Cachinero: "Si l'objectiu no fos l'ascens, no hagués tornat a Manresa"

A punt de tancar la primera volta de la lliga de Segon B aquest dissabte al Pujolet contra el CN Sabadell, l'entrenador del Covisa Manresa FS, Paco Cachinero, es mostra convençut en aquesta entrevista amb Regió7 que la segona serà molt millor. Es mostra ambiciós i assegura que l'objectiu és classificar-se entre els dos primers per tenir el factor camp a favor en els play-offs d'ascens.

Com ha tornat l’equip després de les festes?

Bé, bé. Tampoc han estat molts dies. A més, són nanos a qui els agrada el gimnàs i, a banda de les rutines que tenim i la feina que els posem, també hi van pel seu compte. Es cuiden.

En quin estat es troben els lesionats? Podran jugar contra el CN Sabadell?

Mario Silva, la nova incorporació, ja s’ha recuperat i fa dies que entrena amb el grup i estarà a punt per jugar dissabte. Santa, en canvi, ha de seguir amb el procés de recuperació de la fissura a la tíbia, i en té per un mes encara.

A punt de tancar la primera volta, quina valoració en fa?

Molt bona. Bé, si som exigents, ens hagués agradat treure algun punt al camp del líder, La Nucia. Però, era un partit contra un rival difícil i que vam afrontar sense els dos tanca. L’equip treballa molt bé, els resultats ens acompanyen i el joc també. De fet, hem agafat una dinàmica positiva més aviat del que esperàvem. La valoració és molt bona.

Van perdre la imbatibilitat al camp del líder. Com valora aquell partit?

Ara que han passat dies, crec que vam estar fluixos en els seus gols. Van ser massa fàcils i molt seguits, tant en els dos primers com després, abans del descans, quan els havíem empatat. I a la segona, amb el 4 a 3, en un córner mal defensat, ens van fer el 5 a 3 i ja se’ns van escapar. El meu resum és que els ho vam posar massa fàcil, malgrat que és un molt bon equip amb jugadors molt experimentats, alguns que han jugat a primera divisió. En condicions normals, hauríem competit millor.

Va pesar la presència d’aquests jugadors, com Tobe que us va fer el primer gol tot just sortir?

Pot ser. Però, el primer gol va ser en una badada perquè la pilota estava botant i amb ell d’esquena, en lloc de rebutjar-la vam voler controlar la pilota i ens la va xutar a la mitja volta i va sorprendre el porter. Però, vaja, en Tobe és un jugador amb molta experiència i en aquesta categoria marca la deferència en el moment en què surt o quan es posa de pivot.

La imbatibilitat era un estímul?

No, no n’estàvem pendents, tot i que es valorava, és clar. Però ens concentrem en l’objectiu d’estar el més amunt possible perquè tenim l’experiència dels play-offs passats d’haver de jugar el partit de tornada fora de casa.

No us pesarà haver-la perduda?

No. Ho hem parlat amb els jugadors i els he dit que estic convençut que, per la dinàmica que portem, farem una segona volta molt millor que la primera.

L’objectiu sónels play-offs i l’ascens a Segona A?

Sí, efectivament. A més, és que mirant els partits que hem fet, els empats contra l’Indústries, el Mataró o el Picassent, els podíem haver guanyat. Si ens respecten les lesions, amb la línia que portem, traurem més bons resultats.

És la seva tercera etapa al club, quines diferències hi ha trobat?

Bé, les situacions han canviat respecte les plantilles, però no pel que fa al club. El conec i sempre l’he trobat molt equilibrat i consolidat, tant en l’aspecte social com pel que fa a la base. Les plantilles de la primera etapa eren molt joves, perquè venien d’un juvenil molt bo. A la segona, en canvi, era una plantilla consolidada i experimentada amb la figura de Carlos Corvo, que marcava les diferències. I, en aquesta tercera, hem fet una bona barreja amb un grup que portava un parell de temporades treballant junts i la colla de joves que hi hem incorporat, tant de la base com amb fitxatges. Tenim un molt bon grup.

