Cata Coll: "Quan em vaig lesionar em vaig adonar de tot el que havia aconseguit"

Cata Coll (23 d'abril de 2001, Marratxí, Mallorca) va rebre la trucada de Jorge Vilda per a comunicar-li que estava a la prellista per al Mundial no va donar crèdit. Estava de vacances a Màlaga, s'acabava de despertar i tenia un missatge de 'Truca'm quan puguis'. El va trucar, li va dir i es va posar molt contenta.

La trucada de Vilda

"No m'ho esperava, ja pensava en les meves vacances, a estar tranquil·la, va canviar tot de sobte, però va ser una notícia molt alegre", explica per a SPORT i Prensa Ibérica, el grup editorial al qual pertany aquest diari, des de la concentració de la selecció espanyola a Palmerston North, just abans de desplaçar-se a Wellington per al partit contra el Japó. L''ànima de la festa' -tots els que la coneixen coincideixen en això- passa el seu temps lliure al costat de 'Teleco' [Maria Pérez], Tere Abelleira, Salma Paralluelo, Ona Batlle i Olga Carmona. "Hem fet un grup molt bonic, quan vulguis trobar-nos, ves a la sala de jocs".

La seva presència a la llista va ser cridanera, especialment, perquè Sandra Paños es va quedar fora. Evidentment, li va saber greu per la seva companya d'equip. "Estava en un gran moment, havia fet una temporada de deu. Però, al final, és una decisió del seleccionador i no podem fer-hi res".

Lliçons de la lesió

Era conscient, tanmateix, que anava al Mundial sent suplent de Misa Rodríguez. I que, si res passa, és més que possible que es quedi sense jugar. "Amb la lesió he après a agafar petites coses de tot el que passa que em facin bé. Això em servirà com una pretemporada per a arribar millor al Barça, per a estar preparada si haig de jugar per si passa alguna cosa. Em sento a punt per a això. Estic bé aquí, feliç. Si arriba l'oportunitat, bé. I, si no, em servirà per al futur".

Ja sap Cata el que és guanyar un Mundial. Ho va aconseguir fa cinc anys, amb la sub-17, i va ser guant d'Or. Llavors era molt jove, pràcticament una nena, i ningú li va ensenyar a gestionar les expectatives. "Com a futbolista no ets conscient del que has viscut, del que has aconseguit. Quan em va passar això de la lesió es va parar tot i vaig ser conscient del que havia fet. Tot passa molt ràpid i no te n'adones. Tant de bo poder repetir això d'aixecar la Copa".

Cinc anys després ha canviat Uruguai per Austràlia i Nova Zelanda i la sub-17 per l'absoluta. I està convençuda que el seu equip pot fer una cosa molt gran: "Veig moltes possibilitats, totes tenim aquesta mentalitat. Anem a la una a per això".

La renovació amb el Barça, un xut d'energia

La presència de Cata Coll en aquest Mundial ha estat la gran notícia l'any més dur de la seva carrera. Va estar tretze mesos fora per la 'maleïda' lesió que temen totes les jugadores, el trencament del lligament creuat anterior. Va tornar a sentir-se futbolista el 18 de març, contra el València. Ara se sent "al cent per cent, el genoll m'està respectant molt". I, explica, "treballar la ment va ser molt important per a seguir endavant". "És una lesió amb la qual no estàs molt estable. Un dia estàs molt bé i de sobte estàs molt malament. Això et xoca, perquè vols estar bé i hi ha dies en què no arrenques. Va ser molt dur acceptar el que m'estava passant".

Un parell de setmanes abans de rebre l'alta mèdica, el Barça va anunciar la seva renovació. "Tenia dubtes de si volia renovar o no, perquè, jolín, venia d'un any dur i el Barça és el Barça. Però quan em van dir 'et volem renovar, et volem aquí', va ser un xut d'energia, vaig veure que apostaven per mi, que volen que hi sigui i això significa alguna cosa... Ara em toca treballar per a això".