Josep Santasusana, entrenador del Bàsquet Manresa infantil: «Si treballem podem competir amb gairebé tothom»

Si el primer equip del Baxi Manresa ha jugat la seva segona Copa en tres anys, també ho han fet els infantils amb la Minicopa. Es van classificar a Tarragona i ara hi han guanyat un partit, conduïts per un equip tècnic liderat per Josep Santasusana.

Quina valoració feu de la Minicopa en general?

En sortim en bones sensacions. Hem anat de menys a més, evolució que té un punt de normal pels nervis que tenen els nanos amb tot aquest escenari. I crec que ens ha ajudat, sobretot, a veure que si treballem i fem les coses bé podem competir gairebé contra tothom. I que s’ha d’estar concentrar i pendent de què passa durant els quaranta minuts del partit.

Contra l’Unicaja, l’equip amfitrió i en el debut, es van notar els nervis?

Sí, tot i que la major part dels nervis ja els havíem passat a Tarragona. Però, sí, perquè van ser molts dies esperant la Minicopa i es van notar els nervis. Ara, també és veritat que l’estona que vam estar millor va ser a la primera part, precisament. I que quan podíem anar a més, doncs llavors sí que els nervis ens van influir.

En el segon contra la Penya, amb qui semblava que us jugaríeu el segon lloc, com el vau viure?

És un rival amb qui ja ens hem trobat diverses vegades. L’últim cop, just abans d’arribar a Màlaga. Sempre són partits igualats i en què influeixen els nervis i la por de guanyar i la por de perdre, i crec que això ens va pesar.

En canvi, contra el Madrid, el rival més fort, vau fer un partit excel·lent. Per què?

Sí, és veritat. Perquè van jugar alliberats. Vam entendre perfectament a què veníem i què ens trobaríem. Els jugadors van ser valents, vam jugar sense por i ens van deixar anar. I, probablement, va ser el partit en què vam acabar amb millors sensacions.

I en el darrer, una victòria contra el Girona. Un premi?

Sí, va ser un bon premi per a ells. Nosaltres sempre premiem el treball abans que res, però si hi ha a més una victòria en un escenari com aquest, doncs molt millor. El Girona també el coneixem, sempre hi fem partits molt travats, en què no acabes mai d’anar-te’n, però en aquesta ocasió va anar bé.

Per a què els haurà servit l’experiència esportiva?

Aquest torneig els haurà servit per sortir de la bombolla del seu dia a dia a Catalunya i per comprovar que hi ha equips molt millors. També per aprendre a jugar contra els millors planters, i per adonar-se que no poden parar de treballar perquè encara que es trobin rivals més fluixos a la seva lliga, han de seguir treballant i millorant perquè hi ha gent que també ho fa molt i molt bé. Aquesta competició els ho fa veure.

I personalment, què se n’enduen?

Personalment, és una experiència única. Per als nanos és increïble, com també ho és per a nosaltres, els tècnics. Quan som a la pista ens ho passem bé, després anem a veure els partits dels grans, fem mil activitats junts… N’estem molt contents.

El lema d’aquesta Minicopa és On neixen les estrelles. Sense dir cap nom, creus que n’hi ha algun que en el futur pot estar jugant la Copa dels grans?

És una edat en què encara és fa difícil de predir quina evolució tindran. Sí que és veritat que hi ha certs nanos a l’equip que tenen un perfil físic poc fet encara, que probablement creixeran força, però la veritat és que la majoria d’ells tenen molt bàsquet. Per tant, en bona part dependrà també d’ells i de que segueixin treballant.

Ells la tenen aquesta il·lusió, hi pensen?

Crec que tots són molt humils i molt nens en aquest aspecte. Ells estan centrats en jugar i en passar-ho bé. Sí que a vegades pequen de voler fer més coses del compte, de posar-se massa responsabilitat, però estan centrats en jugar, que és el que els toca fer.

La Minicopa és un torneig fantàstic, però alhora també s’hi veu molta desigualtat. Quina valoració en feu?

No deixa de ser normal perquè hi ha el Barça i el Madrid que estan molt per sobre de tothom. Però, t’ajuda a provar-ho. Sí que és veritat que la Minicopa a vegades té aquest punt més mediàtic que nosaltres sempre intentem de controlar perquè no provin de fer més coses del compte per poder sortir en un vídeo, per exemple. I això s’ha de vigilar i controlar perquè són nanos i no deixa de ser un torneig d’infantils.