Oscar Pistorius, el malvat que es va disfressar d'heroi: deu anys des que va assassinar la seva novia la nit de Sant Valentí

Matinada del 14 de febrer de 2013. El so de quatre trets –un primer i tres seguits després– desperta als veïns de Silverwoods Country Estate, una zona residencial de luxe a Pretòria (Sud-àfrica). Després, aparent calma, no se sent res més.

Va ser un assassinat. La víctima era Reeva Steenkamp; advocada, model, rostre en infinitat de portades i programes de televisió. Tenia 29 anys i una carrera brillant, acabava d'enlairar. Era, a més, parella d'Oscar Pistorius. Ell, medalla d'Or en els jocs olímpics d'Atenes 2004; tres més en els de 2008, a Pequín; i una altra més a Londres, quatre anys després. Pistorius, l'atleta que havia fet història, el rostre de Nike; l'únic que va competir en unes Olimpíades no paralímpiques malgrat la seva discapacitat. Arrencava aplaudiments, generava admiració. Era un símbol, un exemple i inspiració. La seva nòvia estava al lavabo quan li van assestar quatre trets. Va disparar ell.

"Han passat deu anys", explica Tania Koen, advocada de la família Steenkamp, veu avui de June i Barry, pares de Reeva. "Deu anys... Però per a la família el dolor és encara pitjor avui dia", explica a CAS OBERT, portal de successos i recerca de Prensa Ibérica. "Signifiquen deu aniversaris perduts per a June, per a Barry i per a la pròpia Reeva. Són deu 'Dies de la Mare' perduts, deu 'Dies del Pare' i deu Nadals que no s'han donat. Per a nosaltres deu anys poden semblar molt de temps, però per als seus pares el dolor no és menor que quan Reeva va morir".

Sant Valentí

Matinada del 14 de febrer de 2013, Sant Valentí. El rellotge marca les 3.20 hores. Reeva Steenkamp jeu sense vida. Té un tir en el maluc, un altre al braç i un últim al cap, mortal.

"Ajuda!", els crits són d'Oscar Pistorius. Dues persones acaben d'arribar al seu domicili. Els explica que ha disparat a la seva parella, explica que per error. "Creia que era un intrús", va esgrimir. Està ple de sang. L'escena confon a tothom. Caos, horror. En defensa pròpia dirà que l'única cosa que volia era protegir la seva nòvia, protegir-se ell. Diu que va sentir sorolls de matinada, que creia que Reeva dormia. Que va tenir por i va agafar la pistola, va caminar cap al bany i va disparar pensant que algú havia entrat a casa.

Els paramèdics, que arriben al voltant de les quatre de la matinada, només poden confirmar que Reeva Steenkamp ha mort. Pistorius és detingut el 15 de febrer de 2013, un dia després.

"Confio en el sistema legal sud-africà i en què els fets demostraran que jo no vaig assassinar a Reeva", va declarar. Homicidi imprudent, van sentenciar; considerant provat que Pistorius va disparar intencionadament, encara que sense ànim de matar a la persona que estava després de la porta. L'atleta va passar només uns mesos a la presó.

Les contradiccions, el clam popular, la lluita de Tania Koen, advocada que avui parla a aquest mitjà, i l'apel·lació de la Fiscalia a la condemna per ser "escandalosament lleu", van portar, finalment, a dues revisions i noves sentències. La definitiva, la que preval, és que Pistorius va ser condemnat per assassinat a 13 anys i cinc mesos de presó.

L'atleta va mantenir i manté que tot va ser un tràgic error. "Amb base en l'evidència presentada davant el tribunal, no creuen que hagi estat un accident", resumeix Koen a CAS OBERT. La família de Reeva tampoc ho creu.

La seva versió: "Vaig disparar per error"

"El 13 de febrer Reeva havia de sortir amb els seus amics i jo amb els meus, però em va trucar i em va dir que preferia que passéssim la nit junts. Vaig acceptar i vam tenir un sopar tranquil a casa (…)", va arrencar Pistorius en el seu testimoni de defensa, al qual ha tingut accés CAS OBERT. "Estàvem profundament enamorats i no podia estar més feliç. Sé que ella se sentia de la mateixa manera. M'havia donat un regal per Sant Valentí, però em va demanar que l'obrís l'endemà".

