«No ens podíem imaginar una primera Volta millor»

«No puc estar més feliç», afirma l’exciclista professional i responsable esportiva de la Volta Ciclista a Catalunya femenina, Patrícia Ortega a Regió7, hores després d’acabar l’estrena de la ronda catalana com a prova de tres dies amb categoria UCI 2.1. El pas de la reVolta, cursa d’un sol dia que es va disputar els anys 2018, 2021, 2022 i 2023, a una Volta de tres dies «ha estat espectacular», afirma Ortega, visiblement emocionada.

«Crec que ara necessitem uns dies per assimilar tot el que hem viscut aquests tres dies a Catalunya», i afegeix que «no ens podíem imaginar una primera edició millor... Ha estat espectacular en tots els aspectes».

En el procés «per assimilar» l’èxit que ha estat l’estrena de la Volta, hi ha valorar el creixement que pot tenir. Fins ara, tant Ortega com el director de la Volta, Rubèn Peris, s’han declarat partidaris de créixer poc a poc. «Primer, l’hem de consolidar. Més endavant, ja es veurà», afirma Peris.

El que mostren és agraïment al «públic, a les ciclistes, als voluntaris, als mitjans de comunicació i a tothom que ha fet possible una primera edició que quedarà per sempre més en el nostre record», assegura la directora esportiva.

Patrícia Ortega destaca el nombrós públic que hi ha hagut a totes les etapes, tant a les sortides i les arribades, com al llarg del recorregut. «És que ha estat un gran espectacle amb moltíssim públic que no ha volgut perdre’s uns dies tan especials per a l’esport femení.»

Exciclista professional

Ortega (Vallirana, 1975) és una exciclista professional. Les temporades 2019, 2020 i 2021 va militar a l’equip de categoria Elit Massi - Tactic. La temporada 2022, va fitxar pel Sopela basc, de categoria continental. I, a la següent, va tornar al Massi - Tactic. Com a millors resultats, té en el seu llarg palmarès un tercer lloc a la quarta etapa del Tour femení de l’any 2021 i la Copa d’Espanya elit i un títol de Campiona de Catalunya contrarellotge la mateixa temporada. Actualment, competeix en l’especialitat de gravel.

Com que moltes de les ciclistes catalanes que eren a la línia de sortida de la Volta -havia coincidit al Massi-Tactic amb Mireia Benito, ara a l’AG Insurance-Soudal i que va acabar com a millor catalana-, Ortega no s’està de dir que, a l’hora que «he gaudit moltíssim» amb l’actuació de les ciclistes catalanes», també «he tingut enveja en alguns moments per l’emoció que em provocava veure com s’esforçaven fins a no deixar-se res i com lluitaven cada quilòmetre», reconeix.

De fet, hi havia un cert temor a l’inici que els exigents temps per entrar fora de control no delmessin el pilot atesa la desigualtat que hi havia entre les ciclistes dels set equips de categoria UCI WorldTour amb les dels deu equips de categoria Continental (la segona) i els tres equips nacionals, entre els quals el Massi - Baix Ter, la Selecció Catalana i el Pato Bike BMC mexicà.

32 abandonaments

De les 122 ciclistes inscrites per a la sortida de Manresa, van creuar la línia d’arribada de Barcelona 90. A la primera etapa, hi va haver 12 abandonaments, 1 ciclista ja no va sortir i 11 no van acabar l’etapa. A la segona, amb els ports de primera categoria de Toses i la Molina, en van ser 17. Cert que 4 ja no van sortir per culpa de la caiguda que van patir el dia abans, entre les que hi havia la líder de l’AG Insurance i candidata al triomf final, Asleigh Moolmn Pasio, i la catalana de la selecció Helena Moragas. De les altres 15, 5 van arribar fora de control i 8 van plegar abans. A l’última, només n’hi va haver 3. De les 14 ciclistes catalanes que van començar, només 3 van haver de retirar-se.

Aquestes diferències, causades pels anys de retard que porta el ciclisme femení, fa que, alhora de dissenyar les etapes, s’hagi de vigilar amb l’exigència que una part del pilot pot assumir, però una altra no.

No obstant això, l’organització valora «el podi de luxe» amb què va acabar la Volta, en paraules de Rubèn Peris, amb Marianne Vos com a guanyadora final, amb un triomf d’etapa i dos segons llocs, la seva companya al Visma Riejanne Markus i Katrine Aalerud, de l’Uno X-Mobility.