El Monbus CB Igualada tenia marcat de manera especial el partit d'aquest cap de setmana, i és que les visites de rivals directes són d'aquells partits que motiven de valent als dos conjunts. Els de la capital de l'Anoia es van voler fer forts al Pavelló de Les Comes, però els mallorquins van saber llegir millor un partit que, des de l'inici, va tenir un marcat to físic.

Els illencs van destapar les seves cartes des de l'inici. El viatge no els va afectar en excés, i el ritme del partit sempre es mantenia en mans dels visitants. Però aleshores van despertar els igualadins. La necessitat d'endur-se un enfrontament que els consolidaria en places de la zona mitjana-alta de la classificació era un premi massa llaminer per a deixar-lo escapar sense oferir una bona imatge.

Dit i fet, el segon quart va ser un monòleg local. L'equip dirigit per Víctor Belenguer va entrar en una d'aquelles ratxes on sembla que la cistella es faci més gran. La bona feina en defensa, sobretot rebotant sota el cèrcol, oferia als anoiencs opcions de córrer a camp obert i trencar amb el ritme establert. Les transicions donaven molta confiança, que es traduïa en un augment en l'encert en els llançaments quan els atacs eren en estàtic. D'aquesta manera, el CB Igualada enfilava els vestidors amb quinze punts d'avantatge, marge que semblava suficient per a gestionar-lo durant la segona meitat.

Però res més lluny de la realitat. Els mallorquins es van fer de nou amos del ritme de l'enfrontament, i van aprofitar l'excés de confiança que el resultat després del segon període havia deixat als locals. Un parell de bones accions sense resposta van tornar a posar l'Andratx a menys de deu punts dels anoiencs. Les dinàmiques, també la psicològica, havien canviat i gestionar sis punts d'avantatge era una tasca molt més feixuga que haver-ne de gestionar quinze.

Els darrers deu minuts de matx no van servir als locals per a tornar a créixer. La por a perdre un partit important que a la mitja part tenies de cara atemoria als jugadors de l'equip de la capital de l'Anoia. S'entrava als darrers compassos de duel, els definitoris, i el marge local ja era inexistent, tornava a començar un partit que tan sols duraria cinc minuts. Va ser aleshores quan els dubtes i fantasmes van tornar a envair el joc anoienc. Les situacions ofensives es treballaven i executaven bé, però en aquesta ocasió l'encert no va acompanyar als jugadors entrenats per Belenguer.

La desfeta deixa l'Igualada a la zona mitjana-baixa de la classificació. Amb un parell de victòries per sobre de la zona de perill, però amb un mal regust de boca. El proper rival dels anoiencs serà el CB Salt, un rival directe que compta amb una victòria menys.

MONBUS CB IGUALADA: Bernadí 8, Sala 5, Benito 2, Fons 15, Quintana 2 –cinc inicial– Enrich 3, Burges 2, Balta 4, Matencio, Tejero 13, Aliaga 19

GOLF DE ANDRATX EDBASER CB ANDRATX: Serra 20, Parets 35, Morro, Montalbán 4, Bennasar 6 –cinc inicial– Castro 4, Ginés, Colom 5, Arenas, Pou 5.

ÀRBITRES: Christian Ruiz i Daniel Martin.

PARCIALS: 18-21, 45-30 (descans), 61-55, 73-79