Per què va decidir tornar?

Perquè el projecte era molt interessant. El Manresa és un equip que sempre li agrada estar amunt i que té l’experiència d’haver estat al que abans se’n deia la Divisió de Plata. I vol tornar-hi. Potser no era l’objectiu de les altres dues etapes meves al club, però en aquesta sí, encara que no sigui una obsessió. I em va engrescar. De fet, jo no hahauriaingut si la intenció fos la permanència i quedar-se a mitja taula. Per tant, coincidíem.

Però, la Segona divisió A és realista?

Com sempre, el tema econòmic és decisiu perquè és el que et fa fer el salt de qualitat en la plantilla, en la infraestructura... Si això s’aconsegueix, sí, seria viable. A més, és que a Catalunya hi ha molts bons jugadors, però no prou equips per acollir-los. Per tant, si hi ha clubs que com el Martorell poden estar a Segona A, serà un atractiu perquè no hagin de marxar. I per portar-ne d’altres de fora que volen passar per aquest segon nivell.

Vostès no són professionals. Quin salt hauria de fer el futbol sala a Manresa per, en cas d’ascens, mantenir-s’hi?

Com a club té les estructures i té les eines, però dependrà que hi hagi prou suport econòmic, tant de la part privada com de la pública. I per a la millora de les infraestructures també. Per exemple, no tenim una sala per fer les sessions de vídeo, que hem de fer al vestidor, o del gimnàs que tampoc tenim i que cadascú fa pel seu compte. L’altre dia que vam ser a la Nucia vam quedar impressionats amb el gimnàs que tenen per a ells només. Totes aquestes instal·lacions són necessàries. Perquè puguem entrenar més dies, o per fer sessions de matí i tarda.

Quants dies entrenen?

Tres dies, només. És clar, si pugéssim a Segona, la càrrega física s’incrementaria i hi també el treball tàctic que cal fer. S’ha d’estudiar més el rival, has de preparar més alternatives... has de tenir més infraestructura.

Com compaginen el futbol sala amb les feines respectives?

Afortunadament, amb el grup que tenim, podem combinar-nos per jugar els dissabtes a la tarda, de manera que podem marxar el dissabte al matí i tornar al vespre. No és còmode, però es pot compaginar amb les nostres feines. Sí que el dia de la Nucia vam haver de marxar el divendres i vam haver d’esperar tres jugadors que sortissin de treballar. No és fàcil.

I els entrenaments?

Pel que fa als entrenaments, òbviament, ens agradaria entrenar amb un horari més còmode perquè comencem a dos quarts de nou. Si al final vols tenir objectius molt competitius, és clar que s’haurien de començar cap a les set perquè el jugador tingui més hores de descans. Aquests tipus de canvis haurien de ser possibles. Ens hi hauria d’ajudar l’Ajuntament o les entitats que toqui.

Tenir ambició està molt bé, però fins a quin punt són possibles?

Per experiència en altres clubs, a vegades són els organismes els que no volen fer el pas fins que no s’assoleixen els objectius. Vull dir que no et donen els recursos que et farien falta per crear les condicions idònies abans perquè, lògicament, totes les entitats en tenen d’objectius. Normalment, les ajudes venen després.

De tota manera, no serà fàcil.

No, no!, s’haurà de competir. El play-off són 16 equips i n’han de quedar tres. I hi ha equips com la Nucia que s’han fet per pujar. Ara, això és el que s’intenta fer a Manresa, des d’una posició realista, això sí, i és un estímul per tots nosaltres.

Pel que fa al pressupost, quin salt suposa la Segona A?

Doblar-lo, segur, si no triplicar-lo. Depèn de si pots mantenir el grup, de si trobes jugadors que volen jugar a Segona i que per això renuncien a un sou més alt, o a joves que encara no poden fer el salt al primer nivell. 

En aquest sentit, la base del Manresa és potent. Ara ha aportat cinc jugadors a la selecció catalana Sub 16.

Sí, és un club de referència. De fet, tenir un equip a Segona també pot servir per retenir alguna temporada més aquest talent que formem.