Visualitzant un meme a les xarxes socials sobre expectatives versus realitat en la relació entre germans/es segons els pares i mares, reflexionava sobre l’altra cara dels conflictes, que potser ens pot ajudar a minimitzar, la percepció negativa que tenim cada vegada que els nostres infants es barallen. Les baralles entre germans/es, són un assaig per la vida que mentre no arribi la sang al riu, de manera literal... són molt positius. Els infants aprenen a confrontar els seus punts de vista i opinions, a cercar arguments per sortir victoriosos dels conflictes, a negociar i a cedir. També aprenen a frustrar-se perquè mai obtenen tot allò que volen quan ells ho volen, aprenen a compartir, aprenen a ser empàtics i a viure les injustícies quan tenen la raó, però pel motiu que sigui no l’obtenen. Aprenen a ser còmplices i a fer equip, a recolzar-se i a cobrir-se per amagar alguna entremaliadura perquè no ens n’adonem. Aprenen que quan és l’aniversari de l’altre, és ella la protagonista i cada any els resulta una mica menys difícil acceptar que aquell dia els regals són tots per la germana, sense sentir gelosia. Aprenen a donar-se suport un a l’altre quan marxen de colònies plegats o es troben al pati de l’escola i un d’ells plora perquè li ha passat alguna cosa, i els fa sentir menys sols, menys tristos i més estimats.

Aprenen a admirar al germà gran perquè és el que fa les primeres vegades de coses que després ella també farà, però ara que encara és petita li sembla que fer-les és de superheroi, és una admiració amb amor que mostra camins per recórrer i que sovint són els millors mestres pels germans petits. Aprenen que la roba, la bicicleta o les joguines no sempre seran noves, però que potser ens farà fins i tot més il·lusió que estrenar-les, perquè seran les de les germanes grans.

La llista podria ser molt més llarga, cadascú de nosaltres tindrà moltes anècdotes en les quals el cor li ha bategat amb força veient la complicitat dels seus fills i filles i ha pensat que no hi havia res que la pogués fer més feliç en aquell moment que viure l’amor entre ells.

Les baralles són la punta de l’iceberg, sovint la més sorollosa i visible, però que no ens amagui la immensitat del que hi ha sota. Podem reforçar tots aquests aspectes de la relació entre germans que volem posar en valor, igual que quan ho fem a nivell individual, que la nostra atenció no estigui posada només en el conflicte sinó sobretot en tot el que és positiu que també comparteixen.

I sobretot, perquè tots aquests aprenentatges es donin amb la màxima riquesa, hem de deixar de creure’ns jutges de la nostra família, no interferim en la seva relació sinó és estrictament necessari. Haurem d’intervenir quan hi hagi una agressió física o material, aquest és un límit que haurà d’estar sempre per sobre, insults pujats de to, o abús reiterat per part d’un dels germans vers l’altre. Per la resta, deixem-los que discuteixin perquè només així aprendran a negociar i cercar solucions, no ens hi posem, no donem nosaltres la resposta que han de cercar entre elles. No prenem partit per cap bàndol, i traspassem-los la responsabilitat a elles de trobar una solució.

Tenir germans i germanes és un regal, però perquè sigui realment així, hauran també d’aprendre a ser-ho, la nostra funció com a pares i mares més que de jutges, o d’àrbitres de futbol, és el de donar-los eines perquè posin en pràctica totes aquestes estratègies que necessiten per conviure i gaudir fent-ho.

Recorda que pots recuperar tots els programes a Ivoox o a Spotify.