La justícia europea avala la Superlliga i veu il·legal que la FIFA i la UEFA exigeixin autoritzar-la prèviament

El tribunal veu "restricció de la competència" en el "control exclusiu" dels drets d'explotació de les competicions

El cartell del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) a Luxemburg, l'1 de juliol de 2019

El cartell del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) a Luxemburg, l'1 de juliol de 2019 / Natàlia Segura

Nazaret Romero (ACN)

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avala la Superlliga en considerar que és il·legal que la FIFA i la UEFA exigeixin autoritzar-la prèviament. En una sentència publicada aquest dijous, el tribunal amb seu a Luxemburg defensa la il·legalitat d'aquesta autorització prèvia perquè "les facultats de la FIFA i la UEFA no estan subjectes a cap criteri que garanteixi el seu caràcter transparent, objectiu, no discriminatori i proporcionat".

A més, el TJUE considera que hi ha "restricció de la competència" en el fet que aquests dos organismes tinguin el "control exclusiu" dels drets d'explotació de les competicions.

La sentència respon a una demanda presentada en un jutjat de Madrid per part de la companyia impulsora de la Superlliga -una iniciativa d'alguns clubs esportius, entre ells el Futbol Club Barcelona, per crear una nova competició de futbol- després que la FIFA i la UEFA amenacessin amb sancions als clubs i jugadors que hi participessin. Al·legaven que les normes d'autorització de les competicions i explotació dels drets de difusió són contràries al dret europeu.

En la sentència, el TJUE els ha donat la raó en considerar que les competicions de futbol i l'explotacio dels drets de difusió són activitats econòmiques i, per tant, han de respectar les normes comunitàries en matèria de competència i llibertat de circulació. El tribunal també argumenta que la FIFA i la UEFA estan "abusant de la seva posició dominant" perquè s'han atorgat la facultat de decidir "en quines condicions poden entrar en el mercat empreses potencialment competidores" sense que els criteris siguin "transparents, objectius, no discriminatoris i proporcionats".

"De la mateixa manera, les seves normes d'autorització, de control i sancionadores, tenint el compte el seu caràcter arbitrari, han de ser qualificades com a restricció no justificada a la lliure prestació de serves", diu el tribunal, que remarca que en la seva sentència no es pronuncia sobre si s'ha d'autoritzar o no la Superlliga.

En el cas dels drets d'explotació, el tribunal argumenta que les normes imposades per la FIFA i la UEFA poden estar perjudicant els clubs europeus de futbol, el conjunt de persones que operen en els mercats de mitjans de difusió i els consumidors i telespectadors perquè els estan "impedint beneficiar-se de noves competicions potencialment innovadores o interessants".