El Barça perd contra un Girona que demostra perquè és el líder

El FC Barcelona ha caigut a Montjuïc contra el líder de la Lliga espanyola, un Girona que ha ensenyat totes les virtuts que li hem vist fins ara i que, alhora, ha posat en relleu totes les carències i febleses que arrosseguen els blaugrana durant tota la temporada. El Girona ha estat capaç de fer 4 gols a Montjuïc i torna a ser líder en solitari, amb dos punts d'avantatge sobre el Madrid i amb 7 més que l'Atlètic de Madrid i el FC Barcelona.

El partit s’ha jugat davant de 42.848 espectadors, bona part dels quals aficionats del Girona, escampats per tota la graderia i no només a la part destinada als equips rivals, que han ajudat a matisar la desafecció culer que es va viure diumenge passat contra l’Atlètic i que és probable que s’agreugi.

Arribava el Girona a Montjuïc amb la possibilitat de recuperar el lideratge en solitari després de la punxada del Madrid dissabte al camp del Betis i amb la seguretat que fos quin fos el resultat, en acabar el partit seguiria per davant del Barça. Una situació impensable a l’inici de la temporada, però de què un i altre s’havien fet ben mereixedors, pels mèrits dels gironins i pels demèrits dels blaugrana. El partit ha reflectit la realitat d'un equip i l'altre.

Xavi ha repetit l’onze que en els dos darrers partits, contra el Porto i l’Atlètic de Madrid, havia capgirat la dinàmica d’empitjorament progressiu del joc. La presència de Savinho no ha mogut Araujo al lateral dret, l’ha deixat al centre pendent de Dovbyk. Míchel, en canvi, ha estat valent i ha plantejat un doble pivot amb Ivan Martín i Aleix Garcia —el capità gironí al qui li faria il·lusió vestir-se algun dia de blaugrana—, que semblava desmentir l’afirmació de la prèvia que tenia ganes de veure el seu equip “dominat”. Era l’alineació d’un equip líder que surt disposat a discutir-li la possessió de la pilota a qui n’ha fet el seu senyal d’identitat més preuat. Tanmateix, l’inici no ha estat ben bé el que es podia imaginar, joc a camp gironí i més a prop de l’àrea del que és aconsellable.

Amb tot, ha aconseguit avançar-se en un contracop que Christensen no ha encertat ni a fer el fora de joc, ni a tallar la passada de Couto en profunditat i ha deixat sol Tsygankov perquè Dovbyk anotés el primer gol.

La dinàmica no ha canviat amb el gol. Els blaugrana continuaven aixafant els gironins i fent-los sentir l’experiència de ser dominats. L’empat ha arribat aviat, a la sortida d’un córner rematat de prop per Lewandowski, que en els últims deu partits només havia fet 2 gols.

En canvi, amb l’empat, el partit s’ha equilibrat. Ha estat com si el Girona s’hagués adonat que, o feien un pas endavant, o bé prendrien mal perquè no podrien resistir 90 minuts amagats a l’àrea i refiar-se de la rapidesa i l’habilitat dels dos ucraïnesos. Els de Míchel han aconseguit allunyar els blaugrana de la seva àrea, treure’s el domini de sobre després d’haver vist de què anava això de ser dominats, i el joc s’ha convertit en un intercanvi de cops, amb Gazzaniga i Peña salvant els seus. Fins que Miguel, a la tercera que es trobava sol després d’avançar sense que ningú li entrés, com si cap blaugrana el veiés a venir, l’ha clavat de burxot ajustat a la dreta de Peña. Ja feia uns quants minuts que els gironins s’havien deixat anar i demostraven perquè són al capdavant de la classificació.

La segona part ha començat com havia acabat la primera, amb tots dos equips maldant per tenir la possessió, conscients que qui la mantenia dominava el joc i se situava més a prop del gol. Xutaven més els blaugrana, però sense a penes perill.

A l’hora de joc, Xavi ha tornat a fer tres canvis de cop. Ferran per Raphinha, Lamine per Félix i Balde per Christensen. No ha mogut Cancelo, que ha continuat a l’esquerre. Míchel també n’ha fet tres, però no de cop. Stuani per Dovbyk, Portu per Tsygankov i Valery per Couto. També Xavi ha fet entrar Fermín per Pedri, que se’l veia cansat. No ha arreglat el desordre i la caiguda que s’anava veient. Valery ha fet el tercer i no ha estranyat. Al contrari, fins i tot semblava un resultat curt pel perill d’uns i altres. De fet,Savinho i Solis han tingut el quart. Gündogan ha escurçat les distàncies, i Lewandowski ha tingut l’empat, però ha rematat amb l’espatlla una pilota franca centrada per Lamine. Era un miratge. Stuani, al 95 ha fet el 2 a 4, i ha deixat al marcador un resultat més just.

Per al Barça era un partit transcendent per no quedar-se despenjat de Girona, Madrid i, probablement, l’Atlètic si és que guanya el partit que té pendent amb el Sevilla al Manzanares. I, per a Xavi, era la tercera final consecutiva després de les patacades contra el Xakhtar i el Rayo i la fotografia del president Laporta amb Rafa Márquez al vestidor de Palamós. El Barça es despenja, i Xavi perd la tercera final.

Fins avui, el Girona només havia guanyat els equips del que era, a priori, la seva lliga, i havia perdut a casa amb el Madrid (0 a 3) i havia empatat amb la Reial a Anoeta (1 a 1) i amb l’Athletic a casa (1 a 1). Ara, dels equips de dalt, dels qui lluiten pel títol i les posicions europees, li queden el Betis al Villamarín i l’Atlètic a Montilivi per decidir quina “lliga” jugarà a la segona volta. Tot i que cada vegada sembla més clara quina disputen.