L’Audiència de Barcelona anul·la la investigació per suborn contra el Barça, Laporta i exdirectius en el ‘cas Negreira’

L’Audiència de Barcelona ha descartat que el jutjat del ‘cas Negreira’ pugui investigar per suborn al Barça i als seus dirigents o exdirigents, en considerar que la Federació Espanyola de Futbol no és una entitat pública i el vicepresident dels àrbitres no era funcionari. D’aquesta manera, exclou del cas aquest delicte pel qual era investigat el club, així com el seu president, Joan Laporta, l’expresident Josep Maria Bartomeu i dos exdirectius més. El cas pot seguir-se investigant per corrupció esportiva pels suposats pagaments milionaris durant dues dècades del club a l’exnúmero 2 dels àrbitres espanyols, José María Enríquez Negreira.

El jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona va dictar una interlocutòria el 27 de setembre del 2023 pel qual s'acordava “atribuir a totes les persones fins al moment investigades, inclòs el FC Barcelona, el delicte de suborn”. En el cas de Negreira se li atribuïa un delicte continuat de suborn passiu en concepte d'autor i al seu fill un altre delicte continuat de suborn passiu en concepte de cooperador necessari. Respecte a la persona jurídica del FC Barcelona i als directius del club investigats se'ls atribuïa un delicte continuat de suborn actiu. Tot això sense perjudici de mantenir la qualificació alternativa del delicte de corrupció esportiva almenys durant la instrucció.

Els investigats van presentar recurs contra la citada resolució i la fiscalia, mitjançant informe de 20 de desembre, va mostrar la seva conformitat amb la gran part dels arguments continguts en la majoria dels recursos d'apel·lació.

El punt de partida és, bàsicament, que la resolució impugnada atorga la consideració de funcionari públic a Negreira i permet donar entrada a una nova tipificació pel delicte de suborn. Això es deu al fet que, sent que la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), com ja va indicar el magistrat instructor el 9 d'agost de 2023, tindria la consideració d'entitat jurídica pública, en l'exercici de les seves funcions delegades, els seus directius, inclosos els que formen part dels seus òrgans tècnics, entre els quals es troba el Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), tindran per això la consideració de funcionaris públics, i per tant Negreira com a vicepresident del CTA tindria aquesta condició.

Segons l’Audiència, plantejar que la Federació de Futbol té la consideració de persona jurídic pública, ja ofereix d'entrada “l'inconvenient” que aquesta qüestió va ser objecte d'anàlisi i per resolució de 14 de març es va estimar el recurs d'apel·lació interposat per la pròpia RFEF, i es va concloure que pel fet d'exercir algunes de les seves competències delegades pel Consell Superior d'Esports, això no comportava necessàriament la pèrdua de la seva essència. Per aquesta raó es va deixar sense efecte la interlocutòria, que serveix en aquest cas al magistrat instructor de base en l'argumentació per sustentar el delicte de suborn.

Segons la legislació actual de l'esport, del 2022, i la del 1990, “les federacions esportives espanyoles són entitats privades de naturalesa associativa, sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica pròpia que tenen com a objecte el foment, l'organització, la reglamentació, el desenvolupament i la pràctica, en el conjunt del territori de l'Estat, de les modalitats i especialitats esportives que figuren en els seus estatuts. Les federacions esportives espanyoles gaudeixen d'un règim especial per a l'activitat que desenvolupen i per les funcions públiques delegades que els són encomanades, respectant la seva naturalesa.

La resolució de l’Audiència entén que l'exercici de les competències que corresponen al CTA en el qual s'integrava com un dels seus vicepresidents en el període comprès entre 1993 a 2018 Negreira, no són funcions, en cap cas, exercides per delegació del Consell Superior d'Esports, sinó en exercici de les quals li corresponen com a pròpies de la seva activitat. Per tot això l'Audiència de Barcelona conclou que, tampoc per participar en l'exercici de funcions públiques, com sosté l'acte impugnat, podria atribuir-se-li la condició de funcionari públic, la qual cosa al seu torn faria decaure la qualificació provisòria que conté la interlocutòria com a delicte de suborn.

Igualment, la resolució recull que la interlocutòria impugnada incorre en una certa contradicció, pel fet de mantenir en la seva part dispositiva, la qualificació pel delicte de corrupció esportiva quan tota la fonamentació de la resolució està orientada de manera exclusiva i aparentment excloent, a justificar la condició de funcionari públic de Negreira amb vista a la incorporació i atribució del delicte de suborn. No obstant això, i declarada la improcedència d'aquesta nova i provisòria qualificació, procedeix mantenir la investigació en els termes anteriors al dictat de la resolució que ha de ser revocada.

Per tot això, estima els recursos del Barça, de Laporta, de l’expresident Josep Maria Bartomeu, l’exdirector general Òscar Grau i l’exdirector d’Esports professionals Albert Soler. Respecte de Sandro Rosell, en el seu escrit entén que els fets que a ell se li atribueixen es troben prescrits. L'anàlisi de la prescripció del tipus penal discutit entén la sala que és de 10 anys i per tant procedeix desestimar el recurs de Rosell.

Després de conèixer la decisió de l’Audiència, el club ha mostrat la seva satisfacció en la mesura que confirma el plantejament defensat pel club i descarta la hipòtesi del presumpte delicte de suborn”. “Mantenim la nostra convicció que a través de la justícia es podran esclarir definitivament els fets objecte de denúncia i acreditar l’absoluta innocència del club”, conclou en un breu comunicat.