L’anònim que va obrir el cas Casernes apuntava al tinent coronel d’Àvila: «S’ha quedat amb diners»

L’escrit anònim dirigit a la Secretaria d’Estat de Seguretat del Govern del PP pel qual Afers Interns de la Guàrdia Civil va iniciar el 29 de maig del 2018 una investigació sobre les «presumptes irregularitats en matèria de contractació en la Comandància d’Àvila», ja advertia d’un presumpte enriquiment il·lícit de l’extinent coronel Carlos Alonso, un dels quatre investigats en el cas Casernes. En aquesta causa, destapada per ‘El Periódico de España’, del mateix grup que Regió7, s’investiguen adjudicacions per un valor superior als 3,3 milions d’euros al constructor canari Ángel Ramón Tejera de León, àlies ‘Mon’, també imputat, que hauria rebut un presumpte tracte de favor del tinent general de la Guàrdia Civil Pedro Vázquez Jarava.

«S’ha quedat diners. Ha invertit en el seu pavelló no sé quant diuen, més de 20.000 euros, però sembla que s’ha embutxacat alguna cosa. I per a súmmum sense habitar a l’esmentat pavelló», diu de forma literal el document sobre Alonso, que consta en el sumari del cas Casernes, i al qual ha tingut accés El Periódico. El missatge es refereix a les obres que va realitzar una empresa, que no està inclosa en el procediment, a la qual es va encarregar l’adequació del pavelló del cap de la comandància per un import de 12.927 euros.

En el missatge anònim també es demana a la Secretaria d’Estat que torni a obrir una auditoria interna «per esbrinar totes i cada una de les obres que va fer i on són els diners de manera exhaustiva amb interventors delegats de Madrid».

Ministeri de l’Interior

En rebre el document, el Ministeri de l’Interior el va traslladar a la Secció d’Operacions de l’Estat Major de la Direcció General de la Guàrdia Civil, que va ordenar a Afers Interns que iniciés les indagacions. L’estudi inicial, de caràcter reservat, que va ser elaborat pel comandant interventor en cap de la Unitat de Gestió Econòmica de la Guàrdia Civil a Castella i Lleó i que obra en el sumari del cas, ja va detectar les primeres irregularitats. Com la falta d’un ofici per a l’adjudicació de l’obra del pavelló del comandant d’Àvila i la certificació que l’empresa que es va encarregar dels treballs estava al corrent dels seus pagaments amb Hisenda.

Això no obstant, sí que s’havien complert la resta d’exigències legals, com l’existència de tres pressupostos d’altres tantes firmes. En aquest cas sí que es van pintar les parets i es van substituir les finestres, per la qual cosa l’interventor va entendre que les obres s’havien executat. Malgrat això, va comprovar que, en relació amb les qualitats i el nombre de finestres remodelades, la documentació aportada era «contradictòria».

El document anònim acusa el tinent coronel de «fer trampes i tripijocs amb el cap de caixa» per donar fons «als seus amics», amb els quals estava «confabulat» per fer coses «com de malversació». També acusava Alonso d’haver-se quedat amb mobles i d’haver utilitzat el cotxe oficial cada dia més de «200 quilòmetres» per traslladar-se des d’Àvila, localitat on tenia la seva residència oficial, a Madrid, on té el seu domicili familiar.

Va canviar els mobles

L’informe que va elaborar el 10 de desembre del 2018 l’interventor en cap de la Guàrdia Civil a Castella i Lleó també va investigar aquestes altres denúncies. I les indagacions van confirmar que els mobles del despatx del tinent coronel havien sigut canviats per Carlos Alonso: «Però no s’ha pogut precisar la data, ni quin negoci jurídic va produir tal canvi, ni on són els mobles anteriors. Ni els anteriors ni els presents figuren a l’inventari», destaca l’ofici.

En relació amb l’ús del cotxe oficial, l’interventor destaca que el sergent del Servei de Material Mòbil va afirmar que no coneixia cap forma que regulés l’ús d’aquest: «No obstant, reconeix que es van fer més quilòmetres dels habituals amb l’anterior cap de Comandància [Carlos Alonso]», va completar l’uniformat.

No obstant, l’anònim sí que va permetre als investigadors descobrir que el constructor Tejera de León, el nom del qual apareix cinc vegades en el cas Mediador, s’havia embutxacat més de 120.000 euros amb contractes menors. L’interventor va detectar que un alt percentatge de les obres de pintura del 2016, malgrat haver sigut abonades a les empreses de Mon, en realitat no havien sigut executades. En concret, la firma Solocorcho va emetre onze factures per 48.443 euros, de les quals no s’hauria executat 37.474 euros. Andrasurcor va presentar 10 factures per valor de 47.113 euros, dels quals 36.865 no van ser executats. I la tercera, Canarycork, va emetre tres factures més per 14.602 euros, amb 7.570 euros que no es van realitzar, sempre segons l’informe resultant de les indagacions d’Assumptes Interns.

Investigació patrimonial

Precisament, la investigació patrimonial realitzada per Assumptes Interns va acabar detectant que Alonso, que ara és el número dos de la Comandància de Tres Cantos (Madrid), va ingressar en els seus comptes bancaris 21.500 euros en efectiu «l’origen dels quals no ha pogut ser determinat». «Aquestes imposicions de diners en efectiu, relacionades a continuació, es realitzen, amb caràcter general, el mateix dia o en les dates prèvies que es produeixin determinades necessitats de pagament (quotes mensuals d’amortització de préstecs, càrrecs amb operacions de crèdit...)», completa l’ofici policial, que precisava les dates i els imports dels esmentats ingressos, que oscil·laven entre els 1.000 i 6.000 euros.

En un escrit dirigit per l’advocada defensora d’aquest oficial de la Guàrdia Civil es defensava que Alonso no havia tingut un increment patrimonial «significatiu». En el mateix sentit, es justificaven els fons que va ingressar en metàl·lic perquè el 2010 la seva família va iniciar «l’estalvi en metàl·lic, fluctuant les quantitats disponibles segons les despeses i capacitat d’estalvi».

Una altra part dels diners detectats procedien de la «sogra» de l’alt cap de la Guàrdia Civil, que segons l’advocada va conviure amb la seva filla i el seu gendre durant dos anys. Va morir el 2010, però segons aquesta explicació els va donar diners en efectiu per a despeses en «vida». Uns fons que haurien ingressat en anys posteriors en els seus comptes bancaris.

«Estalvi domèstic»

«Una altra explicació a alguna entrada de diners és que habitualment davant despeses comunitàries amb família o amigues (sopar, regals, etc.) el meu representat i la seva dona eren els encarregats d’assumir el pagament amb les targetes de crèdit o dèbit, afrontant les altres parts el seu reembors mitjançant metàl·lic que faciliten el matrimoni. Aquests diners són ingressats pel matrimoni i contribueix a l’estalvi domèstic», completa l’escrit de l’advocada, que ha demanat a la jutge de Madrid que investiga la causa que el seu client declari en la causa. L’esmentat escrit anònim no va ser el primer que va mirar d’acabar amb la corrupció en el si de la Guàrdia Civil, ja que un altre document que va ser enviat a l’Institut Armat va ser bloquejat pel llavors subdirector general en cap del Comandament de Suport del Cos, el tinent general Pedro Vázquez Jarava, tal com va avançar aquest mitjà. «No és necessari donar trasllat a la Fiscalia», va dir Jarava, que avui és el  principal dels quatre imputats en aquest cas. Aquest primer avís al fiscal va acabar arxivat als calaixos del Ministeri de l’Interior de l’època, tal com va avançar aquest diari.