Messi i Mbappé, i ara què?

El club del diner sense límit de Qatar, el dels futbolistes banyats en milions, el del trident de somni format per Messi, Mbappé i Neymar... El de la frase «s’ha de guanyar la Champions com sigui» i que acaba en fracàs un any rere l’altre. A París no se n’acaben d’assabentar: l’èxit no s’assoleix ajuntant una pila d’estrelles en un vestidor. Això són els Harlem Globetrotters, perfectes per donar exhibicions, però no per guanyar campionats. És la naturalesa humana. Pensar que aquests futbolistes, idolatrats allà on van, penjaran el seu ego a la porta del vestidor i posaran l’equip per sobre dels seus interessos és una quimera. I es demostra projecte rere projecte. Dissabte, després d’una altra derrota, el vestidor del PSG va saltar pels aires, amb Neymar al capdavant enfrontat a crits amb Luis Campos, màxim responsable esportiu del club. Un polvorí en tota regla. Fa olor de podrit.

I ara què? Què hi pinta un entrenador en aquest vestidor? Potser pot deixar Neymar a la banqueta si veu que s’entrena malament o és conflictiu? Qui li discuteix res a Mbappé quan l’amo del PSG li ha donat les claus del club per evitar que se’n vagi? Potser algú tindrà la gosadia de fer enfadar Messi quan li estàs suplicant que renovi? Les respostes les coneixem de sobres. Si guanya el PSG, l’èxit és dels futbolistes, i si perd, el culpable és el tècnic. El dia que parli Pochettino…

Caldrà estar molt atents al futur de tots tres si s’escapa la Champions. Neymar, ja de tornada, pot ser el primer en sortir. El seu talent no té discussió, però els millors anys de la seva carrera ja han passat i no ha estat la superestrella que s’esperava. Mbappé ja és tota una altra cosa. Erigit com a estendard de la República Francesa, sembla atrapat en una gàbia d’or. «Aquest Mbappé no és el meu Mbappé», va confessar Florentino Pérez a El Chiringuito després de la negativa del francès. Imagino que, a hores d’ara, i veient que s’apropa un altre fracàs, estarà més penedit que mai. Veurem què passa en el futur. I Messi? Encara no ha renovat malgrat la insistència de Qatar, i això deixa una escletxa oberta al somni que tenim tots els culers: de nou, veure’l de blaugrana. Lamentablement, amb Laporta és impossible que això passi.