David Bonvehí, president del PDeCAT: «La fórmula no passa ni pel PDeCAT ni per CDC, ens hem de reinventar»

El PDeCat-Espai CiU va quedar en la novena posició a Catalunya a les eleccions generals de diumenge passat, amb només 31.687 vots (0.9%). La patacada la va analitzar, ahir, per a Regió7 el president del partit, David Bonvehí i Torras (Fonollosa, 1979). Va parlar clar.

Quina anàlisi en fa del resultat obtingut pel PDeCAT?

No és l’esperat. No és bo i, en conseqüència, com a partit, obrim un període de reflexió perquè és evident que no és el que esperàvem.

Eren optimistes i confiaven que l’alenada d’aire fresc del seu candidat, Roger Montañola, donés més bons resultats?

Sí.

Al seu Twitter hi ha penjat un missatge d’agraïment a les persones que els han fet confiança, al seu candidat per la feina feta i a tota la candidatura. Hi diu que el partit «ho assumeix amb totes les conseqüències». Què vol dir?

Bé, que és evident que el PDeCAT s’hi jugava molt. Ja que no tenim representació al Parlament, aquestes eleccions eren molt importants i, un cop no estem al Parlament i no estem al Congrés dels Diputats, avui [ahir per al lector] hem fet direcció del partit i hem acordat donar-nos uns dies de reflexió, però, és evident que algunes decisions hem de prendre. Som una formació que voldríem influir en la política catalana i en la política espanyola, i això no es produeix i, per tant, obrim un període de reflexió per veure quin és l’espai polític que hem d’ocupar en el futur perquè, a hores d’ara, els principals objectius que ens havíem marcat no s’han assolit.

Lògicament, si s’ha d’obrir un període de reflexió és que actualment no saben les decisions que es poden prendre, però, me’n pot avançar alguna cosa? És a dir, parlem d’un canvi total?

Bàsicament, el que creiem és que el que volem representar, que és un catalanisme que vol passar pàgina dels últims anys, que vol defensar Catalunya i que vol veure les coses d’una altra manera, la gent no ho ha votat. En aquest sentit, crec que les solucions de futur no estan escrites, però, de cara al setembre, segur, segur, segur que s’hauran de prendre decisions importants i hem de veure aquest catalanisme que defensem com l’articulem. El concepte del PDeCAT i el concepte de l’Espai CiU que nosaltres volíem representar, la continuïtat històrica i el llegat de Convergència i la manera de fer convergent, la gent ens ha dit que no ho vol i, per tant, n’hem de ser conscients i canviar moltes coses.

A l’inici de curs, per tant, tindrem novetats sobre aquesta reflexió.

Segur, segur.

A ERC i a Junts els ha castigat el vot útil i la desinflada de tot el lligat a la independència. En el seu cas, a banda d’aquesta continuïtat de Convergència que esmentava que no ha calat en els votants, se li acut algun altre motiu?

Ens semblava que hi havia molta gent catalanista que volia passar pàgina del procés, que intentava influir a Espanya des de la manera convergent, que vol dir defensant Catalunya i influint amb més competències i aconseguint coses, una mica el que dèiem del «peix al cove». Més competències, el pacte fiscal o un acord sobre el finançament de Catalunya una mica més gradual. No tot directament al preu d’aconseguir la independència, sinó defensar Catalunya i aconseguir coses per a Catalunya, però ens sembla que el vot útil de cara al Partit Socialista se’ns ha menjat tota la nostra proposta. La gent que volia més competències o més finançament o més coses per Catalunya no ens ha trobat o directament ha votat partits de caire estatal o espanyolista.

Des d’un punt de vista pràctic, no tenir representació, quins efectes pot tenir? Per exemple, econòmicament parlant. El seu candidat va explicar que en aquesta campanya s’han gastat 16.000 euros, mentre que, partits com ERC i Junts, n’hi han destinat uns 2 milions cadascun.

Quan no estàs al Parlament de Catalunya i no reps subvencions públiques, ho has de fer tot amb aportacions privades i és veritat que només ens hem gastat 16.000 euros en aquesta campanya. Ens sembla que, si haguéssim pogut fer tramesa electoral a totes les cases, el resultat hauria estat millor, però és veritat que no teníem recursos. Des d’un punt de vista pràctic, això significa que el partit queda sense subvencions de l’administració pública i que el PDeCAT ha de fer una reflexió profunda perquè ens sembla que, en no rebre aquesta subvenció pública, el nostre futur ha de passar per altres fórmules. Quines? No ho sabem. Creiem que hi ha un espai de centre, un lloc on voldríem cosir un partit d’obediència catalana, catalanista, que no depengués de la voluntat de caràcter espanyolista, i ens hem de basar amb els recursos propis i amb la voluntat de les aportacions de la ciutadania de Catalunya.

Han de patir els seus electors per la desaparició del partit? I ho lligo amb una altra cosa: em consta que n’hi ha que estaven engrescats amb el seu candidat.

Sí. És que tant en el cas de l’Àngels Chacón el 14 de febrer del 2021 com del Roger Montañola ara, tothom ens diu que la nostra candidatura és la seva segona opció i que, si no tingués el seu partit, ens votaria. Per tant, som la núvia perfecta i som el segon candidat per a tothom, però això no és suficient i, com que no és suficient, hem de fer una reflexió.

No, no, els electors no han de patir perquè crec el nostre espai polític s’ha de defensar d’alguna manera, però, a hores d’ara, si et volgués dir alguna cosa més atrevida és que jo crec que la fórmula no passa ni pel PDeCAT ni per algun concepte lligat amb Convergència (CDC); ens hem de reinventar, i això és el que farem al setembre. S’ha de dir que en l’àmbitmunicipal, en canvi, vam obtenir molts més vots. Vam sortir amb una fórmula que es deia Ara Pacte Local i en vam aconseguir vora 60.000. Per tant, som conscients que els nostres regidors i alcaldes necessiten un partit i, en aquest sentit, segur que del tot no desapareixerem, però ens hem de reinventar.

Subscriu-te per seguir llegint