La tortura interminable de Pedri

Pedri es va lesionar sol. Com tantes vegades. En una jugada intranscendent. Queia sol. Plorava sol sobre la gespa de San Mamés, conscient que el seu cos s’havia trencat. Sabia millor que ningú que els seus músculs s’havien esquinçat de nou. I ja van vuit lesions musculars (tres aquesta temporada) en dos anys, cinc mesos i tres dies, i es perdrà la decisiva cita de la Champions contra el Nàpols del 12 de març a Montjuïc.

Pedri estava desconsolat i fins i tot superat. El jove que havia il·luminat el Barça de Koeman, capaç de fer somriure el Messi del burofax Bartomeu exigint la seva sortida del Camp Nou, acumula lesió rere lesió, fins a convertir-se en un inquilí habitual de la infermeria, sense entreveure una sortida a aquest enverinat laberint, que l’ha tingut ja 401 dies de baixa.

"Seran llàgrimes de felicitat"

"És dur parar i tornar a començar després de tot l’esforç i treball que hi ha al darrere. Tot i així, no dubtin que les llàgrimes d’impotència d’ahir tornaran a ser de felicitat ben aviat", va escriure Pedri a les xarxes socials, en què va agrair "tot l’afecte que m’han fet arribar" els aficionats i tots els seus amics. "S’ha de mirar cap endavant. Ens queden moltes alegries per compartir", anunciava, desconeixent quant temps estarà absent.

"Seran partits", aventurava Xavi. No ho sap ningú. "Les proves realitzades han confirmat que pateix una lesió al recte femoral de la cama dreta", va indicar el club blaugrana en el comunicat en què no es revela el temps de baixa, que queda pendent de l’evolució que experimenti el jugador. Poc importa que Pedri hagi canviat el seu pla de treball. Ni que es posi en mans dels millors especialistes o que Xavi, tan abatut com ell, conscient del que representa la seva absència, l’hagi dosificat en la càrrega de treball. Ni tampoc és important el pla de prevenció dissenyat per metges i preparadors físics. Un pla que està resultant estèril.

"Pedri estava molt bé, havia entrenat molt bé aquesta setmana", va dir Xavi després de veure com el canari es tornava a trencar. "És una llàstima. Fem una planificació per evitar, precisament, aquestes lesions, que per desgràcia ens estan arribant", va reconèixer l’entrenador, i indicava que repartia minuts en aquesta tasca de prevenció. Però ni així.

Canvis en la seva rutina

De moment, haurà d’estar un mínim de mes i mig de baixa, tot i que ningú s’atreveix a posar terminis. El drama no s’atura, per molt que Pedri hagi modificat la seva rutina diària, introduint la pràctica de Pilates en els últims mesos, a més d’enfortir el seu físic per abandonar aquest aire desmanegat i escarransit que el caracteritzava.

Fins i tot havia vigilat i modificat la seva nutrició. Pedri afirmava que quan trepitjava la gespa no pensava en les lesions. No fa falta. Les lesions no deixen de pensar en ell fins i tot turmentar-lo de tal manera que Pedri ja no sembla Pedri. Menys màgic –cuidava amb un tacte delicat qualsevol moviment brusc evitant utilitzar en excés la cama dreta– i més vulnerable, al sentir-se fins i tot desprotegit per aquests músculs fràgils, com si acusés encara (i fa ja tres anys) aquell extenuant primer curs en l’elit amb què va sorprendre el món.

"Li hem de donar afecte perquè es recuperi bé. Animar-lo i ser al seu costat. Pedri ho ha fet tot per recuperar-se i estar bé. Hem cuidat tots els detalls i torna a passar. Hem de tornar a fer-ho, potser posant més de la nostra part per ajudar-lo que no es torni a lesionar. Són situacions del futbol i tornarà més fort, segur", va dir Xavi, intentant recuperar aquell Pedri que va ser.

Era el guia del Barça de Koeman, estrella de la rejovenida Espanya de Luis Enrique (va ser elegit el millor jugador jove de l’Eurocopa 2021) i líder de l’olímpica Espanya de Luis de la Fuente, que va besar la medalla de plata a Tòquio després de perdre amb el Brasil. Ho jugava tot Pedri, encadenant una irrupció sorprenent en el Barça –venia per al filial i va seduir Koeman des del primer dia– amb Eurocopa i Jocs Olímpics a un mateix estiu.

Al tornar a Barcelona va començar a viure un calvari per l’inacabable catàleg de lesions que ha esborrat el somriure a un jove de 21 anys. Diumenge plorava a San Mamés, però tot havia arrencat el setembre del 2021, quan es va lesionar el quàdriceps de la cama esquerra davant el Bayern Múnich a la Champions. Ara és a la seva cama dreta on es reprodueixen les ruptures musculars –tres en sis mesos de competició– i hi deixen cicatrius que no es tanquen mai. Cicatrius físiques i, sobretot, emocionals.

Esquinç de De Jong

El mateix turmell, però diferent lesió. Al setembre, Frenkie de Jong patia contra el Celta «una lesió de la sindesmosi peroneotibial del turmell dret», que el va mantenir de baixa durant dos mesos. A Bilbao, el centrecampista neerlandès va patir, segons va informar el club blaugrana, «un esquinç al lligament lateral extern turmell dret».

El Barça ha esquivat donar el període de baixa de Frenkie de Jong, però podria oscil·lar entre les cinc i sis setmanes, per la qual cosa tampoc estarà en el duel de divendres a Montjuïc contra el Mallorca (21 h). Ni tampoc, és clar, en el xoc europeu contra el Nàpols, cosa que agreuja els problemes per Xavi al centre del camp.

Subscriu-te per seguir llegint