Junts manté el domini a Igualada, però amb un important retrocés

Junts UE s'ha imposat a Igualada, però amb un important retrocés respecte als resultats del 2019. La pèrdua general de suport respecte les eleccions de fa 5 anys a les llistes de Junts i el creixement del PSC ha estat determinant. Els socialista s'han imposat a moltes poblacions, com ara Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Òdena, Capellades, El Bruc, Cabrea d'Anoia, els Hostalets de Pierola, Masqueda, Piera o la Pobla de claramunt. A Vilanova és on els socialistes han tingut més suport, per sobre del 40%.

La llista que encapçalava Toni Comin ha sumat un 28,02% dels vots, però ha perdut més de 12 punts respecte al resultat anterior. El PSC s'ha apropat molt als resultats de Junts i ha estat a un pas de repetir l'èxit de les eleccions al Parlament, quan va guanyar al conjunt de la comarca. Els socialistes, que havien millorat el resultat a les municipals del 2023 respectes les del 2019 i s'havia imposat a Igualada i al conjunt de la comarca de l'Anoia en les eleccions al Parlament de Catalunya, en aquesta darrera convocatòria a les urnes ha completat un cicle de creixement, o de recuperació, perquè la formació de Sánchez i Illa ja havia tingut bons resultats, sobretot en poblacions com Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí o Piera. En altres municipis, com Calaf, el grup guanyador ha estat Junts, però com en el cas de la capital anoienca, amb un descens de vots molt important respecte fa cinc anys.

La diferència de Junts a Igualada encara va ser més gran el 2019. Junts va rebre el suport de més del 40% dels electors (7.690 vots). Els republicans van tenir el suport de 4.709 electors, un 24,64% del conjunt de les candidatures, i 3.152 igualadins van votar socialista (16,39 %). En les d'aquest diumenge, a la capital de l'Anoia, les tres primeres forces són Junts, PSC i ERC, seguits dels partits de la dreta espanyolista, PP i Vox, el primer amb un 10,11 % dels vots (fa cinc anys només havia tingut el 3,96%) i el segon, l'ultradreta, va recollir només un 1,13% dels vots i ara un 4,99%.

La igualadina Neus Torbisco, número 2 a la llista de Junts, no serà diputada al Parlament Europeu, ja que Junts només ha aconseguit col·locar un membre de la candidatura a la cambra, i és el cap de llista Toni Comín. Torbisco, catedràtica i doctora en dret per la Universitat Pompeu Fabra i investigadora sènior a l'Albert Hirschman Center on Democracy, de moment no accedira a la cambra. Junts ha passat de tenir tre diputats i conservar només una cadira. En les eleccions del 2019, la formació estava encapçalava Carles Puigdemont.

La comarca respira en socialista

Hi ha poblacions anoienques, feus on els socialistes mantenen un ampli domini, on la vitòria socialistes és aclaparadora. A Santa Margarida de Montbui, el PSC recull el 39,27% dels vots, mentre que se situa com a segona força el PP, amb un 13,24% de suport. ERC és la tercera força (11,54%) i Vox (11,14%) queda molt a la vora dels republicans i per davant de Junts (8,49).

A Vilanova del Camí, el resultat és semblant. PSC és primera força amb un 41,44% (el suport més alt de tota la comarca), i al seu darrere hi ha el PP (15,95%), ERC (9,94%), Vox (9,73%) i Junts (6,25%).

A Piera, en canvi, la relació és una mica millor per a Junts, tot i que també domini el PSC. En aquest cas, el PSC suma un 31,02%, mentres que ERC està a la meitat (15,74%). Junts ha sumat el 13,31% del total de vots a partits. PP i Vox han quedat en quart i cinquè lloc, pràcticament calcant el resultat (per sobre de l'11%).

A Calaf, el comportament del votant ja és força diferent. El grup més votat ha estat Junts amb un ampli suport (29,86%). El PSC, que s'ha imposat en altres municipis grans, a la població referent de l'Alta Segarra ha ocupat el segon lloc molt a prop dels primers (27,48%). ERC, que governa a la vila, ha estat tercer (18,03%). El PP ha tingut 9,16%) i Vox, un 4,58%).

