El Barça guanya la tercera Champions a Bilbao i confirma un canvi de dinastia a Europa

Les dues Pilotes d’Or del FC Barcelona Aitana Bonmatí i Alèxia Putellas van trencar el mur de l’Olympique de Lió, l’equip que ha dominat el futbol europeu i que les havia derrotat sempre i de manera clara en les dues finals que havien jugat. En un partit igualat i tremendament disputat, les blaugrana es van acabar imposant amb dos gols d’Aitana al minut 63 i d’Alèxia al 92 i van sumar la seva tercera Lliga de Campions, la segona consecutiva, i van tancar una temporada perfecta amb els quatre títols possibles guanyats: Lliga, Copa, Supercopa i Champions.

En un San Mamés gairebé ple, amb 50.287 espectadors, rècord en una final de la Champions, dels quals uns 45.000 eren aficionats blaugrana, Barça i Olympique van oferir una final digna dels qui són ara mateix els dos millors equips d’Europa.

És clar que en aquest sentit, la victòria blaugrana es pot llegir com l’inici d’un canvi d’hegemonia en el futbol europeu femení. És cert que els 8 títols de l’Olympique de Lió són encara lluny dels 3 que ara té el FC Barcelona, però també ho és que les blaugrana ha jugat les últimes quatre finals (cinc de les últimes sis), de les quals n’han guanyat tres.

Domini blaugrana

Les blaugrana van agafar de seguida el domini del joc. Walsh, Patri i Aitana s’imposaven el centre del camp, amb l’ajuda d’una Mariona indetectable per les futbolistes del Lió. Graham Hansen se n’anava una i altra vegada de Bacha, però les seves centrades no trobaven Salma, ben defensada per les centrals franceses, i Rolfö, que havia entrat d’inici per Ona Batlle, no acabava de rematar amb encert, sempre forçada.

Les de Sonia Bompastor es desplegaven amb perill, tot i que Bronze, Paredes i Engen guanyaven els seus duels amb Cascarino, Diani i Dumornay. Les seves millors ocasions arribaven en la pilota aturada. Un córner desviat per Bonze estavellava la pilota al travesser.

La primera part acabava amb un empat a zero i amb la sensació que tot i que les blaugrana eren més a prop de la victòria, les franceses sabien resistir i fer-se valdre. Una mena d’enfrontament simbòlic entre un equip que es reivindicava com el nou dominador del campionat i un que es negava a cedir el tron. També era clar que qui aconseguís avançar-se en el marcador tindria coll avall el títol. Sobretot sí, qui el transformava era el Barça.

I és el que va succeir. Abans, l’Olympique va ser capaç de crear tres ocasions gairebé consecutives en els primers minuts, ben aturades per una Cata Coll excel·lent, sobretot a l’hora de fer-se forta per rebutjar les centrades de les franceses.

Aitana, tan difícil dir que va ser la millor del partit com no considerar-li, va llegir bé on era l’espai, s’hi va endinsar i va xutar creuat per fer l’1 a 0, després que la pilota rebotés en Gilles.

L’entrenadora del Lió va fer un vaitot fent entrar Becho i Hegerberg per plantejar una davantera de quatre futbolistes. Era el moment de resistir i les blaugrana ho van fer, sense concedir cap ocasió clara.

Giráldez va fer entrar Alèxia i Pina en el temps afegit i, entre les dues, van trenar el 2 a 0 que tancava la final. El va fer Alèxia, la capitana que aquesta setmana ha renovat, amb un xut potent amb l’esquerra i amb l’ànima.