Els partits de centre aconsegueixen deslluir l'auge de l'extrema dreta als països orientals d'Europa

Els partits de centre han aconseguit deslluir l'auge de l'extrema dreta als països orientals d'Europa a les eleccions al Parlament Europeu d'aquest diumenge. A Polònia, l'expresident del Consell Europeu Donald Tusk ha situat el seu partit, Plataforma Cívica, per davant de Llei i Justícia, la formació de Jaroslaw Kaczynski. A Hongria, el Fidesz de Viktor Orban ha repetit victòria però amb menys vots dels que preveien les enquestes. L'ha frenat el seu antic aliat Péter Magyar, que amb el partit Respecte i Llibertat, format fa pocs mesos, ha aconseguit el 30% dels vots. Àustria i Holanda sí han estat feus de l'extrema dreta, els primers amb victòria i els segons amb un auge destacat del Partit per la Llibertat de Geer Wilders.

Polònia

A Polònia, el partit de centredreta Plataforma Cívica liderat per l'exprimer ministre i expresident del Consell Europeu Donald Tusk s'ha imposat amb el 38,2% dels vots a la formació nacionalista conservadora Llei i Justícia que comana Jaroslaw Kaczynski, i que n'ha aconseguit el 33,9%.

Els conservadors de la Confederació de Llibertat i Independència han quedat en tercera posició amb l'11,9% dels sufragis, els democratacristians de Tercera Via el 8,2% i la coalició Lewica el 6,6%.

Hongria

Amb un 75% del vot escrutat, a Hongria ha tornat a guanyar la coalició oficialista Fidesz del primer ministre Viktor Orban (44% i 10 escons) tot i obtenir menys vots que el que preveien les enquestes. Fidesz va deixar el Partit Popular europeu el 2021 i podria entrar a formar part dels ultraconservadors ECR. Péter Magyar, antic aliat d'Orban, ha irromput amb vuit escons i un 30% del vot pel seu partit Respecte i Llibertat, format fa pocs mesos. Aquests escons aniran a parar als populars europeus. Molt enrere queda l'agrupació d'esquerres liderada per Coalició Democràtica (2) i l'ultradretà Moviment La Nostra Pàtria (1).

La força de la formació d'Orban pot impulsar els Conservadors i Reformistes (ECR), on hi ha Vox i el partit de Giorgia Meloni, a la tercera força del Parlament Europeu. El partit va marxar del PPE abans de ser suspès després dels enfrontaments institucionals entre el govern hongarès i les institucions europees per una agenda ultraconservadora i una legislació que segons la UE discrimina els de les persones LGTBI+.

Àustria

L'extrema dreta de l'FPÖ ha guanyat les eleccions a Àustria amb 6 escons, el doble que va aconseguir ara fa cinc anys. Per darrere, els conservadors d'ÖPV, guanyadors el 2019, han perdut 2 dels 7 escons d'aleshores i s'han quedat en 5.

Són els mateixos que han obtingut els socialdemòcrates SPÖ, que han repetit els 5 escons de fa cinc anys. Finalment, els verds de Grüne també han repetit resultat amb 2 escons i la mateixa quarta plaça, i tanca la representació austríaca el liberal NEOS, que amb 2 escons duplica els resultats de la darrera legislatura.

Àustria s'ha repartit aquesta vegada 20 escons, davant dels 18 que li van pertocar en la legislatura del 2019.

Països Baixos

Països Baixos es repartia aquesta vegada 31 escons, 5 més que el 2019, i les eleccions les ha guanyat el Partit del Treball (PvdA) amb 8 escons. La formació repeteix la victòria de fa cinc anys amb 2 escons més que aleshores.

Per darrere, el Partit per la Llibertat, la formació d'extrema dreta dirigida per Geert Wilders, ha assolit la segona plaça amb 6 escons, mentre que els liberals del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia n'han obtingut 4.

Els liberals Demòcrates 66 han aconseguit 3 escons, igual que els cristianodemòcrates del CDA, que en perden un respecte dels resultats de fa cinc anys. El Moviment Agrari Ciutadà i els progressistes Volt han obtingut dues cadires cadascun, mentre que els democratacristians Nou Contracte Social, els euroescèptics del Partit Polític Reformat i el partit animalista PvdD han aconseguit un escó cadascun.

República Txeca

A la República Txeca, el partit opositor ANO, que forma part del grup Renew Europe, ha aconseguit el 26% dels vots, superant la coalició que governa SPOLU (22%). Així, la formació de l'ex-primer ministre Andrej Babis aconseguirà 7 dels 21 escons que escull el país, i superarà l'aliança de tres partits que govern i que s'adhereixen als populars i als ultraconservadors ECR.

Eslovàquia

D'altra banda, a Eslovàquia s'han imposat els liberals europeistes del PS amb el 27,8% del vot i sis escons per davant del partit governant Smer, del primer ministre Robert Fico –recentment ferit de gravetat en un tiroteig–. A molta distància, han quedat la formació d'extrema dreta Republika (1) i el partit socialdemòcrata HLAS (1).