Davant la policia, davant el jutge, l'atleta va assegurar que van sopar i que ell es va tombar al llit per a veure la televisió. Explica que Reeva es va posar a fer ioga. "Quan va acabar els seus exercicis, es va ficar al llit i ens vam quedar adormits". Eren les deu de la nit.

"Soc molt conscient que els intrusos que entren en les llars realitzen actes violents amb la finalitat de cometre delictes. He rebut amenaces de mort abans. També he estat víctima de violència i de robatoris abans. Per això guardava la meva arma, una Parabellum de 9 mil·límetres, sota el llit quan anava a dormir a la nit", argumenta.

"Vaig sentir un soroll. Vaig sentir una sensació de terror que m'envaïa (...) Em va omplir d'horror i por que un intrús, o intrusos, estiguessin en el bany. No tenia les meves cames ortopèdiques i em sentia extremadament vulnerable. Sabia que havia de protegir a Reeva i a mi mateix", descriu. Va disparar. Quatre vegades. Va disparar.

"Encara que no tenia les meves cames, tinc mobilitat en els meus monyons. Estava massa espantat per a encendre una llum. Vaig agafar la meva pistola (...). De camí al labavo, vaig cridar perquè ell o ells sortissin de casa. Vaig disparar a la porta del bany i vaig cridar a Reeva que truqués a la policia. No va respondre i vaig caminar cap endarrere, mantenint els meus ulls a la porta del bany. Quan vaig arribar al llit, em vaig adonar que Reeva no hi era. Va ser quan vaig pensar que podia ser ella qui era allà. Vaig tornar al labavo cridant-la pel seu nom. Vaig intentar obrir la porta, estava tancada".

Pistorius continua: "em vaig posar les cames ortopèdiques, vaig córrer cap al bany i vaig intentar obrir d'una puntada. Vaig tornar al dormitori i vaig agafar el meu bat de criquet". Va trencar la porta. "Vaig trobar la clau a terra i vaig obrir. Reeva estava desplomada. però viva". La va treure, al cap de pocs minuts va morir.

Contradiccions

Els agents van arribar al domicili alertats pels serveis d'emergència. L'atleta parlava d'accident però, des de l'inici, alguna cosa els va grinyolar. El telèfon de Reeva va aparèixer al labavo. Per què la porta estava tancada per dins i per què la model s'havia emportat el seu telèfon? Va sorgir un dubte: la possibilitat que la jove s'hagués tancat fugint d'alguna cosa, i s'emportés el telèfon per a poder avisar.

Alguns testimonis afirmen que van sentir una discussió i que, abans dels trets, van sentir crits d'una dona

Tots coneixien la cara A de Pistorius, la de l'èxit i el somriure, però els investigadors van començar a sospitar i indagar en la cara B. Van interrogar a residents de la mateixa urbanització. Uns van assegurar que des de les 01.30 hores havien sentit veus. Que aquests crits formaven part d'una discussió. Segons abans dels trets, afirmen, van sentir crits de dona. "Creiem que els testimonis van sentir aquests crits", explica l'advocada, "però no ho podem confirmar, potser Pistorius, en algun moment, dona més informació sobre el que va succeir aquella nit. Fins avui no ho ha fet", lamenta Koen.

Pistorius va telefonar després dels trets. Assegura que va demanar ajuda i va explicar que havia disparat a Reeva per error. En el judici, el cap de Seguretat de la urbanització va confirmar que va parlar amb l'atleta, però que aquest simplement li va dir: "tot va bé".

L'informe forense va trobar aliments a l'estómac de Reeva, consumits, segons els experts, unes dues hores abans de morir. El marge horari el posen al voltant de la 1, ja que va morir entre les 3.12 i 3.16 hores. Pistorius va assegurar que s'havien adormit a les 22.00 hores. A l'autòpsia, a més, la bufeta de Reeva contenia orina. Va tornar la mateixa pregunta, va ser al bany a orinar o es volia amagar allí?

