Els conservadors de la CDU guanyarien les eleccions a Alemanya amb l'extrema dreta d'AfD com a segona força

Els cristianodemòcrates de la CDU, el partit de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, guanyarien les eleccions europees a Alemanya amb un 29,5% dels vots -i obtindrien 30 dels 96 escons en joc-, segons les estimacions publicades pel Parlament Europeu. L’extrema dreta d'Alternativa per Alemanya (AfD) s'imposaria als socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz i es convertiria en la segona força amb un 16,5% dels sufragis (18 escons), relegant l'SPD al 14% (14 eurodiputats). Els verds, socis de govern de Scholz, obtindrien un 12% dels vots. A Àustria, la ultradreta del Partit per la Llibertat (FPÖ) s’imposaria com a primera força amb un 27% dels vots, aconseguint una victòria per primer cop al país, segons les enquestes.

A Àustria, la segona posició també seria per la dreta, amb el partit d'ÖVP obtenint un 23,5% dels vots, mentre que el tercer lloc correspondria als socialistes (23%).

En canvi, tot i que les enquestes pronosticaven una victòria de l'extrema dreta als Països Baixos, els sondejos a peu d'urna recullen que l'aliança laborista s'hauria imposat als comicis europeus. La formació liderada per Geert Wilders guanyaria sis eurodiputats i passaria a ser segona força, però no superaria l'aliança dels verds i els socialdemòcrates, que n'obtindria vuit. La formació de centre-dreta del primer ministre Mark Rutte guanyaria quatre escons.

Al sud d'Europa, Nova Democràcia guanyaria les eleccions a Grècia segons les estimacions publicades aquest mateix diumenge. És el partit conservador al govern, que obtindria el doble d'escons, vuit, que Syriza, el principal partit de l'esquerra. A la veïna Xipre, els conservadors també serien els guanyadors tot i que empatarien amb les formacions d'esquerres. A Malta hi hauria un empat a tres escons entre els socialdemòcrates i els conservadors, tot i que el Partit Laborista guanyaria lleugerament en vots.

El conservadorisme també s'imposaria a Bulgària, on la coalició formada per la Unió Democràtica i GERB -pertanyents a la família política del PP europeu obtindria un 26,2% dels vots, segons les estimacions publicades pels serveis de l'Eurocambra. La segona posició seria pel grup liberal de centredreta PP-DB, amb un suport del 15,7%, mentre que el partit d'extrema dreta i prorús 'Reviure' ascendiria fins al tercer lloc, amb un 15,4% dels vots.

A Croàcia, el partit del primer ministre Andrej Plenkovic, d'ideologia conservadora i també afiliada a la família dels populars, s'imposaria amb força amb un 33,7% dels vots, per sobre els socialdemòcrates (27,8%). Al país balcànic, l'extrema dreta de la DP també quedaria en tercera posició (8,7%), tot i que a una àmplia distància de les dues forces hegemòniques.