Gerard Farrés: «Sempre he dit que no vull un Ferrari, vull guanyar un Dakar»

No ha pogut ser. Gerard Farrés encarava les darreres quatre etapes del Dakar a tan sols 6 minuts del liderat quan, a l’etapa 11, el trencament d’un electroventilador el va deixar sense opcions. Finalment Farrés s’ha hagut de conformar amb la cinquena posició, de manera que la victòria haurà d’esperar.

Amb quines sensacions torna, després del Dakar?

Torno molt content i molt feliç perquè hem acabat el Ral·li Dakar i hem fet una gran cursa. A nivell de resultat li posaria un suficient o un acceptable perquè hem acabat cinquens i volíem lluitar per la victòria, però gràcies a Déu a la vida no només vivim dels resultats. I el que depenia de nosaltres ho hem fet molt bé. Hem millorat molt, hem estat molt constants en carrera, hem comès pocs errors... en aquest sentit hem fet un pas més. 

Creu que estava en disposició de guanyar?

I tant. En la categoria T4 sis minuts no són res, de fet a l’última etapa el líder tenia un avantatge de tres minuts i al final va perdre la cursa per 20 minuts. El més bonic és que el dia que vam trencar ja estàvem liderant la carrera perquè havíem retallat la diferència. Però som conscients que en el Dakar avui estàs i demà no. Fins aquell moment vam fer una cursa molt maca, amb opcions vives i la possibilitat real de guanyar, però amb una avaria d’una hora marxen totes les opcions. 

Quin ha sigut el millor moment de la cursa?

Trobo que és important el fet de guanyar una etapa. Però també aconseguir bones posicions de manera regular. Segons, tercers, quarts... aquests resultats ens donaven constància i demostraven que el ritme era bo, la qual cosa de cara a un mateix és positiu perquè no és com anar al Dakar i quedar el 40è o el 30è i molt lluny del grup, sinó que dins la part competitiva estàvem sempre en posicions de lluitar per la victòria. 

Ha sigut el Dakar més dur que ha disputat?

Sí i no. Dels cinc anys que fa que vaig en bugui aquest ha sigut el més dur amb molta diferència respecte els altres, però en comparació amb la moto no hi té res a veure. En moto la carcassa ets tu, les caigudes te les empasses tu, el fred també... aleshores, per més dur que hagi estat aquest any, està molt lluny dels anys més durs de les motos.

Té previst tornar a participar l’any vinent?

No depèn de mi mateix. Amb els resultats que aconseguia a les motos vivia d’això, però cal tenir present que jo em dedico a córrer perquè és la meva passió i, tot i que el tema econòmic és important perquè tinc una família, sempre he dit que no vull un Ferrari sinó que vull guanyar un Dakar. Aleshores, com que ho faig per passió i per ser competitiu, el dia que no tingui cap d’aquestes dues coses em retiraré. Amb això vull dir que a dia d’avui no sé què faré l’any que ve, ja que els nostres contractes són anuals i és molt complicat tenir la certesa que tornaré perquè són molts diners els que he de trobar cada any de patrocini. Ara vénen uns mesos en què valorarem com ens ha anat el Dakar, en què podem millorar i mirarem quin projecte podem trobar, per veure si hi ha alguna opció de pujar a un T1 o si ens hem de quedar amb els T4. Perquè el somni de qualsevol esportista després d’haver corregut en moto i en bugui és, algun dia, pilotar un T1.