El Dakar no es guanya en les primeres etapes, però sí que es pot perdre. Aquest tòpic es va fer realitat de totes totes en el segon sector de la primera etapa de la prova, un tirabuxó amb sortida i arribada a Hail i que va suposar un terrible maldecap per a molts favorits, que es van perdre buscant un punt de pas. Enmig del caos, dos representants de casa nostra, el copilot de cotxes igualadí Armand Monleón i el pilot de buguis manresà Gerard Farrés, que curiosament han competit junts els últims anys, van ser els més ben parats i es van situar entre els cinc primers de les seves respectives categories.
El punt de la discòrdia
En cotxes, la jornada va venir marcada pel temps perdut per alguns dels grans favorits. Nani Roma i l’odenenc Àlex Haro van perdre més d’una hora respecte del qatarià Nàsser al-Attiyah, que s’ha posat primer des del començament ratificant la seva condició de favorit. Només el francès Sébastien Loeb va ser capaç de seguir el seu ritme. La resta dels importants es van quedar encallats en la recerca del sisè punt. Un d’ells va ser Carlos Sainz, qui, amb el seu Audi, anava fent voltes en una pista afectada també per les pluges de la nit anterior, que van provocar que l’organització hagi suspès l’etapa marató que havia de tenir lloc entre avui i demà. Tampoc no va ser un gran dia per a Stéphane Peterhansel, que va trencar la suspensió del cotxe i va haver de ser assistit.
Enmig del temporal va sorgir el Toyota de l’argentí Lucio Álvarez i d’Armand Monleón, que, com va reconèixer el pilot sud-americà, «ens ha costat trobar el rumb correcte. De tota manera, amb l’Armand ens n’hem sortit i és una bona manera d’arrencar».
Crítiques a l’organització
No estaven tan contents Sainz i Roma. El primer va ser clar en dir que «molta gent no ha entès què passava. Quants s’han perdut allà? O som molt rucs o en fi... Estic molt decebut. Si el Dakar ho vol fer així i que el segon dia hagi passat el que ha passat, és una pena».
Tampoc no es va mossegar la llengua Nani Roma, que no va dubtar a dir que «el full de ruta estava malament, com ho demostra el fet que no només ens hem perdut nosaltres, sinó també les motos i molts altres cotxes».
El pilot osonenc va admetre que «és un dia difícil per a nosaltres. Perdre una hora i quinze minuts és dur». Va avançar que reclamarien perquè «tothom s’ha perdut, i nosaltres una mica més. Hem intentat trobar el punt cada vegada. El fet de tenir un copilot com Àlex Haro, que és molt precís amb el full de ruta, ens ha portat a tornar dues vegades al punt original, al punt en el qual teníem clar que anàvem bé».
De la resta dels nostres pilots en cotxes, posició 23 per a Carles Checa i 26 per a Isidre Esteve. El santfruitosenc va declarar que «he pogut experimentar la duresa del Dakar i el balanç és satisfactori. Hem pogut remuntar i hem dut un bon ritme buscant l’equilibri entre la velocitat i cuidar la mecànica. Ens hem perdut un parell de cops. En un era especialment complicat trobar el punt de pas, però hem solucionat el tema. A més, durant uns minuts hem pogut mantenir el mateix ritme d’alguns dels favorits, que s’havien perdut, sense forçar excessivament el ritme».
En motos, el guardiolenc Marc Calmet va quedar força endarrerit, el 59è, en una jornada també complicada, dominada per l’australià Daniel Sanders. Ahir, l’actual campió, l’argentí Kevin Benavides, es va deixar més de mitja hora en el polèmic punt 6, Sunderland, onzè, i Joan Barreda, gairebé 40.
Agafant posicions
L’altre pilot de casa nostra que va tenir un bon dia va ser Gerard Farrés, tot i que va perdre més de cinc minuts respecte del guanyador de l’etapa, el seu company d’equip, el polonès Aron Domzala. Els components de l’escuderia South Racing van fer doblet amb la segona posició del nord-americà Austin Jones, que va ocupar la mateixa posició l’any passat.
En camions, el de l’andorrà Albert Llovera, amb el sasserrenc Marc Torres a bord, va poder seguir en cursa tot i les dificultats mecàniques del pròleg.
