Cossos al límit sobrepassant els límits de la normalitat

Tot i això, n'hi ha que malgrat els seus impediments físics entreveuen un halo d'esperança que es va engrandint a mesura que els entrenaments es van succeint, perquè la perseverança és la clau. En paraules de Guillermo Pelegrín, escalador cec a qui van detectar un problema visual de ben petit, la perseverança i la tenacitat són els valors que l'han portat a la cúspide d'una carrera en què amb 20 anys ja ha destacat, aconseguint la medalla de bronze al Campionat del Món de Suïssa 2023, 2 plates en 2 de les 3 Copes del Món 2023 i el seu primer lloc al Campionat d'Espanya de 2023.

També Iván Muñoz és un exemple de vida. El paraescalador es va proclamar Campió del Món de Paraescalada 2023 a Berna (Suïssa) i ha guanyat també un or i una plata a les proves de Copa del Món de Paraescalada aquest any. Iván pateix esclerosi múltiple, del tipus RR, una malaltia degenerativa que li minva la sensibilitat i força als membres, en el seu cas a la cama i el braç esquerres.

Tant Guillermo Pelegrín com Iván Muñoz lluiten contra els elements, en molts sentits. Una activitat que a més de tenacitat, esforç i una bona forma física necessita un entrenador i coach que guiï les persones amb alguna minusvalidesa en el món procelós de l'esport d'elit. Aquesta persona és Toni Curiel Esponera, que culmina cada pas amb els artífexs del miracle espanyol de la paraescalada. Amb ell parlem sobre com fa possible la seva tasca els èxits de l'equip.

Pregunta: ¿Què et va inspirar a convertir-te en entrenador de paraescaladors?

-Tot va començar al King Kong i gràcies a la formació i passió que vaig rebre sobre entrenament en escalada per part de Joaquín García Bouza, director del centre que em va fer sempre estar indagant sobre com entrenar fins que fa 10 anys, Guillermo Pelegrín i jo ens vam trobar . El pare de Guille el va portar i ens va preguntar que si podia participar en les classes del grup juvenil que era jo qui les impartia i ens va explicar que era cec. Ni jo ni ningú no vam tenir cap impediment, ans al contrari, era més que un repte. A casa després d'entrenar amb ell, pensava com podria adaptar les sessions perquè tots i totes fossin partícips i aconseguíssim entre tots un grup en què la discapacitat fos gairebé impredictible. Més tard ja a Sputnik que ens va recolzar des del minut u i gràcies també a Andrea Cartas que em va oferir el lloc de tècnic de la FMM de paraescalada, vaig tornar al meravellós món de ser autodidacta quant a la paraescalada ja que no hi ha gaire informació sobre aquest tema. Llavors vaig conèixer el meu equipàs: Iván Muñoz, Guillermo Pelegrín, Andrea Sánchez, Iván Germán i Javier Aguilar. Això és el que més m'inspira realment per fer un pas més de rosca al que ja està establert.

Pregunta: ¿Quins són els desafiaments més grans que afronten els paraescaladors i com els ajudes a superar-los?

-Doncs pot ser que sigui l'entorn en si el desafiament més gran i que moltes vegades passem per alt situacions sense pensar que poden molestar o entorpir el dia a dia d'una persona que no hi pot veure, com per exemple deixar les coses escampades per terra. Jo els intento ajudar empatitzant i practicant aquestes coses que jo també moltes vegades he passat per alt, però sobretot donant-los la meva total confiança i disposició perquè quan estiguem escalant junts, siguem un equip, filosofia pròpia dels escaladors.

Pregunta: ¿Podries descriure una sessió d'entrenament típica per a un paraescalador?

-Ara en temporades de competicions internacionals, estandarditzo un escalfament concret segons el seu perfil fisiològic, després a la part principal els munto unes vies en Top rope, és a dir, amb la corda per sobre (així és com competeixen) en el cas de Guille treballem molt un diàleg recíproc mentre el vaig guiant, després depenent de la proximitat de la propera competició, anem baixant el volum i augmentant la intensitat dels exercicis específics i complementaris perquè arribin a aquestes competicions en el seu estat més gran de forma.

Pregunta: ¿Com adaptes els teus mètodes d'entrenament per satisfer les necessitats individuals de cada paraescalador?

- Posant-me a la seva pell i amb molts dies d'observació per identificar-ne les virtuts i les mancances. Per exemple: en un escalador cec a priori el seu mètode d'escalada és molt lent perquè necessita rastrejar, bé doncs intentem anar més ràpid, una persona sense sensibilitat o amb certa espasticitat treballo amb adherències específiques que potser li costen per treballar-lo en si o alternatives que el puguin ajudar.

Pregunta: ¿Quines habilitats o qualitats consideres més importants per a un paraescalador exitós?

-Una sola paraula perseverança, perquè no cada dia estarem motivats o amb l'estat anímic pels núvols, s’ha d’assumir que si hi ha dies dolents segur que vindran dies millors.

Pregunta: ¿Quin consell donaries a algú que està considerant començar en la paraescalada?

-Que l'escalada és per a tothom, que és un estil de vida i que és capaç d'empoderar-lo i donar-li una dosi de motivació en superar-se constantment.

Certament l'escalada és un esport que ha evolucionat de ser una activitat exclusiva de muntanyencs a convertir-se en una disciplina olímpica que captiva milers d'entusiastes. Tot i això, per a aquells escaladors que viuen amb alguna discapacitat, el repte s'eleva encara més. Aquests esportistes valents, coneguts com a "paraescaladors", demostren que els límits s'imposen només a la ment, i que amb determinació, entrenament i una mentalitat infrangible, poden assolir cims que semblaven inabastables.

Perquè l'escalada sigui accessible a tothom, s'han desenvolupat diverses adaptacions en l'equip i les tècniques d'escalada. Des de preses especials, sistemes d'ascens assistit, cordes guia o fins i tot robots escaladors, l'enginyeria i la innovació han permès que persones amb mobilitat reduïda puguin enfilar-se a parets i rocòdroms.