La Justícia investiga irregularitats en el govern de la Real Federació Espanyola de Voleibol

Aquest dilluns el jutjat de primera instància número 15 de Madrid ha donat la raó als assembleistes que des de 2021 denuncien la mala aplicació per part del president de la Real Federació Espanyola de Voleibol (RFEVB), Agustín Martín Santos, de l'article 101 del Reglament General per a no sotmetre en debat ni a votació aquells assumptes d'assemblea que no tenien esmena ni proposta alternativa.

L'any 2020 va haver-hi eleccions a la Real Federació Espanyola de Voleibol, un procés electoral que un jutge ja va sentenciar com a "fosc" i "poc transparent" pel qual va ordenar "retrotreure el procés", és a dir, repetir les eleccions "per a garantir que el procés electoral s'ajusti a les exigències d'un Estat de Dret". Avui dia, encara s'espera sentència de l'Audiència Nacional després del recurs presentat pel Consell Superior d'Esports i la RFEVB.

En tot aquest temps, el voleibol espanyol ha viscut 4 assemblees en les quals Martín Santos, ha evitat el debat i la posterior votació dels assumptes de l'ordre del dia. El mètode ha estat emparar-se en l'article 101 del Reglament General, un article que en cap cas permet que els assumptes no es debatin ni votin i encara així es puguin considerar aprovats. Així, des de maig de 2021 el voleibol espanyol no ha pogut debatre ni votar sobre aspectes tan importants com els pressupostos i tancaments d'exercici, els plans d'actuació, els calendaris esportius o les normes de competició.

Des del maig de 2021 el voleibol espanyol no ha pogut debatre ni votar sobre aspectes importants

En la mateixa assemblea del maig de 2021, diferents membres del màxim òrgan de govern, ja van anunciar reservar-se el dret d'impugnació pel qual consideraven diferents incompliments durant el transcurs de la reunió; un d'ells, la prohibició del dret de participació (debat i votació) per l'ús de l'esmentat article 101 per part del president. Aquest modus operandi no s'havia usat fins al moment, però Martín Santos l'ha aplicat des de la seva reelecció. D'altra banda, en els últims quatre anys sí ha sotmès a votació el seu sou, malgrat no tenir esmenes ni propostes alternatives. En vista de totes aquestes irregularitats les federacions d'Aragó, Cantàbria, Catalunya, Comunitat Valenciana i País Basc, van presentar una demanda.

La sentència arriba dos anys després i declara nuls tots els acords que no van ser sotmesos ni a debat ni a votació: tancament de l'exercici 2020, pressupostos de 2021, plans d'actuació de la RFEVB de 2021, projecte de competicions d'àmbit estatal, calendaris esportius de la RFEVB, protocols sanitaris de les competicions d'àmbit estatal i regles de joc de la categoria benjamí. La jutgessa afirma que "la interpretació realitzada pel president i que manté la demandada no resulta concorde ni a la Llei ni a la Jurisprudència sobre la matèria i tampoc respecta els estatuts de l'associació", i per tant considera nuls "els assumptes de l'ordre del dia que es va privar als associats d'emetre el seu vot".

Què passarà amb les subvencions que ha rebut i atorgat la RFEVB?

Per aquest motiu també seran nuls tots aquells acords de la resta d'assemblees celebrades a posteriori en què el president ha fet ús de l'article 101: desembre de 2021, desembre de 2022 i desembre de 2023. La interpretació del president deixa ara moltes incògnites per resoldre com, per exemple, el que passarà amb les subvencions públiques rebudes o amb aquelles que han estat atorgades per la pròpia RFVEB a esportistes, Federacions Terriotoriales i clubs.

Primera sentència favorable

El 13 de gener de 2022, el Jutjat Central del Contenciós administratiu n.º 11 va sentenciar estimar el recurs presentat per la Federació Catalana de Voleibol, la Federació Aragonesa de Voleibol i David Lechón Blasco contra la resolució del TAD en la creació del cens provisional del procés electoral de la RFEVB i va ordenar "retrotreure el procediment al moment en què el TAD el resolgui de manera exhaustiva i motivada sobre les impugnacions efectuades al cens provisional".

La sentència també parlava d'un procés "fosc" i "poc transparent" pel qual va instar el TAD a dictar una nova resolució "perquè es garanteixi que el procés electoral s'ajusti a les exigències d'un Estat de Dret". Segons el jutge, els demandants oferien "indicis raonables que s'ha produït un número molt important d'addicions al cens inicial per l'actuació de quatre federacions contra les quals". D'altra banda, "els ara recurrents van aportar arguments sobre que un important nombre de tals incorporacions al cens inicial eren indegudes".