Ona Carbonell es retira de la natació sincronitzada

Amb llàgrimes als ulls, Ona Carbonell ha anunciat la seva retirada. La nadadora catalana ha confessar la seva decisió aquest migdia a la seu del Comitè Olímpic. "Avui deixo de ser una nena de sincronitzada, però estic molt feliç d'aquesta etapa". Posa així fi a una carrera de més de 15 anys, on s'ha penjat 92 medalles internacionals, i amb la qual s'ha convertit en una referent internacional.

Pocs dies abans de complir els 33 anys, Carbonell posa punt final a la seva meteòrica carrera esportiva. La catalana, encara que fins a dia d'avui ha passat més temps dins de l'aigua que fora, no es va enamorar de l'esport submergida en la piscina. Va ser sobre el tapís. La gimnàstica rítmica la va atrapar, però el seu amor per l'aigua va fer que saltés a la natació sincronitzada quan era adolescent.

Als 14 anys va entrar a formar part del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. Des de llavors, les temporades s'han comptat per medalles i trofeus. Va participar en tres Jocs Olímpics d'Estiu entre els anys 2012 i 2020, obtenint dues medalles a Londres 2012, plata en duo i bronze per equip. Va guanyar 22 medalles en els Mundials de Natació entre 2007 i 2019 i 12 metalls en els Europeus entre els anys 2008 i 2021. Unes xifres de rècord per a una esportista que ha fet història.

Referent dins i fora de l'aigua

A més de ser la dona amb més medalles en la història dels mundials de natació sincronitzada, Ona Carbonell ha deixat empremta en l'esport per la seva lluita i normalització de la maternitat en l'elit. La de Barcelona va posar en pausa la seva carrera per a dedicar temps a Teo i a Kai, els seus dos petits.

"El meu objectiu era tornar a competir després del part, ja no sols com a repte esportiu, sinó sobretot com un deure moral. La maternitat és encara un dels hàndicaps que té la dona en l'esport i la societat", explica la nedadora en el seu documental 'Ona Carbonell: Començar de nou', on desgrana el periple i la lluita de tornar a la piscina després de la maternitat.

I no sols va aconseguir tornar una vegada, sinó dues. Sempre pendent dels seus fills, la piscina ha estat per a ella un lloc segur. Ara, acompanyada d'ells, de la seva família, de les seves companyes d'equip i de les seves entrenadores ha arribat el moment de dir adeu a la competició.

"Has estat companya, capitana, referent, amiga... I vull confessar que a part de la part esportiva, el teu costat humà, les teves implicacions amb els problemes socials és el que més admiro de tu. I mira que admiro coses de tu. Et desitjo el millor en l'etapa que avui comença i que m'agradaria que fos entorn de l'esport espanyol. L'esport no es pot permetre que algú amb o qualitat humana s'allunyi d'ell", ha dit emotiu José Manuel Franco, president del Consell Superior d'Esports.

"He tingut el privilegi de posar-te les medalles. He estat un afortunat de viure amb tu l'etapa més reeixida de la teva etapa esportiva. Encara que cal admetre que hi ha hagut alts i baixos. Quan vas ser mare, la Federació el que va fer va ser donar-te mitjans, i vas acabar competint en un Mundial. T'anirà bé perquè t'ho mereixes", ha confessat Fernando Carpena, president de la Federació de Natació espanyola.