Fins a dotze esportistes de casa nostra encara somien amb ser a París

Aquest dissabte, dia 24, falten cinc mesos exactes perquè comencin els Jocs Olímpics de París. La cerimònia inaugural és el 26 de juliol, però dos dies abans ja comencen les diferents competicions amb el futbol i el rugbi a set. Ens trobem en l'època en què es disputen la majoria de competicions i tornejos preolímpics que determinaran quins esportistes hi participaran i quin se'n queden fora. Per als de la Catalunya central, ara mateix n'hi ha un parell o tres que tenen les marques per ser-hi i la resta s'ho hauran de treballar. Fins a dotze competidors tenen possibilitats de ser entre el juliol i l'agost a la capital francesa.

Els que ho tenen més bé són l'atleta santjoanenca Meritxell Soler i el gimnasta manresà Thierno Diallo. La primera té la mínima olímpica per a la marató i diumenge passat va assolir la tercera millor marca de la història, a part de ser subcampiona d'Espanya. Si no hi ha coses estranyes, la fondista de l'Avinent Manresa ha de ser convocada en una decisió que es coneixerà el proper 19 de març.

Pel que fa a Diallo, l'equip estatal va aconseguir plaça fixa per als Jocs en els passats Mundials d'Anvers. Això vol dir que ell, que és un dels habituals en la formació, ho té tot a favor per ser en la seva segona cita olímpica, després de la de Tòquio. Ara caldrà veure si l'Egiba col·loca dos representants més, tot i que ho tindrà complicat. La gironellenca Laia Font participa aquestes setmanes en les proves de la Copa del Món per obtenir una plaça en l'aparell de salt, tot i que els criteris de classificació són molt durs i ho tindrà complicat. L'altra possibilitat és en el trampolí, en el qual l'artesenc Robert Vilarasau està seguint el mateix procés i la dificultat és similar o fins i tot més gran. Només setze gimnastes hi seran presents.

La Seu torna a proveir

Els palistes del Club Cadí Canoë-Kayak de piragüisme-eslàlom poden ser els que aportin més presències de casa nostra als Jocs. Qui ho té millor és algú que no representarà el Comitè Olímpic Espanyol sinó l'andorrà. Mònica Dòria és la número 10 del rànquing de C1 i la 11 en el de K1, amb la qual cosa, a falta de confirmar-ho en proves qualificatòries com la d'aquí dos caps de setmana a la Seu mateix, sembla que pot ser olímpica per partida doble.

Ho té pitjor la seva cosina Núria Vilarrubla, que va ser diploma olímpic a Tòquio però que ara mateix és quarta en el rànquing espanyol de C1. En canvi, el prometedor Miquel Travé sembla la gran esperança per a París, cinquè en C1 i desè en K1 també hi pot ser en totes dues modalitats, tot i que en canoa sembla que té més possibilitats.

Pel que fa a la resta de possibilitats, algunes són més remotes que d'altres. El moianès Adri Arnaus va participar en golf a Tòquio. A final del 2023 era setè en l'ordre de mèrit espanyol, però caldrà veure qui es postul·la per ser a París i qui no. La bagenca Txell Ferré va participar en l'equip estatal de natació artística que va obtenir plaça per als Jocs en els Mundials de Doha, tot i que encara es troba en edat júnior i ho va fer en una de les tres proves. Seria un gran premi.

La masquefina Ana Ortega, coneguda com a Furia, vol fer història en el break dance, disciplina que debuta en uns Jocs. Només hi aniran 16 noies i ara mateix és la 27 del rànquing. No serà fàcil. També té plaça el futbol masculí, classificat en l'últim europeu sub-21. En el campionat hi era l'olesà del Braga Víctor Gómez, però ha passat l'edat de 23 anys amb els quals pot ser escollit, a no ser que sigui un dels tres més grans que triï el seleccionador. Qui sí que té més números per anar-hi és un anoienc, Ilias Akhomakh, d'Hostalets de Pierola. Però no ho faria per Espanya, sinó per Marroc, terra dels seus pares i que va escollir defensar.