmics.

Per últim, tant Alegre com el director de la Bofill, Ismael Palacín, han plantejat que si finalment es materialitza el traspàs de competències en matèria de beques a la Generalitat, aquesta té l'oportunitat de donar un nou rumb i invertir els recursos per tal que les famílies més necessitades rebin ajuts que els permetin garantir les condicions per la continuïtat dels estudis.