El FC Barcelona ha guanyat el Porto 2 a 1. El resultat li val per passar als vuitens de final de la Lliga de Campions i, virtualment, com a primer de grup. El resultat li serveix per tancar dues temporades consecutives de decepcions a la fase de grups de la màxima competició europea.

El Barça va guanyar l'Anvers amb una golejada per 5 a 0. Va vèncer a Porto per la mínima (0 a 1) en un partit en què el joc de l'equip va començar a fer baixada, però que es va donar per bo perquè els blaugrana es posaven líders i perquè semblaven garantir-se el primer lloc del grup. I va sumar els tres punts a Montjuïc contra el Xakhtar, també per la mínima (2 a 1) i amb tots els llums d'alarma encesos. No obstant, la primera volta impecable, amb 9 punts de 9, no presagiava el dramatisme amb què el Barça ha afrontat el partit contra el Porto d'aquest dimarts. Però, l'espifiada a Hamburg contra el Xakhtar quan només li calia un punt per garantir-se virtualment el primer lloc, i el desori en què ha entrat des de llavors, al camp, a la banqueta i a la llotja, havien convertit el partit contra el Porto en vital.

Xavi, ratificat dues vegades de paraula, però clarament qüestionat amb els gestos, ha sortit a jugar-se-la amb els pesos pesants, sense Balde, ni Lamine, ni Fermín, amb Cancelo al lateral esquerre i Araujo al dret, i Koundé i Iñigo de centrals, amb el millor mig del camp que teòricament pot fer, Pedri, De Jong i Gündogan, sense Romeu, i amb Raphinha, Lewandowski i Félix al davant. Una alineació de manual quan pinten bastos, amb els més veterans i de més experiència i consolidats. L’única absència era la de Ter Stegen, forçada pel mal d’esquena que arrossega des de fa una setmana llarga.

Cancelo havia dit a la prèvia que el partit era “com una final”. I Xavi, que “no seria aquí si no cregués que podem tornar a jugar bé; deixeu-me intentar-ho”, en un missatge que no se sabia si anava dirigit a la premsa, o bé a la directiva. En tot cas, tant ell com l’equip, es van prendre el partit com la final que deia el portuguès i van sortir decidits a demostrar que no cal que ningú els recordi que els partits comencen al primer segon i no encabat de rebre el primer gol en contra.

Pressió alta d’entrada, però també imprecisions amb la pilota, fruit dels nervis i la responsabilitat pel que s’hi jugaven. Un Barça ordenat, però que es veia tenallat per la por. Que s’ha convertit en pànic, quan al minut 26 Taremi ha rematat a gol. Ha quedat anul·lat per un clar fora de joc, però ha estat un senyal del que es veia a venir perquè el Barça s’anava fent petit, mentre els portuguesos s’espavilaven i s’anaven acostant a l’àrea blaugrana, cada cop més decidits i convençuts que podien fer mal. Que Pepê, el brasiler, no el portuguès ex del Madrid, marqués el 0 a 1, en aprofitar un refús de Peña, el segon de mèrit en pocs segons, no ha estat cap sorpresa.

Ha reaccionat de pressa el Barça amb una jugada individual d’un Cancelo renascut des del lateral esquerre. Ha driblat Joao Mário i ha xutat creuat al pal llarg. Ha tornat l’equilibri al marcador, però el partit ha quedat completament descontrolat. Joao Félix ha rematat massa alt una bona centrada de Raphinha al contracop i el mateix brasiler ha xutat desviat després d’un regal de Diogo que Pedri no havia sabut aprofitar. El cara o creu l'ha tancat Varela amb un xut que ha fet lluir Peña, amb una d’aquelles aturades que valen punts o classificacions.

Ha començat bé el Barça a la segona. Aquella jugada assajada a la sacada inicial i que ja els ha provocat un parell de disgustos, ha estat a punt de reeixir, però el xut de Joao Félix s’ha estavellat al travesser. Dos xuts més de Cancelo des de dins de l’àrea en els primers tres minuts, han mostrat un Barça espavilat i intens. Només les pèrdues de Koundé a la sortida desentonaven.

Una bona combinació entre els dos Joaos per l’esquerra l’ha remada a gol el Félix. Amb el 2 a 1, els blaugrana es garantien la classificació per als vuitens de final de la Lliga de Campions, i el primer lloc del grup, si no hi ha un desastre a Anvers i a Porto.

Ha arriscat el Porto els darrers deu minuts amb tres davanters. S’hi veien en cor perquè els blaugrana no havien pogut tancar el resultat, malgrat les ocasions més o menys clares de Félix, dues de Ferran i una de Raphinha en una xilena espectacular que el porter ha enviat a córner. Els blaugrana han sabut gestionar bé els minuts i els temors finals. Feina feta amb una certa millora del joc, tot i que no sigui exactament la que semblava reclamar Xavi.