Els entrenadors de Robert Vilarasau creuen que la recuperació el fa ferm candidat a classificar-se per als Jocs Olímpics de París

El tècnic i seleccionador espanyol, Guillem Villa, destaca la contribució del gimnasta de trampolí de l'Egiba en la consecució del subcampionat del món

Xavier Casimiro reconeix que la seva actuació a la final el va "sorprendre positivament" després d'un any sense competir

Robert Vilarasau a l'acabar un dels seus exercicis al Mundial de Gimnàstica de Trampolí de Birmingham

Robert Vilarasau a l'acabar un dels seus exercicis al Mundial de Gimnàstica de Trampolí de Birmingham / RFEG

Jordi Badia Perea

Jordi Badia Perea

"Em va sorprendre positivament, sí", afirma el tècnic de l'Egiba, Xavier Casimiro, qui va seguir l'actuació de Robert Vilarasau al Campionat del Món de Gimnàstica de Trampolí que es va disputar el cap de setmana passat a Birmingham amb una sensació que va de la incredulitat a l'orgull. "Fa quinze dies, no comptava pas que pogués arribar a competir. Hi va anar sense ritme competitiu i era molt dífícil, per més talent que tingui, que el té", argumenta Casimiro.

Robert Vilarasau (Artés, 2021) es va lesionar el tendó rotulià el setembre de l'any passat. Es coneix com la lesió del "genoll del saltador" perquè afecta la capacitat per a impulsar-se i superar la gravetat. Entre l'opció conservadora i la intervenció, van optar per no operar. El juny d'aquest any va competir al campionat d'Espanya, on va quedar quart. "Però es va torçar el turmell, i va haver d'aturar-se un altre cop", explica el seleccionador espanyol, Guillem Villa, que entrena Vilarasau al CAR de Sant Cugat. A més de la recuperació física, "també hi ha hagut un treball de recuperació mental, per superar el punt de dolor que experimentava", diu.

Amb aquest historial, dur Vilarasau al Mundial de Birmingham "a priori, semblava una decisió arriscada", explica Casimiro. També per la pressió psicològica amb què se'l carregava atès que també entrava en joc la classificació per als Jocs Olímpics de parís 2024. Villa, en canvi, ho tenia ben clar. "Hem anat amb peus de plom. Comptava amb ell per al Mundial i hem anat veiem que complia amb tots els passos que ens anàvem fixant, hem treballat amb paciència", explica.

Vilarasau va argumentar a Regió 7 que anar al Mundial li havia anat bé perquè "durant la setmana he pogut avançar, entrenar amb la selecció ha estat molt positiu, la veritat és que no m'esperava poder competir al nivell que ho he fet".

El gimnasta de l'Egiba no es va poder classificar per a la final de trampolí que li hauria donat, en cas de ser el millor espanyol, la plaça per als Jocs de París. Es va quedar a dues dècimes de les semifinals. Però, la seva actuació va ser decisiva perquè Espanya aconseguís la medalla de plata. Es van classificar com a tercera millor selecció, i a la final van guanyar una posició.

Villa i Casimiro coincideixen a destacar el talent competitiu i la valentia que va demostrar. "Va decidir ser l'últim dels 3 gimnastes espanyols a saltar, amb tota la càrrega que això suposava pel fet de no poder fallar en cap de les dues rutines". I no va fallar. "És un èxit històric -afirma Villa-, Espanya no haviaaconseguitt mai un resultat com aquest." A banda de la medalla de plata, la selecció espanyola, amb Robert Vilarasau, David Vega, Jorge Martín i David Franco, va obtenir una medalla d'or amb Melanie Rodríguez a la final de Doble mini-tramp (DMT), i dues de plata més en la mateixa modalitat, David Franco en individual, i fent equip amb Andrés Martínez.

"Aquest mundial serà un abans i després per a en Robert", vaticina Casimiro, "tant pel que fa a l'aspecte físic com el mental". Perquè li hauria servit per demostrar-se que pot tornar al seu nivell més alt. Per al tècnic de l'Egiba, Vilarasau té opcions reals d'obtenir la plaça per als Jocs Olímpics. També ho creu Villa. Vilarasau demana "calma". En els mesos que venen, els gimnastes de trampolí es dedicaran a entrenar de cara a les dues copes del món que es faran a Bakú al febrer i a Cottbus al març, les dues últimes oportunitats per obtenir la plaça a què poden optar.

[object Object]

Robert Vilarasau és un talent natural, expliquen Villa i Casimiro. "Té una capacitat d'orientació espaial excepcional, quan és a l'aire, sap en tot moment on és", explica Casimiro. Villa destaca les mateixes qualitats i recorda que "l'havíem de frenar, ja des de petit, és un apassionat del trampolí, ho sap tot".

Vilarasau ha estat l'únic gimnasta de trampolí que fins al moment ha estat capaç de fer un doble quàdruple i un triple quàdruple. "Sí, té aquesta capacitat, tothom el coneix per les barbaritats que és capaç de fer".

Unes capacitats que, de moment, en aquest cicle olímpic, no li donen avantatge en els concursos perquè es premia més l'execució que no pas la dificultat. "Plantejar-s'ho en una final, seria córrer un risc innecessari, que no li donaria prou punts extres", raona Villa. "Pensa que cadascuna de les figures que es fa en una mateixa rutina és com una final", diu com a exemple Casimiro per explicar la complexitat d'aquesta disciplina. Encabat els Jocs de París, però, els criteris es canviaran i la dificultat es puntuarà més que l'execució.