Un compte enrere d’allò més angoixant per a Laporta

Joan Laporta mai ha anat escàs d’autoestima i seguretat en si mateix. No fa gaire va repetir en algunes entrevistes que presidir el Barça no és tan difícil. Tot és qüestió d’organitzar-se bé, va venir a dir. No és clar si en aquests moments sent el mateix. Són temps de dificultats màximes per al club, sotmès a un compte enrere que es farà més angoixant a mesura que s’acosti el 30 de juny, data de tancament dels comptes de la temporada. Si abans no resol de manera òptima algunes carpetes econòmiques, la trencadissa pot ser monumental.

La conversa barcelonista està entretinguda amb l’acomiadament lent de Xavi Hernández, i sent crucial com és la decisió sobre l’entrenador, no pot comparar-se amb l’impacte d’una mala resolució d’alguns fronts comptables: s’albira un iceberg sense necessitat de prismàtics. «Les pròximes setmanes són molt importants per al futur de la institució. No hi ha els deures fets. Demano que les decisions clau es decideixin bé», va alertar la setmana passada Víctor Font, el candidat derrotat en les urnes per Laporta, en una entrevista en Catalunya Ràdio.

Font es referia abans de res a la forçosa necessitat de trobar un soci disposat a fer-se càrrec del 24,5% de Barça Media després del plantada de Libero, l’empresa alemanya que havia d’abonar 40 milions abans del final de 2023 i altres 60 abans d’aquest 30 de juny. Urgeixen, doncs, trobar 100 milions per a no desbaratar els comptes.

Cal recordar que la directiva que presideix Laporta es va anotar el curs passat un ingrés a futur de 408 milions, el valor total que va adjudicar a Barça Media, per a salvar el pressupost 22-23. Sense aquests 100 milions, tot és incert. I el forat patrimonial, colossal. Ni rastre tampoc del que se suposava la imminent sortida a bossa.

Des de fa mesos els portaveus econòmics del club han proclamat que existeixen una infinitat d’interessats a convertir-se en socis del negoci digital, però mancant poc més d’un mes per al tancament pressupostari, encara no n'ha aparegut cap. El Barça pretén no sols un acompanyant financer sinó un actor que sàpiga explotar el potencial que es considera té l’audiovisual, el metavers i els NFT.

Tasca global molt complexa

Sense aquests 100 milions, el Barça haurà de reformular els seus comptes, condemnar-se a pèrdues i, en conseqüència, incomplir el joc net financer de nou. Tocaria oblidar-se de l’anhelat retorn a la regla d’1 a 1 per a escometre fitxatges, per la qual cosa la potenciació de la plantilla entraria de nou en bloqueig.

Una tasca global molt complexa per a un club que tancarà per primera vegada l’exercici sense un vicepresident econòmic -ningú ha reemplaçat oficialment a Eduard Romeu- ni una directora corporativa després de la marxa de Maribel Meléndez. Entre Laporta i Ferran Olivé, el tresorer, gestionen ara la caixa d’una entitat que, per no tenir, no té ni CEO des de la fugida de Ferran Reverter quan a penes portava un any en el càrrec.

En aquest compte enrere hi ha obertes unes aspres negociacions amb Nike, amb retrets públics per mitjà per part del president, per prorrogar i augmentar la vinculació, que dura des de 1998. El Barça aspira a obtenir uns 100 a 120 milions d’euros de mitjana per temporada, quantitat que variaria en funció dels resultats esportius. I segons informen diverses fonts, comportaria una prima de renovació de 100 milions, oxigen pur.