Mira qui ha guanyat aquestes eleccions europees a Igualada? El 2019, l'últim cop que van celebrar-se comicis europeeus, el partit més votat a la comarca va ser Junts, seguit d'Ara Repúbliques i el PSOE. Recorda que a Regió7 pots seguir en directe com evoluciona l'escrutini i el resultat de les votacions d'Igualada, així com de tot Catalunya i de tots i cadascun dels municipis de l'Anoia.

Aquest 9 de juny es trien els 61 eurodiputats que representaran l'Estat al Parlament Europeu. Entre les candidatures proclamades figuren:

1. PSOE: encapçalada per la vicepresidenta Teresa Ribera.
2. PP: liderada per l'exministra i eurodiputada Dolors Montserrat.
3. Vox: dirigida per l'eurodiputat Jorge Buxadé.
4. Sumar: reuneix a En Comú, IU, Más Madrid, Compromís i Chunta Aragonesista, entre altres, i està liderada per l'experta en Drets Humans, Estrella Galán.
5. Podemos: amb l'exministra Irene Montero.
6. Ciudadanos: amb l'eurodiputat Jordi Cañas al capdavant.
7. Ahora Repúblicas: l'aliança d'ERC, Bildu i el BNG amb l'eurodiputada Diana Riba.
8. Junts i Lliures per Europa: liderada per l'eurodiputat Toni Comín.
9. Coalición por una Europa Solidaria (CEUS): és l'aliança entre PNV i Coalición Canaria, pilotada per Oihane Agirregoitia.
10. España Olvidada (Existe): inclou partits locals d' España vaciada, a les formacions independents municipals dd'UCINi al partit Por un Mundo Más Justo (PUM+J), liderats per l'exdiputatTomás Guitarte de Teruel Existe.
11. Partido Animalista con el Medio Ambiente (PACMA): aquesta formació animalista està encapçalada per Cristina García Salazar.
12. Cree: aquest és el nou projecte de l'exdirigent de Cs, Edmundo Bal, presenta en les seves llistes a César Vera.
13. Izquierda Española: està encapçalada per Guillermo del Valle, ex de UPyD, i compte amb el suport de l'eurodiputada Soraya Rodríguez, el procurador de Castilla i Lleó Francisco Igea i un altre exdirigent de UPyD, Gorka Maneiro.
14. Escaños en blanco: el partit compta amb María Teresa Lou com a número 1.
15. Ahora Andalucía (Andalucistas): la coalició està liderada per Francisco Javier García Fernández, professor d'història contemporània en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
16. Recortes Cero: aquest movimient està liderat per Nuria Suárez Hernández.
17. Partido Comunista de los Trabajadores de España (PCTE): amb Javier Martín Rodríguez al capdavant.
18. Coalición Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE): liderada per Julio Díaz Díaz.
19. Corriente Revolucionaria de los Trabajadores (CRT): organització anticapitalista liderada per l'estudiant de 24 años Pablo Acedo Castilla.
20. Partido Galego (GLG): Olga Dourado González és la seva número 1.
21. Piratas - Alianza Rebelde - European Pirates: liderats per Muriel Rovira Esteva.
22. Frente Obrero: encapçalat per Roberto Vaquero, secretari general del Partido Marxista-Leninista (Reconstrucción Comunista).
23. Feministas al Congreso (PFAC): compta amb Juana Gallego Ayala, profesora titular de periodismo en la UAB i directora de l'Observatori per a la Igualtat.
24. Volt España: el partit paneuropeu està liderat per Clara Panella Gómez.
25. Soberanía Alimentaria Española (SAE): liderat per Alexis Codesal Rivas.
26. Partido Humanista: José Luis Álvarez Cedena és el seu número 1.
27. Pais i Moviment Rural (PMR): partit agrari encapçalat per Ramon Luís Lletjós Castells.
28. Iustitia Europa: iniciativa liderada per l'advocat i guàrdia civil en excedència Luis María Pardo.
29. Futuro (F): presenta com a número 1 David Jiménez Barajas.
30. Juntos por Extremadura (J.U.E.X.): liderat per Raúl González Holgado.
31. Extremeños Prex Crex (Extremeños): Casildo Rodríguez Serrano és el cap de llista.
32. Se acabó la fiesta: encapçalat per Alvise Pérez, exassesor de Ciudadanos i UPyD.
33. Falange Española de las J.O.N.S. (FE de las JONS): el partit fascista està liderat pel seu cap nacional, Norberto Pico.