Pistorius va disparar, diu, sense saber a qui i sense intenció de matar. L'habitacle, sense sortida, era d'escasses dimensions, un lavabo. Les bales utilitzades, black talon, són expansives; dissenyades per a fer el màxim mal en obrir-se quan entren en el cos d'una persona.

"Pistorius no va poder explicar per què ho va fer", reconstrueix Tania Koen. "L'evidència admesa va revelar contradiccions en la seva declaració sobre per què va disparar a la porta del bany". Por, vulnerabilitat, per no portar posades les seves pròtesis. Els agents van dubtar, per la direcció dels trets (altura, trajectòria) que això fos real.

"Aquestes contradiccions van ser tan greus que la Cort Suprema d'Apel·lacions va manifestar que un realment no sap quina és l'explicació de Pistorius", reconstrueix l'advocada. "Es va detenir a la porta del bany i, quan es va adonar que hi havia una persona, va disparar quatre trets... i mai va oferir una explicació acceptable per a haver-ho fet. (Per a al·legar defensa pròpia ha d'existir un perill vital real). "Aquest tribunal va trobar que l'evidència era 'tan contradictòria, que un simplement no sap la seva veritable explicació per a disparar'", lamenta a CAS OBERT Tania Koen.

Dues setmanes abans que Pistorius la matés, la seva nòvia li va enviar un missatge al mòbil: "A vegades et tinc por"

En l'escena del crim, es va trobar sang de Reeva al costat de la tauleta de nit, no només en el bany. Es va dibuixar la possibilitat que el primer tret, separat en temps segons els testimonis de la següent ràfega de tres, no fos al lavabo. No es va poder provar. L'escena del crim, després del caos, va quedar contaminada.

Violent, agressiu i manipulador

La fiscalia va interrogar a part del seu entorn passat. "Violent", "agressiu", "manipulador", descriurien davant el jutge. Res de la imatge pública que projectava Pistorius semblava real. La recerca va treure un costat ocult de l'atleta: "obsessionat amb les armes", n'havia encarregat sis.

Es van descobrir alguns "accidents". Un mes abans del crim, va demanar a un amic que s'inculpés, perquè ell havia disparat a terra en un restaurant, "per error". Un altre episodi va ser quan va disparar un tret a l'aire des d'un descapotable. Va ser la seva reacció, enfadat, perquè la policia els havia parat.

Es van analitzar els missatges i trucades. A Pistorius se li va requisar el seu Iphone 5. Va dir que havia oblidat les claus. Els investigadors van haver de recórrer a Apple per a poder accedir-hi. Dues setmanes abans, Reeva li havia enviat un missatge de text: "a vegades et tinc por".

Llibertat condicional

Reeva va morir el 2013 i la sentència definitiva no va arribar fins el 2017. Quatre anys d'apel·lacions i un periple judicial -televisat- que van provocar un dolor afegit a la seva família. "Ha estat esgotador emocionalment per a June i Barry, ja que contínuament obren les ferides", lamenta Tania Koen.

L'última, fa escasses setmanes, quan Pistorius va sol·licitar la llibertat condicional. "La junta la va denegar ja que, en la seva opinió, la part requerida de la sentència de Pistorius (anys totals de presó complerts) encara no s'ha aconseguit", explica Koen. Condició sine qua non per a poder demanar-la, segons la justícia africana. Tornarà a fer-ho, tornarà a demanar la llibertat, quan compleixi el requerit termini. Ho sap Koen, ho saben també Barry i June.

"Qualsevol infractor que reuneixi els requisits serà posat en llibertat. Per tant, esperem que ocorri, que Pistorius sigui posat en llibertat condicional en el futur", lamenta. Fa mal. I no poc. "La família no creu que Pistorius estigui penedit o rehabilitat".

Reeva tenia 29 anys quan Pistorius la va matar. "Era intel·ligent i adorava als seus pares", descriu Koen. "Estimava a la gent, a la seva família i els animals. Es va graduar en dret i va ser una bella i famosa model. Era treballadora i amable. El dia que la van matar havia de donar una xerrada en un institut a Johannesburg. Volia lluitar per les dones". No la van deixar. No hi va arribar.