Alt rendiment sense sortir de casa: Font, Medina i l'Egiba

L'Egiba demostra que es pot competir al màxim nivell i aspirar a classificar-se per als Jocs Olímpics entrenant en el club de tota la vida

Laia Font: «Si un dia l’entrenament ha anat malament, l’abraçada dels pares o els germans et consola»

Lorena Medina: «No cal estar-se en un Centre d’Alt Rendiment. L’Egiba és la meva família, el meu dia a dia»

Lorena Medina, en un exercici a la barra d’equilibris

Lorena Medina, en un exercici a la barra d’equilibris / Eduard Vega

Jordi Badia Perea

Jordi Badia Perea

«Se’ns ha girat feina», diu el tècnic i ànima de l’Egiba, Xavier Casimiro. Aquest cap de setmana comencen un periple que els durà a Palma, a la segona jornada de la Lliga Iberdrola que lideren amb força avantatge, i a les Copes del Món del Caire (Egipte) del 13 al 19 de febrer, de Cottbus (Alemanya) del 22 al 25 de febrer i de Bakú del 5 a l'11 de març. De l’1 al 6 de maig hi haurà els Campionats d’Europa de Rímini i entremig els tornejos d’Stuttgart i Doha, i la tercera fase de la Lliga espanyola. Un calendari carregat que, a banda de servir per revalidar el títol de Lliga, també podria atorgar a Laia Font una plaça per als Jocs Olímpics de París.

Les gimnastes de l'Egiba intentaran revalidar el tìtol de Lliga que van aconseguir la temporada passada

Les gimnastes de l'Egiba intentaran revalidar el tìtol de Lliga que van aconseguir la temporada passada / Eduard Vega

 A la primera jornada de la Lliga, l’Egiba va guanyar amb prou diferència de punts com «perquè ara puguem donar opcions a les júniors. Els va molt bé perquè agafen experiència en competició sense gairebé adonar-se’n», valora Casimiro. L’equip el formen Laia Font, Lorena Medina, Ona Sánchez, Maria Comallonga, Mar Royo, Júlia Garcia, Aura Cots i Tisha Volleman.

Laia Font (16 anys) opta a una plaça olímpica. Ho intentarà en salt, barra i terra a les tres Copes del Món. «És molt difícil, però no impossible», afirma. «És el mateix que li vaig dir l’any passat a la mare des de Cottbus», recorda. Es va classificar per a la final de salt. Va quedar quarta, a poques dècimes del podi.

Laia Font buscarà a les Copes del Món la plaça olímpica

Laia Font buscarà a les Copes del Món la plaça olímpica / Eduard Vega

L’altra opció hauria d’haver estat Lorena Medina (20 anys), que ja havia estat reserva als Jocs de Tòquio, però a la federació «no van ser nets amb ella», explica Casimiro. La raó és que, a l’hora de fer la selecció, no van valorar el seu palmarès. La gironellenca era a la selecció des del 2019, havia fet bronze per equips en els Jocs Olímpics Universitaris del 2022 a Chengdu (la Xina) en què també va ser quarta en individual, a banda de ser finalista en diverses Copes del Món. Però, una luxació a l'espatlla en els entrenaments previs al Mundial de Liverpool, que la va allunyar del gimnàs i les competicions. "La Federació es va basar en els resultats de l’any 2023 sense tenir en compte que Medina havia estat força temps lesionada", lamenta el tècnic de l'Egiba. «No és possible», respon quan se li pregunta si manté alguna opció de ser a París. «Els del 28 potser, perquè jo seguiré entrenant mentre en gaudeixi», diu.

És probable que no voler deixar Manresa per ingressar en un algun Centre d’Alt Rendiment les penalitzi. La seleccionadora Lucía Guisado també és entrenadora del CAR de Madrid i rarament es desplaça. La setmana passada ho va fer, però, per realitzar un control a les gimnastes de l'Egiba. Aquests controls serveixen per obtenir les puntuacions per classificar-se, "però a l'hora de la veritat no fan servir les notes, ho acaba decidint la seleccionadora. És històric", afirma Casimiro.

Lorena Medina, en un exercici a la barra d'equilibris

Lorena Medina, en un exercici a la barra d'equilibris / Eduard Vega

No obstant això, cap de les gimnastes de l’Egiba es planteja canviar. «No cal estar-se en un Centre d’Alt Rendiment per competir a l’elit. Fa 15 anys que soc a l’Egiba. És la meva família, el meu dia a dia», afirma rotunda. "Al club fem més pinya", conclou.

És el mateix pensament de Laia Font que valora ser a prop de casa, amb les companyes i l’entrenador de sempre. «Si un dia l’entrenament ha anat malament, l’abraçada dels pares o els germans et consola». I, a més, els caps de setmana «puc anar amb les amigues de fora del gimnàs i oblidar-me durant unes hores dels entrenaments i la gimnàstica».

Poder combinar els estudis és fonamental. Entrenen unes 2:30 h al matí i unes 3:30 a la tarda. «No deixo que suspenguin», assegura Casimiro. Per això l’Egiba té un conveni amb l'Institut Quercus per poder recuperar les classes que es perden pels entrenaments i les competicions. Hi van la Laia Font, l’Ona Sánchez, l’Adrià Ruiz, l'Aura Cots i la Maria Comallonga.

L’equip júnior de l’Egiba, amb Maria Comallonga en segon terme, fa exercicis a les espatlleres

L’equip júnior de l’Egiba, amb Maria Comallonga en segon terme, fa exercicis a les espatlleres / Eduard Vega

Maria Comallonga (13 anys) cursa segon d’ESO. Diu que fa gimnàstica «des que vaig néixer» perquè la seva mare, Míriam Font, és l'entrenadora de l’Egiba juntament amb Xavier Casimiro i la duia al gimnàs des de ben petita. La seva referent és «la Laia Font», afirma sense dubtar-ho. «Pel seu esforç, perquè aconsegueix el que es proposa», justifica. Xavi Casimiro afirma que ella i Mar Royo «entraran a la selecció espanyola» júnior.

Font estudia primer de Batxillerat. Fa el científic. Els inicis li van ser complicats perquè es va passar el mes de setembre al Mundial d'anvers. L'Egiba li va posar un professor de repàs de matemàtiques. "Ser referent per als més petits és molt guai, però també comporta una certa responsabilitat", diu. Les seves són la nord-americana Sunisa Lee i la italiana Martina Maggio.

Lorena Medina, que estudia Comunicació a la UOC i va ser escollida ambaixadora de la Secretaria General de l'Esport en el programa Tot Esport com a gimnasta de referència per a les nenes del país, valora positivament els referents que es creen dins del club. Una de les seves referents va ser la portuguesa Filipa Martins, que va arribar a competir amb l’Egiba. «Perquè em va ensenyar que es poden compaginar els estudis o la parella amb la gimnàstica, que es pot dur una vida normal».

Laia Font fa 11 anys entrena a l’Egiba. «El sentiment que es genera al club és més fort. Créixer competint al costat de les mateixes persones és diferent del que arribes a crear amb les gimnastes que et trobes pel camí», resumeix.