L'anhelada normalitat que el món desitja després de molts mesos d'interminable pandèmia va prendre forma ahir a la nit a Florida, per més que no durés més que un sospir. La més atípica de les temporades a la NFL, va acabar com gairebé sempre, amb la victòria de Tom Brady, entossudit a donar la raó a aquells que el consideren el millor esportista de tots els temps. Brady va portar enlaire els Tampa Bay Buccaneers per donar-los la segona Superbowl de la seva història a l'imposar-se per 31 a 9 als Kansas City Chiefs, els campions de l'any passat. El partit del segle va acabar sent un monòleg dels locals, tant que els Chiefs de Patrick Mahomes, l'home amb més números per recollir algun dia el testimoni de Brady, van ser incapaços de fer cap touchdown.
Pocs imaginaven un desenllaç semblant quan el mític número 12 dels New England Patriots va fer les maletes rumb a Florida la primavera passada després d'haver-ho guanyat tot durant dues dècades a la franquícia de Massachusetts. Va recalar en un equip sense massa esplendor i en una conferència diferent, ja finalitzada la pretemporada i amb gairebé 43 anys, una edat impossible per a un esport trencaossos, on la carrera mitjana dels piloters no dura més que tres anys i tres mesos. Però Brady és molt Brady, i, amb les seves dues passades de 'touchdown' a Rob Gronkowski i Antonio Brown, va deixar encarrilada la victòria del seu equip abans que comencessin els fastos del descans. Al final va recollir el cinquè MVP de la carrera quan plovia el confeti sobre l'estadi de Tampa, el primer equip a disputar mai la Superbowl a casa seva.
Palmarès incomparable
Brady acumula set anells en les seves deu finals disputades, un més que els equips més premiats de la NFL (Patriots i Pittsburgh Steelers), una fita difícil d'imaginar en qualsevol altre esport. És també, juntament amb Payton Manning el primer quarterback que guanya una Superbowl amb més d'una franquícia i el més més gran a aconseguir-ho, als 43 anys. «Aquest equip és campió del món per sempre, això ja no ens ho treu ningú», va dir ahir a la nit al recollir el MVP. Qualsevol altre pensaria en la retirada, però al ser preguntat on es veu en el termini d'un any, va afirmar que vol repetir victòria amb els seus bucaners: «Tornarem», va dir el californià.
El seu equip va ser un fortí des del primer minut, amb una defensa que va tornar boig Mahomes, impotent i desdibuixat davant l'estratègia plantejada per Bruce Arians, que va renunciar fa un any a la seva jubilació per dirigir la nova aventura de Brady i convertir-se als 68 anys en l'entrenador més veterà a guanyar el campionat. El mateix que va fer Gronkowski, mà dreta del llegendari 'quarterback' als Patriots, després de passar-se el 2019 promocionant l'ús de la marihuana mèdica entre els atletes professionals i fent realitat un dels seus somnis infantils al guanyar un títol mundial de 'wrestling'. Ahir a la nit 'Gronk' va estar també immens, a l'anotar dos 'touchdowns' per sumar el quart anell de la seva carrera.
Els de Kansas no van aconseguir mai entrar en el partit. I això que aspiraven a ser el primer equip des dels Patriots de Brady a principis del mil·lenni a guanyar dos títols consecutius. Tot el que van anotar va ser de puntada de peu al cel a pilota aturada. Un bàlsam per a l'afició local, tot just 25.000 espectadors dels 66.000 que caben a l'estadi Raymond James per imperatius del coronavirus. Molts dels seients buits es van cobrir amb retrats d'aficionats, un gest que va servir per donar personalitat a les grades, on hi havia 7.500 professionals sanitaris convidats expressament per la NFL.
The Weeknd, l'estrella del descans
El canadenc The Weeknd va posar la música al descans recreant una ciutat de neó no molt diferent a Las Vegas. Es va envoltar d'un petit exèrcit de ballarins, tots, amb mascaretes o separats degudament per obra de la coreografia. La fredor del virus no va poder amb la calor de la nit. Guitarra en mà, H.E.R. va emocionar el personal cantant 'America the beautiful' abans que comencés el partit. Hi va haver missatge gravat del nou president, Joe Biden, que va aprofitar l'oportunitat per lamentar l'escassa presència d'entrenadors afroamericans en l'esport nord-americà per antonomàsia, amb permís del beisbol. I també, un tribut de la poetessa de moda al país, la joveníssima Amanda Gorman, a tres «herois» de la pandèmia. Després de captivar els nord-americans durant la investidura de Biden, Gorman va ser la primera poetessa a intervenir durant una Superbowl.
Amb tot, va ser un espectacle més normal del previst en els temps que corren, una normalitat que Brady es va encarregar de fonamentar a l'allargar la seva incomparable llegenda portant els modestos Buccaneers al cim de la NFL.
