Només vuit jugadors han sobreviscut a la transformació que ha operat Xavi Hernández al Barça. Només vuit aguanten a la plantilla des de l’entrada del tècnic al vestidor de Sant Joan Despí, el 9 de novembre del 2021.

No s’han complert ni dos anys, i la intervenció del que va ser centrecampista del millor equip de la història ha sigut tan dràstica com persistent fins a configurar una plantilla al seu gust. O més o menys al seu gust, per les restriccions econòmiques que s’ha trobat en el club i la incapacitat dels dirigents per facilitar-li els fitxatges que desitjava. En poques ocasions Joan Laporta ha pogut firmar la primera opció que volia Xavi al solar que els va deixar Josep Maria Bartomeu al tornar al Camp Nou (abans de les obres).

Sense diners i amb avals

N’hi ha prou per recordar, per exemple, la impossibilitat de recuperar Lionel Messi l’estiu passat o la indissimulada voluntat de contractar Bernardo Silva, que ha renovat pel Manchester City per citar dues aspiracions contrastades entre els centenars de noms apareguts. Joan Laporta i el gerent Ferran Olivé han hagut de presentar un aval personal per poder inscriure a última hora Iñaki Peña i Iñigo Martínez.

Dos porters (Ter Stegen i Peña, que va marxar al Galatasaray i va tornar), tres defenses (el capità Sergi Roberto, Ronald Araujo i Alejandro Balde) i tres centrecampistes (Frenkie de Jong, Pedri i Gavi) han resistit els embats de les constants modelacions de Xavi, segurament necessàries perquè el Barça mirés de tornar als orígens i al nivell que l’ara entrenador va conèixer entre el 2008 i el 2015, quan va deixar l’equip amb Luis Enrique a la banqueta i campió d’Europa.

Un per estrenar

La tasca de manteniment que van efectuar Ernesto Valverde, Quique Setién i Ronald Koeman va desembocar en la necessària metamorfosi que ha tutelat Xavi, que ha disposat de 19 fitxatges repartits en quatre mercats (dos d’hivern i dos estiu) i 57 futbolistes utilitzats abans que s’hagin complert dos anys naturals del seu mandat.

En serien 58 si el singular defensa mexicà Julián Araujo hagués disputat un sol minut. Fitxat i inscrit tard el gener d’aquest any per 4 milions d’euros, el lateral dret internacional no va debutar amb el filial ni amb el primer equip –va jugar l’amistós posttemporada davant el Vissel Kobe–, però apareixia a totes les fotos de la celebració de la Lliga amb el seu llampant cabell rosa.

Està cedit al Las Palmas, on acreditarà si té prou nivell per defensar la banda dreta juntament amb João Cancelo, incorporat a última hora per pal·liar aquest insòlit buit en aquesta parcel·la del camp. Tampoc ha jugat Arnau Tenas, per cert, el tercer porter i que ha marxat lliure al PSG. Ni Miralem Pjanic.

Menys que el Cadis

Podria semblar un signe de malbaratament el tracte amb Araujo si no fos perquè estan prou contrastades les penúries econòmiques del Barça. És el segon equip de Primera que menys ha gastat després dels zero euros de l’Athletic de Bilbao.

Els 3,4 milions pagats al Girona per Oriol Romeu han sigut la mísera inversió blaugrana en el passat mercat; més petita fins i tot que la del Cadis (3,5), una cosa que en altres temps avergonyiria els blaugrana, en l’extrem oposat dels 129,5 milions gastats pel Reial Madrid, el seu directe competidor. En la classificació europea d’inversions, el Barça ni apareix.

200 milions entre quatre

De la necessitat ha fet una virtut l’exopulent club blaugrana, ja que 11 d’aquests 18 fitxatges i/o cedits han sigut a cost zero. Gratis. Després del fortíssim dispendi efectuat per Ferran Torres l’hivern 21-22 (55 milions més 10 en variables), només s’ha deixat anar la pasta per Raphinha (58+9), Robert Lewandowski (45+5) i Jules Kounde (50+5). Entre quatre futbolistes acaparen gran part dels 222,4 milions. Estan firmats, a més, uns altres 30+31 per la futura arribada del brasiler Vitor Roque.

Els vuit supervivents han vist acomiadar-se 34 companys del vestidor des que va aparèixer Xavi. Alguns tornaran, com Eric Garcia i Ansu Fati, cedits de mala gana pel tècnic, i d’altres s’han acomiadat dues vegades. Sergiño Dest, Clément Lenglet, Samuel Umtiti, Nico González i Ez Abde han anat i tornat al Barça sense que durant les seves cessions haguessin convençut Xavi per retenir-los.

Baixen els del planter

D’altres van durar tot just mig any: Dani Alves, Pierre Aubameyang i Adama Traoré van socórrer l’equip en el segon semestre de la Lliga 21-22, quan el Barça era novè i només pretenia classificar-se per a la Champions. Philipe Coutinho no va aguantar ni deu partits, abans que se n’anés a l’Aston Villa; Miralem Pjanic no va aprovar ni la pretemporada. Més difícil per a Xavi va ser la gestió amb els veterans i vells amics. Gerard Piqué, Jordi Alba i Sergio Busquets tampoc han resistit a les demandes del seu antic company.

Tres exjugadors del planter eren que units a les marxes d’Eric, Ansu i Tenas han reduït la nòmina de representants de la Masia a la baixíssima cota de set unitats, insòlita. Tot i que amb Xavi han debutat 12 joves promeses, l’últim Fermín López. Lamine Yamal convida a mantenir l’esperança de la nova era.