El Pirineu de Lleida, ideal per viure l’hivern

Pensar en el sostre de Catalunya és pensar en el Pirineu de Lleida. És parlar muntanyes que superen els 3.000 metres d’altitud i que formen un autèntic mur on trobem fins i tot climatologies diverses, des de la mediterrània continental fins a l’atlàntica. Es tracta d’una zona geogràfica formada per les comarques de l’Alta Ribagorça; el Pallars Jussà; el Pallars Sobirà; l’Alt Urgell; el Solsonès; la Cerdanya i la Vall d’Aran, i que viuen un dels seus moments més màgics ara, amb l’arribada de l’hivern.

I és que un dels principals atractius del Pirineu de Lleida és la neu. Concretament la que hi trobem a qualsevol de les seves onze estacions d’esquí, que inclouen sis centres d’esquí alpí, set de nòrdic i més de 500 quilòmetres esquiables. Per tal d’arribar a fer-se una idea de la magnitud d’aquesta xifra cal tenir present que Baqueira Beret, l’estació d’esquí alpí més al nord de tot el Pirineu, és a més la que té el domini esquiable més gran de tot l’estat, amb 160 quilòmetres.

Alhora, el Pirineu de Lleida també ofereix l’estació més propera a la ciutat de Barcelona i als nuclis urbans més habitats de Catalunya. Es tracta de Port del Comte, que disposa de més de 40 quilòmetres de circuits de raquetes. Tot plegat se suma a Boí-Taüll; Espot; Port Ainé; Tavascan; Aransa; Lles de Cerdanya; Sant Joan de l’Erm; Tuixent-la Vansa o Virós-Vallferrera per configurar una proposta d’esquí amb onze centres d’hivern i 140 empreses d’esports de muntanya.

Hi ha vida més enllà de la neu

Però no només es pot esquiar al Pirineu de Lleida. També podrem gaudir dels seus banys termals, de les seves esglésies o de la gastronomia tradicional. Destaquen especialment les esglésies romàniques de la Vall de Boí (declarades com a Patrimoni Mundial de la UNESCO), els més de cinquanta museus dedicats a l’activitat minera, a la natura d’aquests paratges o a la petjada etnològica i arqueològica del Pirineu, els diversos balnearis o fins i tot els observatoris astronòmics.

I quan haguem finalitzat la jornada esportiva o cultural podrem relaxar-nos i gaudir de la branca gastronòmica, en la qual la carn n’és l’ingredient principal. La vedella dels Pirineus Catalans, el pollastre de Pagès, el xai, la truita de riu, els patés, l’escudella i carn d’olla, l’olla aranesa, el trinxat, els productes làctics... tot plegat una oferta molt extensa que podrem degustar a pobles amb una gran història i tradició, que en la majoria de casos no superen el miler d’habitants i que encara conserven l’encant que els fa únics al món.