Els pactes de Moi Torrallardona al Dakar

En el nostre equip estava decidit que el vehicle que arribes pitjor classificat al dia de descans hauria d’ajudar els altres. Dels tres vehicles de l’equip, nosaltres érem cinquens a la classificació general i els nostres companys, Martin [Van den Brink] i Janus [Van Kasteren], segons i tercers a tocar dels primers. Nosaltres érem a més d’una hora dels quarts. Per la classificació del dia anterior ens tocava sortir segons, davant dels nostres companys. Hauríem de disminuir la marxa fins que ens avancessin i així ajudar-los.

L’etapa d’avui era de transició, relativament fàcil i no esperàvem ni dunes impossibles, ni canyons rebuscats, ni una gran dificultat en la navegació. Hem iniciat el tram cronometrat a un ritme bastant inferior als dies passats, esperant que els companys ens avancessin. I així ho han fet al quilòmetre 50, veient que els txecs classificats quarts davant nostre a la general ens anaven agafant minuts i desapareixien també davant nostre.

De cop i volta al Mitchel, el pilot li sembla veure vehicles encallats. Aixeco el cap del llibre de ruta i ja ensumem el drama. A causa de les pluges un amplíssim riu sec baixa ple d’aigua. El riu, de 300 metres d’ample, ja havia atrapat bastants vehicles, entre ells el nostre company d’equip, classificat segon, i els nostres rivals classificats davant nostre en quart lloc. Calma. El punt de ruta és just a l’altra banda del riu, cap a on ells intentaven creuar. Nosaltres anem quatre quilòmetres amunt per trobar algun pas millor. El trobem i creuem sense dificultat i baixem quatre quilòmetres avall de tornada a rescatar el company ja a l’altra banda de riu. Anem fins la vora del riu tot contents . Rescataríem el company i deixaríem el txec amb un pam de nas per avançar-lo a la classificació. Jugada mestra.

Doncs no. Amb les dues cordes (la nostra i la del company d’equip) no arribàvem a la distància entre els dos camions. M’apropo als nostres rivals txecs i els proposo el mès lògic. Ens deixen la seva corda i nosaltres els traiem també a ells, acord han acceptat immediatament. Tots contents. Connectem les tres cordes i tampoc no hi arribem. Només ens falten 5 o 6 tristos metres.

En aquestes, uns 20 metres a la dreta, un bugui de l’equip frances de Sébastien Loeb intenta una desesperada travessa del riu per un lloc equivocat. La meva desesperació en veure com se’ns escapen els minuts provoca que no els faci cap indicació que per allà no anaven bé. Encara diria més, desitjo que quedin encallats. I s’hi quede , molt a prop d’aconseguir-ho, però s’hi queden . Totalment enfangat vaig cap a ells. Segon pacte : us treiem del merder. però jo em quedo la vostra corda. Ni un segon he trigat a escoltar: «Oui!». Hem tret el bugui, han marxat contents i nosaltres, molt a pesar nostre, hem tret el nostre rival del fang i després els nostres companys. Una etapa que havia de ser senzilla ens ha fet perdre una posició a la general. Aquesta suposada etapa de transició també s’ha endut Joan Barreda. amb una vertebra fracturada, i ha provocat una bolcada de cara de Carlos Sainz .

Dimecres entrem al desert més gran del món, l’Empty Quarter.