El perquè d'una Superlliga europea de futbol

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fallar ahir a favor de la Superlliga europea de futbol en sentenciar que la UEFA exerceix un monopoli i deté una posició d’abús dominant. És a dir, que no pot impedir que un grup de clubs s’associï i organitzi la seva pròpia competició. Des de la Superlliga, la sentència es va acollir com un triomf absolut perquè «posa fi a 69 anys de monopoli de la UEFA» i obra la via «inqüestionable perquè els clubs s’organitzin i gestionin competicions de futbol europees». Pel seu cantó, la UEFA va emetre un comunicat en què afirmava que «prenien nota de la sentència» alhora que «confiava que la piràmide del futbol europeu, que els aficionats i totes les parts interessades han declarat com al seu model insubstituïble, quedarà salvaguardada contra l’amenaça de ruptura». També alguns equips que formaven part del nucli fundador, com el Bayern de Munic, el Manchester United o l’Atlètic de Madrid, van afirmar mantenir-se fidels a la UEFA. No obstant això, tant la sentència com les reaccions generen dues preguntes bàsiques: per què s’ha arribat a aquest punt de ruptura i què pot passar a partir d’ara? El que és segur és que la sentència del TJUE pot canviar el paradigma del futbol com als anys 90 ho va fer la irrupció de les televisions privades i el futbol de pagament i la sentència pel cas Bosman.

Quan comença el conflicte?

Els intents de crear una Superlliga europea arrenquen de finals dels anys 80. Des de llavors, els principals clubs van protagonitzar tres intents més de crear la seva pròpia competició. A tots ells, la UEFA hi va respondre amb un canvi de format de l’antiga Copa d’Europa per eliminatòries amb l’objectiu de garantir als equips més potents un nombre major de partits i amb una participació més gran dels ingressos per televisió i publicitaris. El que els clubs han demanat sempre és, a banda d'una participació més gran en els ingressos que ells generen, una competició que els doni estabilitat financera perquè els seus pressupostos no es vegin condicionats als resultats esportius i se n'amenci la seva viabilitat.

L’últim pronunciament es va produir l’abril del 2021 quan 12 clubs europeus (Milan, Arsenal, Atlètic, Chelsea, FC Barcelona, Inter, Juventus, Liverpool, Manchester City, Manchester United, Reial Madrid i Tottenham), als quals s’hi havien d’afegir dos d’alemanys i un de francès, van anunciar que creaven una Superlliga europea semitancada.

Quines reaccions hi va haver?

L’anunci va generar l’oposició radical de les lligues professionals i de la UEFA, que van amenaçar els clubs promotors amb sancions que podien arribar fins a l’expulsió de les seves competicions. També s’hi va mostrar contrari el govern britànic que va anunciar que modificaria la legislació per impedir que en el futur qualsevol equip anglès es pogués unir a un projecte europeu semblant. I també els aficionats dels clubs de la Premier League que s’hi havien associat es van manifestar a les portes dels estadis demanant als seus directius que es fessin enrere.

Quants clubs es va fer enrere?

Els primers a marxar-ne van ser els sis clubs anglesos. Dels italians, només el Juventus es va mantenir ferm en un primer moment al costat del FC Barcelona i el Reial Madrid perquè l’Atlètic també va acabar per desdir-se’n. El Juventus va mantenir-s’hi fins fa uns quants mesos, quan amb el canvi a la seva presidència el va abandonar. No obstant això, la Superlliga sempre ha mantingut que, malgrat el que diguessin de portes enfora, cap d’aquests deu clubs ha arribat ,ai a fer efectiva la seva marxa i que de portes endins s'hi mantenen.

Com arriba la qüestió al TJUE?

La Superlliga va preveure la reacció de la UEFA, s'hi va avançar i va presentar una demanda al Jutjat número 17 de Madrid per evitar que se’ls pogués sancionar. Llavors, el jutge va elevar una qüestió prejudicial al TJUE en què li demanava si, a partir del dret comunitari, es podia concloure que la UEFA exercia un monopoli de facto i un abús de posició dominant quan impedia a un conjunt de grups organitzar la seva pròpia competició.

Què diu la sentència?

La sentència del TJUE afirma que, efectivament, «la UEFA i la FIFA estan abusant de la seva posició dominant» perquè les seves normes «sobre l’autorització prèvia de les competicions de futbol de clubs, com la Superlliga, violen el Dret de la Unió». I que les seves normes «són contràries al Dret de la competència i a la lliure prestació de serveis».

Què passarà a partir d’ara?

La sentència del TJUE té dues conseqüències immediates. En primer lloc, impedeix a les lligues i a la UEFA sancionar els clubs fundadors de la Superlliga. I, en segon lloc, situa els clubs en una posició de força per negociar amb les Lligues i la UEFA una participació major en els ingressos i una presència més efectiva pel que fa a la presa de decisions en qüestions com el format de les competicions i el seu calendari. Però, també obre la porta a que, en efecte, els clubs fundadors decideixin tirar endavant amb el seu projecte, que és el que van afirmar ahir els seus promotors a ravés de l'empresa A22 Sports Management. El seu èxit dependrà de la capacitat per captar prou clubs com per arrencar una primera edició i confiar que els clubs que s’hi mantinguin reticents s’hi acabin unint, tal com va succeir en el cas de l'Eurolliga de bàsquet a començaments del segle XXI.

Quin format tindrà la Superlliga i quins beneficis?

El format ha anat canviant, des d’una estructura semitancada amb 15 equips permanents i 5 de convidats, a un model obert, de 64 equips masculins dividits en tres lligues, i 32 equips femenins dividits en dues lligues, amb ascensos i descensos en els dos casos. Per a la primera edició, els clubs s’escollirien a partir de criteris basats en el rendiment i, a partir de la segona, primaria el mèrit esportiu. la competició es jugaria entre setmana i hauria de ser compatible amb els campionats domèstics.

El que no ha canviat són els ingressos que obtindrien els clubs participants, molt més alts que no pas en les competicions de la UEFA, i una estabilitat financera major. L’abril del 2021 es va afirmar que els diners els aportaria JP Morgan Chase. També s’ha anunciat que es crearia una plataforma per oferir tots els partits en obert.

Per què una Eurolliga de bàsquet sí i una de futbol no?

El cas de l’Eurolliga és un precedent clar. També llavors, la FIBA s'hi va oposar de manera radical i va arribar a sancionar els països dels clubs involucrats. A la primera edició, va aconseguir que força clubs se n'estiguessin, però a partir de la segona ja no va poder impedir que l'Eurolliga els seduís. La diferència fonamental és que, mentre que en el cas del bàsquet van ser les lligues professionals les qui la van promoure, en el futbol han estat els clubs els qui ho intenten en solitari.