Un Baxi de més a menys s'esprem en defensa per guanyar a Girona (83-84)

El Baxi Manresa ha aconseguit arrencar de Girona una victòria patida fins al darrer alè. El conjunt del Bages ha arribat a gaudir de catorze punts d'avantatge als trams finals del darrer període, però un col·lapse general en atac combinat amb la inspiració local han capgirat el resultat. Un moment assenyalat en el qual el talent de Brancou Badio ha anotat una gran cistella que tornava els de Pedro Martínez al capdavant de l'electrònic. Amb dos segons de possessió i pilota pel Bàsquet Girona, Travanté Williams ha fet gala de la seva gran capacitat defensiva, impedint que Ike Iroebgu, màxim anotador de l'enfrontament amb 22 punts, llancés amb comoditat.

El conjunt bagenc ha arrancat la primera derrota a Fontajau del Bàsquet Girona des que Fotis Katsikaris n'és l'entrenador, que havia vençut el València, l'Obradoiro i el Granada. El triomf del Baxi s'ha fonamentat en l'enorme esforç defensiu de tot l'equip, que durant més de 25 minuts ha aconseguit col·lapsar les situacions que plantejaven els gironins. L'altra clau del triomf, en l'àmbit ofensiu, ha estat el rebot ofensiu. Un control que, a més de donar segones opcions de llançaments als de Martínez, impedia les possibles opcions de contraatac o transició ràpida dels locals.

El bon plantejament defensiu de tot l'equip en les situacions de bloqueig directe ha donat a l'equip una consistència defensiva que, fins als darrers tres minuts, havia mantingut els manresans gairebé sempre al capdavant del marcador. La mobilitat que ofereixen Marcis Steimbergs i Selom Mawugbe en les ajudes momentànies després dels bloquejos directes impedien que els locals generessin a partir d'aquestes situacions. Unes ajudes que costen més als jugadors més pesats de la plantilla com Martinas Geben o Pierre Oriola, que amb freqüència arribaven tard a aquestes ajudes i cometien faltes que els gironins aprofitaven per a castigar des del tir lliure.

En la faceta ofensiva, la bona lectura general de Dani Pérez i Brandon Taylor en la sortida dels bloquejos directes ha donat molts punts als bagencs. I és que el plantejament gironí se centrava en les continuacions dels pivots, deixant momentàniament alliberats els dos bases manresans, que sense escrúpols i amb confiança han anotat amb freqüència des d'una mitjana distància que sembla oblidada en el bàsquet actual. Una distància des de la qual s'han sentit molt còmodes gairebé tots els jugadors del Baxi que s'han atrevit a intentar-ho, a excepció de Devin Robinson, a qui li ha costat al voltant de deu minuts entrar al partit.

El duel va començar amb els dos equips molt encertats i connectats. Pérez va anotar dos triples seguits, però el Girona acceptava la proposta, i mitjançant Quino Colom responia. Jugar d'inicial amb Travanté de dos, donava al jugar nord-americà un gran avantatge per a ser vertical a cistella. Una característica que el jugador nascut a Alaska va prolongar fins als darrers minuts de duel, aprofitant qualsevol canvi o rotació que el situés en una posició avantatjosa. A més, el teòric desavantatge que aquest plantejament podia ocasionar en defensa no va penalitzar el Baxi, ja que els jugadors gironins topaven repetidament amb el cos de l'escorta del conjunt manresà.

Tot i anar cinc punts per darrere a l'electrònic, l'encert exterior gironí no va cessar, i un inici de segon període fulgurant en atac amb un parcial de 8-0 va capgirar el marcador. Però l'elevat encert exterior local no podia mantenir-se, i quan aquest va baixar la seva proposta ofensiva va col·lapsar. El rebot ofensiu continuava sent la clau manresana per augmentar el seu avantatge, i la tendència va continuar després de la represa. De fet, el tercer període el va dominar d'inici a final el conjunt manresà, que va arribar a gaudir de fins a catorze punts de marge.

Els primers compassos del quart període havien de ser claus per a definir com es decidiria el matx, que fins a restar tres minuts i vint segons controlaven els de Pedro Martínez. Però aleshores els llançaments han començat a sortir de dins, i la confiança ha minvat. Un moment en què s'ha decidit apostar per atacs llargs i un pèl especulatius que no donaven efecte. En tres minuts, els locals han remuntat els tretze punts de desavantatge i s'han arribat a avançar. Però aleshores han aparegut Badio i Travanté, que han acabat certificant el triomf.