Moi Torrallardona: «No firmo ser segon, hem d’anar a guanyar»

Moi Torrallardona (1966) té possiblement, amb Marc Coma, el millor palmarès al Dakar de la Catalunya central. Guanyador el 2016 en camions, es va reenganxar a la prova l’any passat i, en aquesta edició, com a navegant experimentat d’una formació molt jove, va a totes.

Va al Dakar amb el mateix equip.

D’acompanyants sí, però no és el mateix equip.

A veure, expliqui-m’ho.

L’any passat estàvem dins de l’equip Iveco-De Rooy, el més gran de privat que hi ha un cop exclosos els russos i bielorussos, Kamaz i Maz. El pilot, Mitchell van den Brink, és molt jove i hi era, però no el tenien com a primera opció. Ell ha agafat un dels camions i ha creat un equip per a ell sol amb el seu pare, Martin, que serà el nostre motxiller. Portarà un vehicle diferent al nostre, sense morro. El nostre equip ara és l’Eurol Rallysport. L’any passat, De Rooy tenia quatre camions i fins a mitja cursa no teníem ordres d’equip. A partir de la meitat, veient que el líder era Janus van Kasteren, el vam haver d’ajudar a ell, que al final va guanyar.

No és el mateix equip, però sí els mateixos companys, Mitchell van den Brink i Jarno van de Pol. Hi torna perquè va ser una bona experiència?

Hi va haver molt bona sintonia, però no pensava que em truquessin. El Mitchell té 22 anys però té un cap molt madur i sap molt el que vol. Em va dir que volia crear un equip molt jove i l’any passat m’havia dit que seria per una edició i prou. Aleshores deia que necessitava un navegant amb experiència i per això es van posar en contacte amb mi. Per això no creia que em tornessin a dir res, perquè fa ral·lis tot l’any amb una altra copilot.

Quan va ser, la trucada?

A la primavera, amb molt temps. Si no ho hagués fet potser jo hauria fet alguna altra història o anar amb algú altre. Potser aquesta opció no és la millor econòmicament, però és amb algú amb qui vaig bé, amb opcions de guanyar i hi ha grans possibilitats de no tenir problemes a la cabina.

Això és essencial per a vostè?

Totalment. Allà m’ho passo bé, però ja hi he anat molts cops i haver-ho de fer amb algú amb qui no estiguis bé no em ve de gust.

L’any passat van ser quarts, a prop del podi. Els van quedar les ganes d’intentar-ho un altre cop?

Abans de començar, hauríem signat el lloc. Un cop allà, després de la cursa, ens va semblar poc. No vam estar al podi per culpa nostra. El segon dia vam perdre dues hores i mitja en punxades. Vam guanyar etapes, en moltes vam fer segons i teníem ritme, però és una cosa tan llarga i amb tants factors que cal que tot surti bé. Per a aquest any hem de sortir una mica a defensar perquè no sol guanyar el més ràpid. Més endavant sí que s’ha d’arriscar, però a la segona etapa això no ens pot tornar a passar.

Vostè que ha corregut als tres continents, quines diferències hi ha entre els diversos deserts?

Amb Amèrica n’hi ha moltes, amb etapes en què aprofiten més les zones per fer-hi tirabuixons i les especials. A Aràbia es de més fora pistes. És més despoblat i és molt perdedor perquè allà tothom es mou per allà en cotxe i hi ha moltes traces noves, en valls grans i amples. Costa d’interpretar el llibre de navegació.

Per a un navegant és un repte. S’hi diverteix?

Hi ha moments per a tot. Cada any n’hi ha d’inseguretat perquè no saps si vas bé. 

Com veu el recorregut i les novetats de les etapes marató?

La primera està bé, separar-nos de les assistències i només tenia dues hores de mecànics. La segona, la de les 48 hores incomunicats, no tinc tan clar com funcionarà. Crec que volen evocar el sentit dels anys a l’Àfrica, tots en diferents llocs i sense contacte, però no em convenç. I tampoc que després de les 48 hores tinguem un enllaç de mil quilòmetres que nosaltres hem de fer amb avió i pujar el camió en una plataforma. És embolicat. En el món actual no crec que sigui bo per a la cursa que tothom estigui desconnectat, crec que s’han de fer coses per adaptar-nos a la modernitat, no tornar enrere. Que Al-Attiyah o Sainz no puguin fer cap piulada al final de l’etapa no té quin sentit té.

Pot ser que ho facin perquè hi ha hagut crítiques que es corre massa i així posen més dificultats?

No, perquè correran igual. Això sí, tindràs les imatges de la gent dormint a terra, escalfant-se el menjar...

Això per Instagram llueix molt.

Ja, però no n’hi haurà. Bé, l’organització sí, però s’haurà de repartir per set campaments.

I la resta de la cursa?

Hi ha trams que coincideixen, com l’etapa de les punxades del penúltim dia, l’Al Ula-Yanbú. Crec que és més exigent que l’any passat. La veig més llarga i també he vist que hi ha hagut i hi pot haver pluges. Hi ha hagut inundacions i a veure com ens afecta, amb moltes modificacions al llibre de ruta.

L’absència sobretot de Kamaz ha obert molt la categoria?

Bé, guanyaven gairebé sempre, però el 2016 vaig guanyar amb De Rooy i hi eren. De tota manera, tenien molts números de fer tots els llocs del podi. Això sí, ara és com si et classifiquessis per a la Champions i no hi fos el Barça, el Madrid, ni el City. Treu motivació. Ara és més difícil preveure qui pot guanyar i això ho fa tot més emocionant. Abans era difícil predir qui guanyava d’ells.

Vostès es troben entre els que poden guanyar?

Sí. Crec que estarà entre Van Kasteren, Macik, Loprais, nosaltres i llavors ja em costa més veure’n un altre. Hi podria haver alguna sorpresa més. Hi havia el txec Soltys, però crec que entrenant-se s’ha fet mal i ara mateix no penso en ningú més.

En les seves participacions ha omplert tots els llocs entre el primer i el novè classificats excepte el segon i el cinquè. Firmaria enguany amb un segon per completar el bingo?

[Riu]. No, no ho firmo. Sempre hem d’anar a guanyar, tot i que estaria molt content si hi quedem.

El condiciona no haver pogut fer cap cursa durant tota la temporada?

Sí, és clar. La tauleta que portem té moltíssimes funcions. Les repasses, però trobes a faltar no haver fet un parell de curses. El Mitchell ha fet testos i ha fet ral·lis a Àfrica. Jo també, però no he pogut practicar. Entrenar-se amb navegació del Dakar no és fàcil perquè costa tenir les tauletes, que estiguin carregades amb un llibre de ruta a l’estil del Dakar i no entrenes el seu funcionament. El primer dia fem un shakedown ben fet, de 25 quilòmetres, quan poses en marxa el vehicle, que ha estat a un vaixell durant un mes. L’aprofites al màxim. Ara, la tauleta és també GPS i Sentinel, l’avisador per si algú t’avança. Tenir-ho tot allà és complex i, a sobre, ho has de lligar per explicar-ho al pilot.