L'associació de dones marroquines Al Noor, de Manresa, ha mostrat el seu rebuig al "tracte incriminatori i les amenaces" per part de la policia de Manresa cap a elles, com a voluntàries de l'entitat, i als joves als quals acompanyen.
En un comunicat afirmen que el passat mes de gener, amb l'ajuda d'un advocat privat van aconseguir que un jove de 21 anys d'edat sortís de la presó. Asseguren que aquest fet "no ha agradat gaire als cossos de seguretat" i "la persecució policial ha sigut constant" fins que dimarts a la 1 del migdia el va detenir la Policia Nacional i el va conduir a disposició judicial a l'espera de ser internat a un centre d'internament d'estrangers.
Segons la presidenta de l'entitat, Khadija El Bachiri, la policia ha realitzat diverses trucades a voluntàries de l'associació i a ella mateixa "exigint que presentem la documentació del jove, amenaçant amb un delicte d'obstrucció a la justícia i altres fets incriminatoris per coaccionar-nos".
A hores d'ara el jove ha estat posat en llibertat pel jutge.
Assegura que estan "cansades, amb depressió, ansietat i sense poder dormir per la gran càrrega que suposa vetllar per la vida d'aquests joves, però seguirem endavant lluitant pels seus drets i els de totes les persones migrades de la nostra ciutat i és per aquest motiu que volem fer pública aquesta denúncia i intentar posar fi a tota estratègia d'assetjament cap als joves i la nostra associació".
En un comunicat expliquen que fa tres anys que l'entitat està al costat dels joves extutelats de la ciutat que, en complir la majoria d'edat, "es veuen abocats a la marginació social per falta de recursos bàsics per poder viure una vida digna".
La majoria d´aquests joves surten dels centres de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) sense haver aconseguit regularitzar la seva situació al país, sense recursos econòmics i sense habitatge, tot això sumat a les càrregues emocionals que porten cada un d'ells, després d'haver viscut situacions molt complicades en la seva curta trajectòria vital (marxar del seu país d´origen, deixar a les seves famílies, perdre amics i companys durant el trajecte des dels seus països fins a territori espanyol).
Afirmen que per aquestes raons "es veuen obligats a mal viure al carrer, des d'on moltes vegades cauen en la drogoaddicció i la delinqüència com a mitjà de vida per poder suportar tota la pressió a la qual estan sotmesos cada dia de les seves vides".
Des de l'associació intenten acompanyar a aquests joves i facilitar-los menjar, roba i ajuda per fer tràmits burocràtics que, amb la situació de vulnerabilitat que pateixen, és impossible que realitzin per ells mateixos. I també fan una feina de coordinació amb Serveis Socials de la ciutat "sempre amb voluntat i dis-posició amb l'única finalitat de poder millorar la vida dels joves".
Asseguren que la majoria d'aquests joves viuen situacions de molt patiment físic i emocional "i és on nosaltres centrem tota la nostra energia, posant-ho per davant de la nostra pròpia salut, perquè som l'únic recurs de confiança al qual es poden acostar i sentir-se acompanyats en un entorn el més semblant possible a un nucli familiar".
Afegeixen que cada dia veuen situacions molt complicades "assetjament policial, incriminar-los en causes que no són reals, abusos policials tant físics com psicològics, desesperació per no trobar un lloc on poder viure, passar fred, gana, quadres d'ansietat, intoxicacions per consum de pastilles i altres substàncies il·legals, no tenir accés a aigua, no poder trobar un espai on poder descansar en tot el dia i intentar mantenir-se allunyats de l'assetjament policial a cada minut, marginació social, queixes veïnals només pel sol fet de ser jove i immigrant sense papers".
Com a dones migrades "veiem i vivim el racisme institucional i policial que pateixen aquests joves i per tant, que nosaltres mateixes també patim. La indefensió a la qual ens veiem sotmeses cada dia ha fet que moltes de nosaltres tinguem depressions i quadres d'ansietat per les situacions a les quals ens hem d'enfrontar cada dia".
