El Madrid elimina el City als penals

Manchester City i Reial Madrid van tornar a protagonitzar un partit extraordinari que va acabar resolt als penals (3-4). No hi va haver l’exuberància golejadora de l’anada, només un empat 1 a 1 en 120 minuts, però la intensitat, el desgast físic i la capacitat de competir dels dos equips en qualsevol de les fases del joc va ser la mateixa.

Guardiola recuperava Ederson a la porteria, Walker al lateral dret que tant bons marcatges li havia fet a Vinicius i, sobretot, a De Bruyne de mig camp en endavant. Ancelotti no va fer canvis a l’alineació, no va fer “màgia” com havia promès, però sí que va moure peces. Bellingham va endarrerir la posició, Vinicius va fugir de la banda de Walker i va ser Rodrygo qui la va ocupar.

El partit va començar parsimoniós. Amb l’eliminatòria empatada a tres gols, ningú volia cometre errors. Les pressions altes, però sense cap altra agressivitat que no fos una mala mirada.

Entre tant de respecte, el primer que va colpejar va ser el Madrid. Bellingham, amagat en una zona intermèdia sense que cap citizen el detectés, va baixar una pilota rebutjada per Carvajal, va avançar uns metres i va engegar un atac ràpid entre Valverde i Vinicius que va rematar Rodrygo de manera franca des de l’àrea petita. Ederson va rebutjar el primer xut, però no va poder aturar el segon.

Era el minut 12, i la parsimònia es va acabar. El partit no va embogir perquè encara era massa d’hora, però es va perdre bona part de “l’ordre” que Guardiola havia demanat als seus jugadors per atacar la defensa madridista sense despullar-se. Van crear prou ocasions per anar-se’n al vestidor amb el partit empatat, almenys. Haaland va rematar de cap al travesser, Lunin va enviar a córner un xut enverinat de De Bruyne, el belga va tornar a xutar alt, Rüdiger va tapar un xut de Grealish… en a penes 45 minuts, el City havia tret 9 córners. En un parell, De Bruyne va estar a punt de fer un gol olímpic. Abans d’acabar, també Foden va xutar massa alt.

I entremig, contracops del Madrid que en un parell d’ocasions van trobar buida la defensa citizen, sobretot les ocasions en què Akanji s’aventurava fins a l’àrea madridista i era Walker qui es quedava per tancar.

L’inici de la segona part no va tenir res a veure amb el començament de la primera. El partit va quedar convertit en el que s’esperava d’una eliminatòria. El City llançat a un atac ansiós, empès per un Etihad ple del tot i decidit a mantenir la imbatibilitat que guardava en Lliga de Campions des l’any 2018. Ocasions a dojo en un atac-i-gol sense gol. Amb un Madrid atrinxerat a la seva àrea, còmode en l’heroica i en l’amenaça d’un contracop definitiu. Semblava difícil que el Madrid pogués resistir tota la segona part i el temps afegit, amb els onze futbolistes encomanats a un catenaccio insòlit i desvergonyit. Els futbolistes de Guardiola combinaven amb precisió i amb sentit, posant pilotes a l’interior, però sense acabar de trobar una passada definitiva. I si de cas arribava, Lunin estroncava el xut.

Al final, l’enfonsament madridista va ser la seva penitència. Doku, que havia substituït Grealish, se’n va anar de Carvajal i De Bruyne va enviar al fons de la xarxa per damunt del cap de Lunin un mal rebuig de Rüdiger. Minut 76, i el partit tornava a començar amb la sensació que la victòria havia de ser citizen. Però, el Madrid va aconseguir dur el partit a la pròrroga. El City mereixia tant la victòria, com el Madrid decidir l’eliminatòria als penals. I se’n va sortir.