Quanta culpa és de l’abstenció?

Una de les apreciacions més comunes de la passada nit electoral ha estat que el creixement de l’abstenció ha perjudicat de forma especial els partits independentistes i, dins d’aquests, a ERC pel fet que pateix la reculada més intensa de totes. Els republicans han perdut prop de la meitat dels vots de fa quatre anys i sis dels tretze diputats que tenien. Junts per Catalunya ha perdut un diputat i un de cada quatre votants de novembre del 2019. A la CUP li han desaparegut tres de cada cinc votants i els dos escons que tenia, ja que la davallada l’ha deixat per sota de la barrera del tres per cent a Barcelona.

La relació entre caiguda de la participació i del vot independentista s’establia a primer cop d’ull en veure que les províncies on més augmentava l’abstenció eren aquelles on el sobiranisme està més implantat, com Girona, mentre que la participació resistia millor a la de Barcelona, on els socialistes s’imposaven amb més claredat que en lloc. Confirmaria aquesta impressió una anàlisi de dades més detallada? Els votants perduts per ERC se n’han anat tots a l’abstenció, o pot haver-hi hagut un cert transvasament cap al PSC per raons tàctiques d’utilitat?

Hem sotmès la hipòtesi a la comprovació empírica amb les dades de Manresa per barris. Des de sempre hi ha zones de la ciutat més clarament partidàries de l’Estat propi i altres on predomina l’opció de romandre dins el Regne d’Espanya. Veure quines han estat les minves del conjunt independentista en general, i d’ERC en particular, a cada barri, i comparar-les amb la reducció de la participació, ens podria donar algunes respostes.

El quadre que acompanya aquestes línies és prou explícit. En ell es troben ressaltades les caselles on les xifres de caiguda de les magnituds estudiades superen el global de la ciutat. S’observa que la correlació és molt clara per al conjunt del vot independentista: els barris on cau per sobre de la mitjana coincideixen en nou casos sobre onze amb els barris que lideren la caiguda de la participació.

La correlació ja no és tant clara quan ens fixem només en ERC, ja que si bé quatre dels barris on el retrocés es troba per damunt de la mitjana municipal pertanyen a la part alta del quadre, és a dir, aquells on més ha crescut l’abstenció, els altres tres es troben a la part baixa i es corresponen amb barris on la participació ha resistit millor que en altres. Per tant, es pot sospitar que l’abstenció no és l’única causa dels mals resultats del partit d’Oriol Junqueras i la llista de Gabriel Rufián, i que hi ha hagut fugides de vots cap a altres formacions.

Segons el Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) del passat mes de juny, poques setmanes abans de les eleccions, ERC podia perdre a favor del PSC un 11% dels vots de fa quatre anys, mentre que un 8% se n’aniria cap a Junts i gairebé un 5% pensaven en donar el vot a Sumar. Si els de Puigdemont han perdut un de cada quatre vots després de rebre’n un grapat procedent d’ERC, vol dir que l’abstenció els ha afectat de valent.

Subscriu-te per seguir llegint