Queralt Torradeflot, futbolista a l'Europa: «No ens hem de comparar amb els homes, hem de demanar més recursos»

El 6 de l’Europa el llueix a l’esquena de la samarreta escapulada una berguedana amb les idees clares i una il·lusió que es va fent realitat dia a dia. El cap de setmana del 9 i 10 de setembre, en data i horari encara per concretar, Queralt Torradeflot Estévez (1997), migcampista amb gust per la possessió de la pilota, debutarà en la categoria de més nivell on ha jugat mai, la Primera RFEF, la segona en la jerarquia del futbol femení estatal en les files d’un historic del futbol barceloní i català. 

L’ascens i el salt d’exigència han canviat les seves prioritats?

Estem aquí perquè ens apassiona. La majoria compaginem el futbol amb la feina, i sabem que l’exigència serà alta. Ho vull gaudir moltíssim. Entrenem a les tardes, tenim lliure el dijous i els caps de setmana toca viatjar quan juguem a fora. El primer partit serà molt atractiu, ve el Deportivo al Nou Sardenya. Serà un repte per totes.

Oficialment no són professionals, però el nivell ho és?

Quan vaig fitxar per l’Europa l’any passat ja vaig fer un salt, no havia estat mai a Segona RFEF. Passava a entrenar més hores, a fer gimnàs, viatjar cada quinze dies ... Ja era una condició semi-professional. Però ja saps quan fas un canvi així que hi has d’anar amb tot, i jo tenia moltes ganes de fer-ho.

Portava molts anys a la plantilla del Vic Riuprimer.

Vaig començar a jugar a Berga i vaig ser-hi des de benjamina, federada, fins que vaig anar al Barça quan era infantil de segon any. A la Catalunya Central hi havia equips com el Santpedor, el Manresa, però tampoc gaire més opcions. Anar al Barça, marxar de Berga, em va fer créixer personalment, és tota una experiència. 

Amb qui va coincidir?

Hi havia l’Aitana, la Mariona, la Marta Turmo, que és a l’Espanyol, les germanes Núria i Pilar Garrote, que ara estan al Levante Las Planas. Em fa molt contenta que a l’Aitana li vagi tant bé, pels valors que transmet, és una referent per les nenes. Tant de bo guanyi la Pilota d’Or. Jo vaig jugar al juvenil i un any al B, i després em va venir a buscar el Vic. Vaig valorar que podria estar prop de casa i estaven en una categoria competitiva com la Nacional ... i hi vaig estar vuit temporades! Em pensava que em retiraria allí.

I va arribar l’Europa?

La Nanny Heces, la directora del futbol femení de l’Europa, ja m’havia contactat altres anys. De fet, sempre que havia jugat contra l’Europa ja havia vist que el club té alguna cosa especial. I jo valoro molt sentir-me còmode en un vestidor, t’hi passes moltes hores i val més que hi estiguis bé. Com que havien pujat a Segona, em va venir de gust provar-ho i vaig fitxar.  

I, com diu vostè, l’Europa enganxa. Un lema que el club ha adoptat com a seu.

Sí, sí, els hi hauré de demanar drets d’autor, he, he, he, ... Jo tenia la vida feta a Barcelona, ja des que vaig acabar d’estudiar, treballo en una consultoria esportiva. Però em va costar fer el canvi perquè li tinc molt apreci al Vic. Ara bé, no havia jugat mai tant amunt i per mi era un repte personal.

Eren un equip nou a Segona i van pujar a Primera. S’imaginava que faria aquest salt tan gran en una sola temporada?

L’objectiu com a equip que pujava era mantenir-se. Però a la pretemporada, ja vem veure que teníem bon equip, i vem començar a guanyar En arribar al Nadal ens vem dir, ‘i per què no?’. Vem tenir l’ambició de fer-ho, però no ens ho imaginàvem, va ser brutal.

En aquest relat, però, hi ha un episodi que deu ser difícil de recordar, el partit al camp de l’Atlètic de Madrid B en la penúltima jornada. Eren lídersperò van perdre per 1-0 i l’ascens es va escapar.

Va ser un cop dur. Sabíem a què anàvem, només volíem guanyar. Però la pressió ens va jugar una mala passada. Alhora, però, aquella derrota ens va servir de cara al play-off, perquè vem aprendre a gestionar les emocions. Va haver-hi dos-cents aficionats que es va desplaçar a Madrid, es va crear un clima molt bo, però a nivell futbolístic ens va jugar una mala passada.

Com van remuntar l’ànim per entomar el play-off amb el Llevant B en les millors condicions?

