Elba Garreta s’acomiada després de dotze exercicis a l’Igualada Femení HCP

Inicialment, la capitana de la formació anoienca des del comiat de l’emblemàtica Marta Soler, el febrer del 2019, volia penjar els patins l’estiu passat, però «fer-ho després de retornar a l’OK Lliga femenina sense haver culminat l’ascens a la pista m’hauria deixat un gust agredolç». Un any després, la determinació de la igualadina s’ha revelat encertada.

El comiat de les pistes d’Elba Garreta, de 32 anys, implica posar el punt final a 28 temporades de vinculació de l’anoienca amb el món del patinatge i l’hoquei patins, 22 de les quals com a jugadora en actiu. Durant la seva vasta trajectòria, Elba Garreta ha assolit una tercera posició a l’OK Lliga femenina (temporada 2011-12); un ascens a Primera Nacional Catalana amb el HC Piera (temporada 2007-08), quan encara no existia la màxima categoria estatal i els millors equips d’aquesta competició es classificaven per disputar el campionat d’Espanya, i un altre a l’OK Lliga femenina amb el conjunt igualadí (temporada 2019-20), a més de dos subcampionats consecutius de la Copa Generalitat, signats el febrer del 2019 i el gener del 2020.

Aquest últim exercici ha estat dificultós per a la jugadora anoienca i per a l’Igualada Femení HCP. Després de quatre temporades d’absència, les igualadines retornaven a la màxima categoria estatal amb la base de l’equip que va assolir l’ascens i amb només quatre jugadores amb experiència a l’OK Lliga femenina: la portera Mònica Ferrer, Elba Garreta, Mar Franci i Pati Miret. Quan només s’havien disputat tres jornades de la primera fase de la lliga, després d’un competit duel amb el CP Voltregà (6 a 7), «una jugadora del conjunt de Sant Hipòlit va donar positiu i tot l’equip es va haver de sotmetre a un confinament domiciliari deu dies». Va ser el preludi d’un període d’aïllament més perllongat. «Vam reprendre la competició a la pista del CP Vilanova l’últim diumenge d’octubre. Dos dies després, la meva companya de pis i d’equip, Mònica Ferrer, va donar positiu i jo ho vaig fer l’endemà. Tota la plantilla es va haver de confinar per segona vegada. Personalment, era asimptomàtica, però no vaig deixar de donar positiu fins al dilluns 7 de desembre».

Tot i les sessions de preparació online, Elba Garreta va necessitar un mes per recuperar el ritme de joc, i no va ser fins al gener quan va poder començar a aportar a l’Igualada Femení HCP la seva fermesa defensiva i capacitat d’organització ofensiva.

La jugadora igualadina considera que, durant la seva etapa, el tècnic Toni Aranda «va posar els fonaments del sistema de joc» de l’Igualada Femení HCP, i que «amb Albert Bou, aprofitant el seu coneixement de l’OK Lliga femenina, vam centrar-nos a optimitzar el rendiment de l’equip a través d’una curosa i exhaustiva preparació dels partits». Les anoienques es van imposar en sis de les set últimes confrontacions de la segona fase de la competició i van assolir la permanència.

D’aprendre a patinar a l’OK Lliga

«M’agrada la velocitat i el fet de lliscar», assenyala Elba Garreta. La igualadina va començar a patinar a l’Escola Pia als tres anys, a partir «d’una activitat extraescolar oberta a tothom que es desenvolupava els dissabtes al matí». El patinatge la va captivar i quatre anys després, gràcies a l’amistat entre Josep Maria Garreta, el seu pare, i el de Concepció Fontanellas, va iniciar la seva formació com a jugadora a la secció d’hoquei patins femení del CN Igualada.

En una època en què no existien les competicions per a equips base femenins, Elba Garreta va debutar a Segona Catalana amb el segon equip igualadí amb només vuit anys (temporada 1997-98). Tot i haver d’enfrontar-se a jugadores adultes, l’anoienca guarda un excel·lent record d’aquest període de quatre cursos esportius. «Ho lluitava tot. No em feia por cap circumstància, potser perquè no tenia consciència del perill». El relleu de la junta directiva de la secció, de la qual formava part el seu pare com a vicepresident, a causa de profundes discrepàncies internes, va apartar temporalment la igualadina de la pràctica de l’hoquei patins. Va ser un breu parèntesi d’un exercici.

Tot i estudiar i viure a Igualada, Elba Garreta es va reconciliar amb l’esport que l’apassiona al CP Esplugues (Segona Catalana), on «vaig aprendre a viure l’hoquei d’una altra manera, sense cap tipus de dramatisme pel resultat». Quan l’equip espluguí es va dissoldre, l’estiu del 2006, Joan Doncel la va convèncer per integrar-se a l’incipient projecte de l’equip femení del HC Piera (Primera Catalana). La direcció tècnica de Jaume Altarriba va conduir les anoienques a l’ascens a Primera Nacional Catalana. Així doncs, la temporada 2008-09 pierenques i igualadines van coincidir a la màxima categoria del país. Va ser l’exercici en què es va jugar la primera edició de l’OK Lliga femenina sense la presència d’equips catalans. «Esportivament, aquell curs va ser dramàtic. El club no va esmerçar els recursos necessaris per construir un conjunt competitiu», lamenta. Tot i tenir una proposta de Xavier Claramunt, tècnic del Dyser Totgraf Igualada, Elba Garreta va voler compartir el debut a Primera Nacional Catalana amb les seves companyes del HC Piera.

L’estiu del 2009 es va iniciar l’etapa de dotze temporades al primer equip de l’Igualada Femení HCP, vuit a l’OK Lliga femenina i quatre a Nacional Catalana, que ara finalitza.