La corbata és cada cop més casual a l'ACB

La imatge dels entrenadors, i dels seus ajudants, a les banquetes de la Lliga Endesa està canviant en els darrers temps. Des de la temporada passada, els clubs han relaxat la norma de vestimenta i ja no ha d'anar tothom com si anés de casament, amb vestit, corbata i unes sabates que no són gaire amigues del parquet a l'hora de mantenir l'estabilitat. Hi ha hagut un canvi que, curiosament, parteix d'un malentès.

Perquè segons la norma de l'ACB, tots els entrenadors, i també els membres del seu equip tècnic, com ajudants i delegats, poden anar vestits com vulguin amb una sola obligatorietat. Aquesta és que "hauran de dur idèntica vestimenta en el decurs de tot el partit". Es va arribar a publicar que la lliga havia permès no portar corbata des del setembre de l'any passat, quan va començar l'últim torneig, però això no és així. Tothom ho feia per costum, però no estava escrit enlloc. Va ser arran d'una consulta de si s'havia de seguir igual, i d'alguns entrenadors transgressors en alguns detalls, que tot va començar a girar.

El resultat és que si mirem els tècnics de l'ACB de fa dues temporades, tots anaven amb vestit oficial i corbata, majoritàriament amb escut del club inclòs o amb els seus colors. Ara, dels 18 tècnics (i equips d'ajudants) de la lliga, només 8 porten corbata i encara un d'ells (Jaka Lakovic, del Gran Canària) la combina amb unes vambes negres amb sola blanca que s'han posat de moda.

Els que resisteixen

D'aquesta, manera, a part de Lakovic, els únics encorbatats són Ibon Navarro, de l'Unicaja (verda), Joan Peñarroya, del Baskonia (morada, combinació del blau i vermell, colors del club), Pablo Pin, el Granada (negra, amb escut), Chus Mateo, del Reial Madrid (negra total), Sito Alonso, de l'UCAM Múrcia (majoritàriament grana, color del club, amb fines línies blanques), Marco Justo, del Zunder Palència (blava brillant, tot i que el color del club és el morat) i Natxo Lezkano, del MoraBanc Andorra (blava oficial).

De la resta, n'hi ha sis que aposten pel vestit fosc (americana i pantalons) amb camisa blanca i amb diferencia en els complements. D'aquesta manera, els que segueixen la línia de les vambes negres de Lakovic, amb sola blanca, són Txus Vidorreta (Lenovo Tenerife) i Jaume Ponsarnau (Surne Bilbao). Aquest calçat el va posar de moda Pablo Laso quan era entrenador del Reial Madrid i sembla molt més còmode i adherent per moure's damunt de la superfície de les pistes que no pas les sabates de mudar. També porta la mateixa roba, sempre amb camisa blanca, Carles Duran, l'entrenador del Joventut, però aquest hi aporta un toc juvenil amb unes vambes totalment blanques.

Els que mantenen les sabates són dos, el nou tècnic del Barça, Roger Grimau, i l'entrenador croat del Rio Breogán Veljko Mrsic. Finalment, Àlex Mumbrú, del València, segueix la mateixa combinació, però amb el blau marí en el lloc del negre, tant en l'americana, com en els pantalons, com en el calçat, això sí, amb sola blanca.

Els quatre trencadors

Finalment, els que trenquen més amb la imatge de fa dues temporades són quatre, amb estils molt diferents entre ells i alguns fins i tot casual. Moncho Fernández, de l'Obradoiro, i els seus ajudants feien mal a la vista l'any passat amb uns jerseis verds molt cridaners. Aquest any solen portar una americana prima blau marí i van canviant la resta. Han aparegut amb camises de ratlles i també estampades, sempre clares, i també amb pantalons texans normals i d'altres de color beix. Les vambes, sempre de la marca igualadina Munich.

També porta Munich Porfi Fisac, tècnic del Casademont Saragossa, que copia l'americana prima i els texans. Aquest, però, llueix camisa blanca immaculada. A Girona, Salva Camps porta americana negra i camisa blanca com el seu antecessor, Aíto García Reneses, però la part inferior és totalment diferent. Ell va amb pantaló de color ocre i vambes blanques, com les de Carles Duran.

Finalment, la imatge diferent a la de tothom és la de Pedro Martínez i el seu equip per un motiu: la camisa. Vestits per La Creadora, que van rellevar Señor, van amb pantalons i americana negres, i sabates, però la camisa és blau marí, l'única fosca de tota la paleta ACB. De fet, dissabte van deixar l'americana al vestidor vista la calor del Congost, pavelló que no compleix una normativa, aquesta sí reglada, de l'ACB, la que la temperatura estigui entre 18 i 25 graus. Almenys ara els tècnics saben que no cal suar tant, segons la norma ACB i ja ho han aprofitat en els últims dos partits, en què l’americana ni ha aparegut.