El Baxi Manresa planta cara al Barça

Explicava el president Josep Maria Herms que el dia del sorteig de la Copa del Rei li va plantejar al representant del FC Barcelona Manolo Flores que, atès que els havia tocat jugar dos partits seguits, si firmava guanyar-ne un cadascun. Flores li va dir que no. “Lògic, jo tampoc ho firmo”, li va respondre Herms. Vist el partit aquest diumenge, tenia tota la raó perquè el Baxi Manresa ha plantat cara fins al final. L’aperitiu de la Copa ha caigut del cantó blaugrana. Si l’enfrontament d’avui pot servir de referència, l’eliminatòria de divendres està oberta malgrat que el Barça sigui el favorit clar i lògic.

La jugada del partit i, probablement, de la jornada, l’ha protagonitzada Devin Robinson a 44 segons del final de la primera part. El Baxi Manresa s’havia refet d’un partit que anava de mal borràs. A 3:58 per al final, Jabari Parker havia anotat un triple i havia posat la màxima diferència blaugrana (27-43, menys 16). A partir d’aquest moment, els manresans havien anat reduint la distància de dos punts en dos punts, des del rebot i la recuperació de la pilota gràcies a la intensitat defensiva més gran i impulsats per un públic que era conscient del moment delicat que es vivia perquè el partit amenaçava de trencar-se abans d’hora. Els de Pedro Martínez defensaven i podien córrer. Llavors, Dani Pérez ha llançat un triple. No ha entrat. La pilota ha sortit rebotada. Semblava que era un rebot fàcil per a Willy Hernangómez. Però, ha emergit del seu darrere Devin Robinson amb un salt tan inesperat com prodigiós i ha esmaixat a una mà per posar un menys 6 al marcador (38-44) que tancava un 11-1 de parcial. Un triple de Satoransky ha eixat el 38 - 47 amb què s’ha arribat a la mitja part.

El tercer quart ha començat amb una dinàmica semblant. El Barça se n’ha anat en un tres i no res de nou en el marcador, menys 12 a 8:40 (40-52), però la reacció manresana ha estat rapidíssima. Li ha clavat un 9 a 0 i 12 a 3 i s’ha posat a només 1 punt (54-55), amb uns minuts en què ha brillat Vaulet, que ha provocat un dos més u i una falta intencionada després de robar una pilota en defensa. La clau era la intensitat més gran defensiva, un altre cop. Si a 3:58 pel final de la primera part els manresans només havien fet una falta per quatre els blaugrana, en el tercer quart a 3:45 pel final ja havien entrat en bonus. Això sí, amb Robinson i Williams carregats amb tres faltes personals.

Amb 61-62, el Baxi ha desaprofitat fins a quatre ocasions per posar-se pel davant. El Barça no anotava, ni de lluny ni de prop, però el Baxi tampoc. Però, els manresans ja havien fet el més difícil que era no anar-se’n del partit i fer el que el seu entrenador els havia demanat a la prèvia, ser competitius davant d’un rival superior.

La remuntada manresana ha arribat a l’inici de l’últim quart amb una cistella de Robinson i una esmaixada de Badio. En menys d’un minut, havien donat la volta al marcador (65-64). Però, amb només 40 segons, els blaugrana han tornat a posar-se per davant, amb un dos més ú de Jokubaitis i un triple de Satoransky. No obstant això, com si els manresans necessitessin veure’s en perill per activar-se, s'han refet i han tornat a empatar el marcador (72-72). I un altre cop, de la mateixa manera que els havia succeït a la primera part, han deixat passar un parell d’ocasions per posar-se al davant, una de molt clara en què no han sabut transformar dos rebots consecutius en atac. Com si els pesés l’oportunitat d’avançar-se I, és clar, els blaugrana ho han aprofitat per reaccionar i posar-se per davant.

Ara, si una característica tenen els equips de Pedro Martínez i el Manresa actual és que no es donen mai —i menys encara al Nou Congost— i que, rarament deixen que el rival els trenqui el partit. A 5 minuts per acabar, tothom tenia clar que el resultat final, malgrat que semblés que la victòria blaugrana era el més probable, ben bé podia caure del cantó manresà.

No ha passat. Al final, la qualitat més gran dels jugadors del Barça s’ha imposat. Dues jugades finals, en els 2:30 per acabar poden servir de metàfora. La primera, quan Parker ha perdut una pilota i quan ell mateix l’ha tornada a recuperar i ha posat un al marcador 76-81 i quan ha tornat a anotar a la jugada següent en una jugada de ràbia, que també li ha costat una tècnica. I, la segona, quan amb el 77-83 els manresans han fallat fins a tres tirs que els hagués pogut donar una opció darrera. El 77-87 final és excessiu pels mèrits dels manresans, tot i que sí que reflecteix la qualitat anotadora dels blaugrana, que han acabat amb un 11 de 21 en triples (52%) pels 8 de 32 (25 %) dels manresans, i la manca d’encert en els moments decisius del Baxi.