Carles Checa: «He satisfet l'interès per córrer el Dakar i entendre la cursa»

Carles Checa afrontava el seu segon Dakar amb un equip gairebé experimental, l'Astara, i amb la intenció d'acabar la cursa i fer-ho bé. Al costat del seu copilot, Marc Solà, va fer un desè lloc en l'etapa final per cloure una participació que l'ha deixat amb un bon gust de boca.

Amb quines sensacions torna, després de la cursa?

Molt bones. Hem quedat en el lloc 32 del total, el 22 entre els T1, i crec que el cotxe tenia potencial per haver quedat entre el 10 i el 20. No ho hem aconseguit perquè hem tingut problemes, però els mateixos que tothom et dirà que té, d’avaries, accidents, etcètera. Estic content perquè hem format un bon equip amb el Marc Solà, a quin no coneixia. A part d’emportar-me un company de cursa, m’emporto un amic i vam acabar l’última etapa, fins i tot, amb un desè lloc. Gairebé podria dir que ens hem quedat amb ganes de més.

Afrontava la cursa com a segona experiència després de la de l’any passat. Ha estat millor?

Sí. El Dakar és una prova en què no pots fer errades. Suposo que l’experiència de l’any passat m’ha ajudat en el sentit de saber que no pots córrer sempre al màxim, sinó que has d’anar amb una certa prudència. Sobretot has de mirar de cuidar el vehicle. Jo vinc del món de les curses de motos, en què corres en un circuit, en què saps quines condicions hi ha en tot moment, perquè són els mateixos revolts, les mateixes rectes, i has de donar el màxim. Aquí no pots donar el màxim sempre perquè no saps què trobaràs, ni que el copilot t’ho vagi cantant. Els problemes de l’any passat m’han ajudat a afrontar-ho així, tot i que hem tingut dificultats, com un accident en una duna en què tant el Marc com jo vam quedar commocionats. N’he tingut sort d’ell, que és un gran mecànic i ha arreglat avaries en certs moments que ens haurien pogut deixar fora de la cursa.

Accedia al Dakar amb l’equip Astara, de nova creació. A nivell de conjunt, quin balanç en fa?

El fet de venir amb Astara no estava previst. Jo estava a punt de tornar al Dakar amb el mateix equip francès que l’any passat, però hauria hagut de cobrir gairebé jo tot el pressupost i era complicat. Tinc d’altres inquietuds i potser en aquestes condicions no s’hauria fet. Aleshores va sorgir la proposta d’Astara i em va agradar. A més, s’hi va afegir la Laia (Sanz), que també tenia d’altres opcions, però la seva presència ens ha ajudat a donar més pes al grup. L’equip era espanyol, però hem pogut portar gent de la nostra confiança, a part del Marc com a copilot, i això ens ha ajudat a treballar més a gust durant tota la cursa.

I quant a resultat?

Com he comentat, crec que teníem un cotxe, no per lluitar contra les bèsties de davant, però sí per estar entre el 10 i el 20 de T1. Va ser una llàstima que un dels nostres companys, l’Óscar Fuertes, tingués un accident a l’inici. Hauria pogut seguir, però va decidir no fer-ho i que la resta de l’equip es pogués centrar en els altres cotxes enlloc d’invertir temps en un que ja no tenia opcions. Llavors va ser una llàstima els problemes que va tenir la Laia, tant mecànics, primer, i després de l’accident que va tenir. Va explicar que no recorda que cometés cap errada i que no sap ni què va passar, però la cursa és així.

Pensa que el projecte té futur?

Sí, però no sé encara què passarà l’any que ve. A nosaltres ens ha quedat ganes de més. Quan vaig decidir fer el Dakar, l’any passat, ho feia amb la intenció d’entendre la cursa, de saber com era, i crec que aquest any ho he aconseguit. Marxo satisfet perquè crec que cap dels problemes que hem tingut no han sigut perquè jo hagi comès cap errada de pilotatge, sinó que han estat avaries del vehicle o situacions de cursa. Recordo cap al final, per exemple, en què ens vam quedar aturats en una duna i allà no para ningú, perquè tothom va a la seva. Llavors vaig veure arribar el camió del Moi Torrallardona i ens va salvar la vida. Sempre és bo poder córrer amb gent coneguda al voltant perquè saps que no et fallarà. El Moi és de les persones que en sap més, del Dakar. Al Bages tenim sort de tenir gent tan capacitada.

Repetirà, l’any vinent, o encara és aviat per decidir-ho?

Per mi ho faria, i sobretot si podem repetir equip amb el Marc. Cal remarcar que ha corregut el Dakar cinc dies després d’operar-se d’un dit de la mà. Li vaig dir, en to de broma, que ho havia fet expressament perquè hagués de canviar jo les rodes, tot i que jo també tenia molèsties a l’esquena. A mi m’agradaria un projecte en què poguéssim fer més curses durant l’any, afrontar proves prèvies com el ral·li de Marroc i d’altres competicions. M’hi trobaria a gust. De tota manera, jo ja he satisfet l’interès per córrer el Dakar i entendre’l. Ara tinc l’edat correcta, l’experiència i la motivació per tornar-hi, però si no es donen les circumstàncies, tinc més inquietuds per complir.

Subscriu-te per seguir llegint