L'eslovè Tadej Pogacar guanya a Vallter i deixa mig sentenciada la Volta

L’eslovè Tadej Pogacar ha deixat la Volta pràcticament sentenciada amb un atac a mitja pujada de Vallter. Ha agafat 1’23’’ a Mikel Landa i 1’24’’ a Alexandr Vlasov, els únics que l’han pogut mig resistir. És de llarg la diferència més gran que cap guanyador a Vallter ha obtingut, en les 7 anteriors ocasions en què s’ha pujat. A més, ho ha fet en 31 minuts i 32 segons, a una mitjana de 23,07 km/h, i ha marcat un nou rècord d'ascensió. Sumades les bonificacions, Pogacar lidera la classificació general amb 1’35’’ sobre Landa i 1’42’’ sobre Vlasov.

L’avantatge que tenen les proves de set dies respecte de les grans voltes de tres setmanes és que es poden dissenyar de manera que en siguin una versió concentrada. Per això, ni el Giro ni la Vuelta ni el Tour posaran mai una etapa com la que s’ha viscut aquest dimarts a la Volta, en el seu segon dia. Perquè, o bé es malaguanyaria, ja que els corredors se l’agafarien amb tanta calma que les diferències serien insignificants, o bé algun d’ells deixarien la cursa sentenciada només començar, com quan la ronda francesa, en el temps de Miguel Indurain, tenia la pensada de posar d’inici una contrarellotge llarga en pla i baixada i ja l’havien vist prou.

Etapa berguedana de la Volta: afectacions a carreteres i restriccions de circulació a Berga

La meteorologia també ha jugat a l’èpica. Els ciclistes han sortit de Mataró amb un temps de primavera i han acabat amb temps d’hivern, entomant la pluja des del port de Coubet i amb 5 graus a dalt de Vallter.

Tot just sortir, ja s’ha format una escapada de 6 corredors que ha arribat a tenir més de 7 minuts, a 150 km per al final. No n’hi havia cap que es pogués considerar capaç de protagonitzar una proesa. Llavors, entre l’Israel del líder Nick Schultz i l’UAE de Tadej Pogacar han anat retallant la diferència fins que n’han neutralitzat l’últim supervivent a la sortida de Setcases, el belga de l’Alpecin - Deceuninck Jimmy Janssens, a 7,4 km de l’arribada.

Fins a la pujada a Vallter i escapada al marge, l’única distracció han estat les ganes de jugar de Tadej Pogacar. L’eslovè s’ha escapat amb un company d’equip a 165,4 km de l’arribada en un moviment que no s’ha aclarit si responia a una urgència o a una entremaliadura. En el descens del Coubet hi ha tornat, però aquest cop ha semblat que només era inèrcia i precaució.

A l'espera de l'atac de Pogacar

El pilot ha afrontat unit els 11,4 km del fora de categoria amb 7,6% de pendent mitjà i amb rampes del 18% de pendent màxim. Un port dels que, si no decideixen guanyadors, segur que n’eliminen. La incògnita era saber en quin moment llançaria el seu atac Pogacar, quin corredor seria capaç d’aguantar-li el ritme i durant quants quilòmetres, i si agafaria tants segons de marge que la Volta quedaria enllestida a favor de l’eslovè.

L’UAE s’ha posat al davant a tibar. Sepp Kuss s’ha enganxat a la roda de Pogacar, però no l'ha aguantat. El pilot s’ha anat desgranant metre a metre, amagat entre la boira que complicava la retransmissió televisiva tan complicada amb mal temps, amb imatges que han d’anar de les motos als helicòpters, dels helicòpters a l’avió, i de l’avió al camió que les produeix i distribueix. També és part del ciclisme i en contribueix a l’èpica.

L’atac de Pogacar ha arribat aviat, a uns 6 km de l’arribada. El tercer era el de veritat. No es tractava de sumar un grapat de segons, sinó lligar-ne un bon feix. No l’ha seguit Kuss. Entre els qui poden aspirar a acompanyar-lo en el podi, només semblava que s’hi resistien el belga Cian Uijtdebroeks (Visma - Lease a Bike), Mikel Landa (Soudal Quick Step), Egan Bernal (Ineos Grenadiers) i Alexandr Vlasov (Bora Hansgrohe).

A 5 km per a la meta, Pogacar ja havia agafat 45’’ i el ritme que duia ell comparat amb el dels seus perseguidors augurava que seria prou gran al final. El seguien Mikel Landa, Alexandr Vlasov, Lenny Martinez (Groupama FDJ), Joao Almeida (UAE), Egan Bernal i Chris Harper. Landa s’ha agafat a la part de baix del manillar i ha demarrat per deixar-los. L’ha seguit Vlasov i prou. Tots tres lideren la general. Les diferències ja són importants, però queda molta muntanya encara per saber qui acompanyarà Tadej Pogacar al podi de Barcelona.

Per comprendre la brutalitat de l'ascensió que ha fet Tadej Pogacar, dues dades: la pirmera, que la màxima diferència que havia aconseguit mai un guanyador a Vallter respecte del segon classificat eren 16 segons, els que va treure Juan Fernández a Sean Kelly l'any 1986, la primera vegada que s'hi va pujar a la Volta; Pogacar n'ha tret 1:23 a Landa. I, la segona, el nou rècord que hi ha establert amb 31'28'', a una mitjana de 23,07 km/h, segons ha recollit el web 'Climbing Records'. L'anterior el tenien Ciccone, Roglic i Evenepoel amb 31'45'', a 22,87 km/ de mitjana. i Pogacar ho ha fet amb fred, boira i pluja, i sense deixar de somriure.

Sepp Kuss ha entrat dotzè, a 2'03'' de Pogacar. El nord-americà de Visma Lease a Bike també és novè a la general, a 2'21'' de l'eslovè.