Moi Torrallardona: «Sense els russos hem lluitat per ser a davant i abans ho feies per ser cinquè»

Moi Torrallardona, guanyador del Dakar 2016, tornava a la cursa en mode competidor després de sis anys d'absència. Ho feia de nou amb l'equip De Rooy, però amb acompanyants molt joves i poc experimentats. El resultat ha estat esplèndid, amb un quart lloc i la victòria per a la formació neerlandesa.

Després d'uns dies des que es va acabar la cursa, i en fred, quines sensacions li han quedat?

No han canviat gaire en aquests dies, però sí durant la prova. Quan em van dir que correria amb un pilot de 20 anys que no coneixia de res, em vaig fer uns plantejaments. Però aquesta percepció s'ha transformat. Ja ho va fer quan hi vaig fer les proves prèvies, i llavors en la cursa ha anat canviant en positiu. És molt talentós, amb molt de cap.

Mitchel van den Brink té vint anys.

Vint-i-un, els vam celebrar durant la cursa.

Quina edat tenen, els fills de vostè?

La meva filla en fa 24 aquest mes i el meu fill, 19.

Per tant, ha competit amb un pilot, i també un copilot, Jarno van de Pol, de 23, de l'edat dels seus fills. Com es porta aquest xoc de generacions?

Al final és conviure amb dues persones de la generació dels meus fills, però es tractava d'afrontar una cursa i tothom anava amb l'objectiu de treure el màxim rendiment del vehicle. Han estat molt, molt, molt madurs tots dos, a l'hora d'afrontar la cursa.

Vostè ja havia assistit al Dakar a Aràbia, però des de fora de la cursa. Canvia molt, quan hi participes?

Era el meu tercer any allà i ja havia travessat aquell desert el 2015, quan tot era més inhòspit que ara. No he tingut sorpreses en general, tot i que hi ha hagut dies que no t'acabaves d'esperar. Tot i això ha estat una edició diferent de la dels últims anys. Fins ara era un ral·li ràpid, intens i curt i ara ha estat més llarg. El cap de la cursa, David Castera, va fer un briefing en què deixava entreveure que volia fer molta neteja a l'inici, que no tothom pogués acabar. Els altres anys, a mitja tarda tothom era al campament i hi havia pocs abandonament. Aquest any no ha estat així.

Feia falta recuperar aquesta dificultat, no sé si més pròxima a les antigues edicions d'Àfrica?

Sí, perquè dones opcions a més gent i primes més la resistència que la velocitat. Fas servir més l'estratègia i el cap que prémer el gas a fons. Un dia calia gestionar les rodes perquè es punxaven molt, sortir a davant o darrere o com et paraves... Tot i això, no és comparable amb Àfrica, allò era un altre tipus d'aventura i de desgast.

Està content d'haver complert el desig de competir en tres continents?

Em feia gràcia i quan vaig plegar em va doldre que es canviés de continent i no ser-hi.

En el cas dels camions, com ha condicionat la cursa l'absència dels russos Kamaz?

T'adones que no hi són. Ells aixequen molt el nivell, són els millors vehicles de la categoria, però creen una desigualtat. Parlàvem amb els nostres rivals txecs i reconeixien que aquest any s'ho havien passat millor perquè tots lluitàvem per ser a davant, quan de l'altra manera lluitàvem per ser cinquens. Tenies més incentius.

El seu equip, De Rooy, ha estat el gran triomfador amb el primer, segon i quart lloc. Hi ha hagut un bon ambient?

Sí, sobretot amb la victòria de Van Kasteren. Només llàstima de perdre el segon lloc de Martin van den Brink, el pare del Mitchel. Posar tres camions en el top-5 i dos al podi, és un èxit.

I com va anar l'etapa en què vostès van haver de rescatar Van Kasteren, el guanyador final, perjudicant Martin van den Brink, el pare del Mitchel?

Ho vam gestionar tan professionalment i ètica possible. Vam veure Van Kasteren com si fos un altre company d'equip, no el pare del nostre pilot. A més, el Mitchel va posar el camió, al segon intent, d'una manera perfecta amb una maniobra gens fàcil. Sabíem que tindríem aquestes funcions després de l'etapa de descans, per posició en cursa. L'única connotació era que un era el pare i l'altre era el rival del pare.

Després de l'experiència, com veu tornar-hi l'any que ve, sabent que té la confiança dels De Rooy?

M'ho he passat molt bé, millor del que em pensava. De cara a l'any que ve no em plantejo res. Falta veure les condicions que hi ha, si es repeteix l'equip o els mateixos camions. Tot pot canviar molt.

Subscriu-te per seguir llegint