Les claus de la fragmentació: qui puja i qui baixa a Manresa

De cinc a set grups de regidors. Marc Aloy probable alcalde amb un 23,7% dels vots i un 28% dels membres del ple municipal; no arriba al nivell de minoria de Pere Aragonès al Parlament de Catalunya però s’hi acosta. Entrada de l'extrema dreta en les seves versions independentista i espanyolista. Arriba l’hora dels pactes. Què ha passat a Manresa en aquesta jornada electoral? Quins moviments han incrementat una fragmentació que ja era considerable? Sobre quines esquenes han saltat a píndola Impulsem Manresa, Front Nacional i Vox per entrar al saló de plens de la casa consistorial?

Si Ramon Bacardit, candidat de Junts per Manresa a l’alcaldia, tingués raó en les seves queixes i Impulsem Manresa hagués obtingut la immensa majoria dels vots a costa seva, llavors la divisió de l’espai postconvergent seria responsable del fet que Marc Aloy hagi estat el cap de llista més votat, tot i recular en percentatge i en nombre de regidors. Però, és una queixa correcta?

Pactòmetre: com ho té Marc Aloy per tornar a ser alcalde?

Junts ha obtingut sis regidors. Impulsem, dos. La suma és fàcil: vuit regidors, un més que ERC. Però per fer-ho ben fet hem aplicat la regla d’Hondt als resultats de diumenge, ajuntant els votants de Junts i d’Impulsem en una mateixa candidatura fictícia. A causa de la regla matemàtica, aquesta formació aconseguiria un total de nou regidors, dos més que Esquerra i un més dels que han aconseguit per separat. El regidor de més li prendrien a Fem Manresa, que es quedaria amb dos. Però suposar que tots els votants d’Impulsem haurien fet costat a Junts és molta suposició.

És veritat que la nova formació està vinculada al PDeCat, que deriva com Junts de CDC, però aquest fet no ha estat destacat ni se n’ha fet bandera. En canvi, podem trobar alguna pista significativa en els resultats per barris.

Impulsem aconsegueix un 8,7% dels vots al conjunt de Manresa, però el seu resultat és clarament millor al barri de Passeig i Rodalies, on s’enfila fins el 13,7%. I aquest és també el barri on Junts, i abans CiU, sol obtenir els millors resultats de la ciutat. Impulsem pesca doncs en aigües convergents.

En canvi, la formació queda més aviat per sota del seu resultat global en barris on ERC talla més el bacallà, com són el Barri Antic i el de Vic-Remei. I els seus pitjors números els presenta als col·legis electorals dels indrets on es vota en clau més espanyola: el Xup, Sant Pau, la Font dels Capellans i la Balconada.

Una altra dada relaciona els resultats de Junts i Impulsem: els vots obtinguts per la segona són pràcticament els mateixos que ha perdut la primera un cop descomptada l’afectació del creixement de l’abstenció. El total de votants d’aquest any a Manresa ha estat un 22% inferior al de fa quatre anys, i per poder treure conclusions ajustades hem restat el mateix 22% del resultat de fa quatre anys a les pèrdues o guanys de les formacions que es van presentar llavors i ara.

Fent-ho així es revela que Junts ha perdut 2.099 vots mentre que Impulsem n’ha guanyat 2.183. Una diferència inferior al centenar de sufragis. Però només una enquesta acurada ens diria quants dels vots d’Impulsem procedeixen realment de Junts i quants d’altres formacions.

Tanmateix, és improbable que la totalitat dels vots perduts per Junts se n’hagin anat a Impulsem, perquè això implicaria que la gran majoria dels aconseguits pel Front Nacional de Catalunya procedeixen d’Esquerra Republicana, ja que el Front no beu de les aigües de l’extrema dreta espanyolista: el grup que encapçala Sergi Perramon, i que entra al consistori amb dos regidors i un significatiu 6,48% dels vots, obté els seus pitjors resultats als mateixos barris on tampoc no treuen faves d’olla ni Junts, ni Esquerra ni Impulsem: Font, Xup, Balconada i Sant Pau.

Al Front se l’acusa de ser d’extrema dreta pels seus posicionaments sobre la immigració i l’obsessió per l’ordre, però al mateix temps es manifesta com independentista unilateralista. Per la banda de la qüestió nacional no pot pescar gaires vots dels que fa quatre anys van anar o haguessin anat a Vox, al PP o a Ciutadans. Però a causa del seu programa tant conservador no és gens fàcil que sedueixi al votant habitual d’Esquerra, que es considera progressista. Sí, en canvi, que pot seduir a un cert nombre d’unilateralistes d’ordre que en altres moments voten a Junts.

Atès que la minva de vots del PSC, un cop descomptat l’efecte de l’abstenció, és insignificant, ens queda que Junts, Esquerra, Impulsem i Front integren un espai dins del qual es produeixen la majoria de moviments de vots que els afecten. En quantitats difícils d’estimar, tant Impulsem com el Front reben vots procedents de Junts i d’Esquerra. El Front, de votants catalanistes que volen ordre i autoritat perquè consideren que tot s’ha desgavellat i hi ha massa immigració, delinqüència, okupes i ganduls que viuen dels subsidis. I Impulsem, de ciutadans insatisfets que atribueixen al govern municipal sortint una certa manca d’energia transformadora i d’eficàcia en la gestió, i que no tenen una excessiva fidelitat de partit.

Com ja hem apuntat, els socialistes es queden pràcticament on eren, el que fa presumir escasses transferències, abstenció a banda; de fet, no es beneficien de la millora de resultats del partit en el conjunt de Catalunya. Fan l’efecte de circular amb el pilot automàtic posat. I la dreta d’identitat nacional espanyola forma una bombolla amb un notable moviment intern, però no cap enfora. La suma de Vox, PP i Ciutadans es manté estable, i el que es dona és la pràctica desaparició de Ciutadans, mentre el PP millora i sobretot Vox entra amb força.

Subscriu-te per seguir llegint