Al play-off vem sortir més tranquil·les, el vestuari ho va assumir millor. En el partit d’anada hi havia 1.650 persones al Nou Sardenya. Vem guanyar 1-0. A València, ens vem avançar, però ens van remontar, i al minut 87 va marcar la Patri el 2-2 i vem aconseguir l’ascens. 

Però no deu ser fàcil aixecar-se després d’un cop com el que van patir a Madrid.

Vem tenir poc temps per prendre aire i tornar-hi. A nivell col·lectiu ens ho vem agafar com que teníem una altra oportunitat, vam gestionar molt bé els entrenaments i les emocions. I jugar a casa l’anada ens va beneficiar molt, l’afició de l’Europa ens ha donat molts punts. Per nosaltres era una oportunitat, no un ‘hem perdut la gran ocasió’. No ho vem veure com una derrota.

Quin és l’objectiu de la temporada 2023-24?

La permanència. Si el salt de Pri- mera Nacional a Segona RFEF ja era fort, aquest d’ara és abismal.

Debuten contra tot un Deportivo, que pugna per tornar a la Lliga F.

Ens enfrontarem contra pressupostos molt superiors, estructures professionals, clubs on hi ha condicions molt bones per entrenar, instal·lacions, diners per fitxar, ... Hi ha equips com el Barça B, l’Espanyol. Ens hem de fer fortes a casa.

Parlant del filial blaugrana, probablement jugarà contra una altra berguedana, la lateral Judit Pujols. S’hi ha enfrontat mai?

Abans de Nadal, vem jugar un amistós contra elles. Hi he jugat diverses vegades, però només en amistosos. La Judit és molt bona jugadora, molt jove. Les noies del Barça B van com bales. A nivell tècnic i tàctic són increïbles.

L’entrenador els va dir el dia de la presentació que han d’estar preparades per patir. 

Ho estem, sabem que el futbol són dinàmiques, ... tres victòries i ets la millor, tres derrotes i estàs a baix. La Primera és una categoria molt difícil, es guanya per la mínima i en els últims minuts. Hem de donar el millor i estar concentrades, remar totes juntes. Cada dia tindrem al davant un Atlètic de l’any passat. Cada setmana serà una lluita, una guerra, cal tenir-ho clar.

Què implica per vostè el canvi?

Fa poc ho parlàvem amb unes companyes. Fa tres anys, l’equip era a Nacional i aquest any jugarem a les instal·lacions del Barça B, el Deportivo, el Madrid, l’Atlètic, ... Llocs que fa tres anys no m’hauria plantejat mai jugar-hi. Això em referma en que vaig fer bé canviant: marxar d’un lloc pot fer por, però si arriba el moment, tens l’oportunitat de viure coses noves. L’any passat va ser una muntanya russa, vem viure el millor i el pitjor.

Per vostè, quines són les principals reivindicacions del futbol femení?

Ha canviat tot molt però queda molt per fer. El principal error és voler fer comparacions amb el futbol masculí, perquè a nivell econòmic i mediàtic és una altra indústria, un altre mercat. El que hem de demanar són recursos: millors instal·lacions, bons horaris d’entrenament, que no s’hagi d’entrenar a les 9 del vespre, millors transports per no haver de fer viatges de deu hores en autobús, i que a nivell comunicatiu se’ns vegi igual que els homes.

Els equips professionals entrenen al matí, però vostès no.

Moltes treballem, però ara entrenem a les 19.30 h, que és un pas endavant molt positiu. Acabes a les 21 h i pots descansar. 

S’aconseguirà tot això?

S’hi va caminant, cada cop anem a millor, el futur passa per cuidar els petits detalls. Agrair el que van fer les pioneres i tenir cura de les nenes que pugen donant-los bones instal·lacions, bons formadors, ... El fet que hi hagi nens i nenes amb samarretes de jugadores és un pas molt important. Una cosa és el futbol i una altra la societat cap a la que volem anar. Si et diuen que el futbol femení no es visibilitza perquè no genera, la resposta és ‘deixa’ns fer’. Durant molts anys no s’ha deixat fer, ara espero que poguem mostrar que el futbol femení també pot generar.

L’Europa va en aquest sentit?

El tracte i les condicions són bones. Fins i tot, per lluitar contra la bretxa salarial, fa un 20 % de descompte a les dones que es facin sòcies.

Com veu el seu futur?

Estic contenta, vaig fent temporada a temporada. Aquesta me l’agafo amb moltes ganes d’aprendre, de millorar com a futbolista, com a companya, el col·lectiu és molt important. Venen coses molt xules.